La  Fundació Joan Brossa. Centre de les Arts Lliures ha organitzat el cicle La veu de Joan Casas dins del programa Arts en viu. Se celebrarà del 23 de febrer al 15 de març, 

Joan Casas és una veu polifacètica: assagista, poeta, dramaturg… Traductor… Un nom que travessa la història del teatre català contemporani amb les seves obres i amb les seves traduccions. Les traduccions de Joan Casas són una finestra oberta a autors i poètiques poc conegudes. La seva personalitat, la seva autoria, es fa tan transparent com present: tradueix cristal·linament, però no amaga la seva pròpia veu.

Dedicar-li un cicle és posar el focus en un territori que sovint ens passa desapercebut: la traducció de teatre, amb les seves peculiaritats, la necessària sensibilitat cap a l’oralitat, al ritme, a les sonoritats… Dedicar-li un cicle és, també, posar el focus sobre un personatge importantíssim dins el nostre petit ecosistema artístic, teatral i literari.

TEATRE

DEL 23 DE FEBRER AL 13 DE MARÇ
FEDRA
ORATORI PROFÀ PER A UNA ACTRIU I DUES CANTANTS LÍRIQUES
de Iannis Ritsos
cia. MESÈMES & compagnie du sarment
Posada en escena: Neus Vila Pons
Repartiment: Neus Vila Pons, Montse Solà Pijuan i Adriana Aranda

Fedra, filla de Pasífae i de Minos, rei de Creta, és casada per força amb Teseu, rei d’Atenes. S’enamora d’Hipòlit, el fill de Teseu fruit de les primeres núpcies amb Antíope.
Ritsos ens convida a capbussar-nos en tot el que aquesta figura ha representat al llarg del temps. Fedra i totes les Fedres. I la d’avui dia, també necessita agafar el camí de l’alliberament; allunyar-se de l’encotillament dels costums i del que s’espera d’ella. I així bastir una heroïna que deixarà brollar la part més sensual, íntima i salvatge.

Una tragèdia en estat pur. Un oceà de paraules que avança imparable cap al seu destí amb la indicible –i ben còmplice– música electroacústica, i amb dues cantants líriques com a cor i ombres de Fedra.
——————————————-

DIUMENGES 27 DE FEBRER I 6 DE MARÇ, A LES 12 H
DOLÇA SODOMA MEVA
de Laurent Gaudé
cia. La Trup
Direcció: Sergi Marí i Montse González Parera
Interpretació: Enka Alonso

Una dona, transformada en estàtua de sal quan la ciutat de Sodoma fou destruïda, tal com ens relata la Bíblia: torna a la vida i ens explica què hi va passar realment, fent miques la versió “oficial”. Qui va destruir Sodoma i per què?

Aviat descobrim que no és la dona de Lot. És una testimoni directa, i torna amb una missió.  Pandora, Lilith, Eva, María… Una cultura patriarcal ha redefinit el lloc de la dona en el món en transformar la seva antiga condició de “subjecte” en la d’ “objecte”, tot restringint la seva naturalesa al paper de Mares o Verges com a conseqüència del rebuig a la seva sexualitat interpretada com a desordre, subversió i pecat.

Qui ens reclama una vida de sacrificis? És possible el paradís a la terra? Per a qui són les dones un problema? Un gran tema mític, presentat sota una mirada contemporània.
de Fedra.
——————————————-

DIMARTS 1 DE MARÇ, A LES 19 H
PERSÈFONE
de Iannis Ritsos
direcció de Gerard Bidegain
Traducció: Joan Casas
Repartiment: Laia Gotsens (Persèfone) i Emma Duran (Noia del vestit blau)
Coreografia: Emma Duran

Ha tornat, com fa cada any, al lloc on va passar la seva lluminosa infantesa. Fa molt de temps que viu fora, i Persèfone té ganes de compartir tot allò que ha après i callat durant anys.
——————————————-

DIJOUS 3 I DIVENDRES 4 DE MARÇ
EL NINO: ALLÀ ON ÉS MÉS FÀCIL VEURE-S’HI
de Irene Petra Zani
Direcció: Loredana Volpe
Repartiment: Enka Alonso

Obra guanyadora del Premi Born de Residència Teatral 2020 del Cercle Artístic de Ciutadella.

El Nino tracta de la patologia de l’anorèxia, entesa aquí en el sentit de símptoma. I  defensa arran d’un abús sexual patit durant la infància; que anirem descobrint poc a poc en una conversa, davant del mar: ens obre un univers tendre i divertit entre una dona i la seva parella de més de deu mil anys: un nino inflable de sex-shop.

Ella no pot nedar. Per a ella, ell és real i els seus ulls que interpel·len l’espectador són els únics ulls que pot estimar. Aquest amor és difícilment degradable, com el plàstic. Com una il·lusió.