La companyia OtraDanza porta al Mercat de les Flors dues peces clau de la seva trajectòria. Rito i Da Capo. La primera es farà demà mateix dia 17 al Hall, en una única funció amb totes les entrades exhaurides. Da Capo es podrà veure del 18 al 20 de gener, a la Sala MAC. Aquest matí ens les han presentat la directora de la companyia, la coreògrafa i ballarina valenciana Asun Noales, la ballarina Susana Guerrero i la directora del Mercat, Àngels Margarit.
Margarit ha manifestat abans que res la seva il·lusió per comptar amb la presència de l’Asun Noales, ja que havia participat a la seva companyia Mudances. Tot seguit, ens ha parlat dels espectacles, “de format molt diferent, però amb coses en comú.” A Rito, creació que comparteixen Noales i Guerrero, la dansa dialoga amb les arts plàstiques, fet que provoca “una màgia especial, una simbiosi que flueix. Transcorre en un espai sense principi ni fi i, en ser circular, trenca la quarta paret.” Part de la plàstica la conformen quaranta caps de jaguar que miren al públic amb les boques obertes, amb una actitud de protegir els artistes.
A Rito el que més crida l’atenció és que van “vestits amb la pròpia pell, coberta d’argila.” Els dos ballarins intèrprets, Noales i Sebastián Rowisk , se la comencem a posar mullada uns 80 minuts abans que comenci l’espectacle. El fang es va assecant de mica en mica i s’endureix per a la funció. “Al començament, produeix una transformació del cos, però mentre dura la peça es va desprenent a poc a poc, el que simbolitza una alliberació.”
La Susana explica que “ballarins i corògrafs es fixen en coses diferents quan miren les arts plàstiques, però ha anat molt bé: Ha fluid el diàleg tot sol.” Rito es divideix en tres parts, la crida, l’ofrena i la catarsi. El fang atrau els jaguars que se’l miren fixament: “És molt emocionant, ens recorda el més primitiu.” Per a Noales, “És una peça en la que és tan important el que es veu com el que no, però que se sent o intueix. La relació amb el públic és meravellosa.”
I SEGUIRÀ ‘DA CAPO’
Da Capo significa “des del cap” i té en comú amb Rito la utilització de l’argila. En aquest cas però, cobreix el terra de l’escenari amb l’objectiu de crear la sensació d’un lloc que rellisca i transmetre així una dificultat d’arrelament. Da Capo també vol dir repetir i repetir, “allò que fem els creadors a causa d’aquella sensació que tenim al començar, d’una certa inestabilitat.”
Per a Noales “Da Capo és un regal, una reivindicació a la bellesa. La llum es una part molt important ja que no hi ha narrativa, malgrat que cada escena està creada a partir d’una vivència nostra. Hi ha moltes teles i la llum li aporta encara més bellesa sobretot a les peces corals i de duet. Al final, una part sembla que trenca amb tot i que torna a començar però d’una manera diferent. Com si aparegués un musical de Broadway, com un sinònim de final feliç.”
Da Capo és una coreografia de Asun Noales i Gustavo Ramírez Sansano, que compta amb una formació de set ballarines “tot dones”, remarca la coreògrafa.
Asun Noales, ha explicat la primera col·laboració que va tenir amb el coreògraf valencià Gustavo Ramírez: “Vam coincidir a l’Institut l’any 2003 i vam constatar que ens agradava treballar junts. Però vam estar 10 anys sense veure’ns. Quan ens van tornar a trobar vam crear Da Capo, una obra sobre la bellesa, amb escenes que semblen quadres i llums que recorden a Caravaggio“, conclou.