La Perla 29 estrena ‘Orgull’, a partir de ‘Manyaga’, de Dostoievski

10.07.2022

Author

Un actor sol amb el públic, una trobada íntima i sòbria i les paraules de Dostoievski. “Feia temps que a La Perla teníem ganes de fer un espectacle amb l’Andreu Benito. I quan ell ens va ensenyar Orgull (titulat: Manyagaen a la traducció de Miquel Cabal Guarro.) Aquest relat de Dostoievski, intimista i inquietant, ens va atrapar i vam tenir clar que l’havíem de fer al Teatre. En aquest procés l’Oriol i l’Andreu han treballat de costat amb en Ramon Vila en l’adaptació, partint de la traducció d’en Miquel. El que us presentem és la vida d’un home que: es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història. Perquè ho fa? Està buscant una resposta que tampoc li podia donar la seva dona, la gran absent d’aquesta història”.

Una referència silenciada, interrogada, sobrepassada; el mirall que li retorna el reflex més cruel i sincer. Una petita joia de Dostoievski ens ofereix a aquells qui la vulguin escoltar. Per què no haver-se estimat a temps? Perquè no haver-ho dit? Perquè no haver viscut estimant-se sense orgull? “Explica el que «va passar. Malgrat la coherència del discurs, es contradiu unes quantes vegades, en la lògica i també en els sentiments. S’hi troba la grolleria del pensament i del cor i, alhora, un sentiment profund. De mica en mica aclareix realment el que va passar i centra «les idees en el que toca”. El seguit de records que ha evocat, a la fi, el condueix inexorablement a la veritat. La veritat li eleva l’esperit iel cor…
Fiódor Dostoievski. pròleg al seu relat

Apunt de direcció

Escoltem i veiem l’Andreu passar per les paraules i els silencis de Dostoievski. I descobrim, a través de la seva manera de dir, una forma radical d’explicar un personatge. Sembla que mentre parla té un ull té un ull mirant-se a ell mateix mentre és a escena; i pot estar pendent de transmetre emocions inconscients com si tibés les regnes d’uns cavalls que es desboquen.

Tot està en el seu to de veu, en ell mateix i allò que explica. En l’aire que compartim. En allò que l’actor És mentre encarna un personatge. Escoltant allò que diu, pensem que ”quan l’actor és a escena ens fa descobrir qui és (i qui som)”, “atent a allò que està fent, com amb un ull, una mirada exterior, servint-nos una experiència comuna entre ell i nosaltres;” com diu Yoshi Oida. I “amb una paciència infinita i una determinació sense fissures”. Amb l’Andreu el temps queda suspès, i ens meravella la importància d’un punt i a part. Tota la vida suspesa en l’aire.
Oriol Broggi

Sobre Manyaga i com titular-la

Manyaga, seguint el títol de la traducció catalana de Miquel Cabal (Angle Editorial,2021), és un relat breu de Fiódor Dostoievski que va publicar originalment dins el Diari d’un escriptor l’any 1876 sota el títol Krótkaia,un relat fantàstic. Es tracta d’un conte breu en forma de monòleg, evidentment menys conegut que altres grans obres seve com Crim i càstig(1866), El jugador (1866), L’idiota (1868-1869) o Els germans Karamázov (1879-1880) .Publicada amb els títols Una noia dòcil (Godall,2021), La sumisa (Alianza,2011), La mansa (Alba,2017) i La dulce (LasRozas, 2013), també ha estat citada com Una criatura genti lo La bondadosa. Ha estat adaptada al cinema en diverses ocasions sota els títols següents:

Krótkaia(1960),Aleksandr Borisov, Rússia-
Une femme douce(1969),Robert Bresson,França
-Nazar(1989), Mani Kaul, Índia
-Łagodna(1995), Mariusz Treliński, Polònia
-L’ombra(1998), Raphael Nadjari, França
-Amb tu, sense tu(2014), Prasanna Vithanage, Sri Lanka-
Diu Dàng–La gentil(2015) Lê Văn Kiệt, Vietnam-Krótkaia(2017),Sergei Loznitsa, Ucraïna

Després de donar- hi moltes voltes, nosaltres hem optat per titular l’adaptació teatral Orgull, un dels principals conflictes psicològics i existencials que pateix el narrador d’aquesta història, motor de moltes de les seves desgràcies i incapacitats d’estimar a cor obert i tranquil.

Author