De la relació de l’instrumentista i compositor de jazz Jaume Vilaseca -un dels de major trajectòria internacional de l’escena jazz del país- i el dramaturg, director i actor Paco Mir (Tricicle) sorgeix Jazz Noces d’Figaro, que podrem veure 4 únics dies al Teatre Victòria de Barcelona: del 7 al 10 de febrer.
El títol no enganya: és una versió jazzística de l’obra de Mozart en què els cantants interpreten les seves àries a la manera tradicional però l’acompanyament va a càrrec d’un trio de jazz que, conservant els tempos originals, reinventa la partitura amb uns arranjaments tan insòlits com sorprenents. Un acurada posada en escena a l’estil del gènere, encara que contemporània, i que es va construint al llarg de la trama, acompanya una experiència nova tant per als amants de la lírica com per als melòmans de jazz.
És l’òpera un gènere intocable?
A principis del 2016, Vila-seca i Mir van decidir buscar una òpera que facilités l’experiment de tal fusió, i en Les Noces de Figaro, van trobar la partitura ideal: un títol popular amb un llibret divertit i que conté algunes de les àries més belles de Mozart. El món operístic està acostumat a noves posades en escena, però res habituat a possibles alteracions en les músiques originals. En teatre, especialment els clàssics, els textos han estat contínuament reduïts, trossejats, versionats, en l’àmbit líric sembla com si les partitures fossin intocables. Per contra, és des de la passió per ambdós gèneres que aquests dos creadors s’han atrevit amb aquesta Òpera Jazz.
Les nostres Noces de Fígaro
Dramatúrgicament, aquí Les Noces de Figaro es converteix en un assaig de la mateixa funció, en què un director condueix l’acció entre els personatges. Les explicacions del director redueixen els recitatius a les frases més significatives i reforcen la trama còmica de l’obra. En escena veurem com l’escenari es transforma des de la nuesa del primer assaig a la vistositat de la nit de l’estrena. Musicalment, sentirem la música de sempre, cantada a un alt nivell, però acompanyada per uns acompanyaments que ens oferiran una nova perspectiva d’una cosa molt conegut.
L’elenc es redueix de 11 a 8 cantants, que manegen tots els personatges, i la música va a càrrec d’un TRIO clàssic de jazz. Una hora i mitja de pura òpera, diversió, jazz i descobriment.
Fitxa artística:
Adaptació i Direcció: Paco Mir
Adaptació i Direcció musical: Jaume Vilaseca
Escenografia i Vestuari: Jordi Bulvena
Il·luminació: Joan Delshors
Producció executiva: Vania Produccions
Amb la col·laboració del Conservatori del Liceu
REPARTIMENT
Fígaro: Guillem Batllori
Susanna: Montserrat Seró
Comte d’Almaviva: Marc Moncloa
Comtessa Rosina: Lola Casariego
Cherubino: Mar Esteve
Bartolo: Xavi Fernández
Basilio: Francisco J. Sánchez
Barbarina: Alba Boix