Al Teatre La Biblioteca ja ha començat la festa, que durarà fins al 28 de juliol. S’ha estrenat Coralina, la serventa amorosa i els seus 10 personatges ja són ben reals. Tant com les passions que desfilen per l’escenari i les emocions que s’encomanen calorosament. “Hem rigut, hem empassat saliva i hem seguit aquesta meravellosa història com en una plaça veneciana del segle XVIII. Ens esperen moltes nits màgiques i teatrals. Vine a formar-ne part!”, expliquen.
Coralina, la serventa amorosa, és un espectacle de Carlo Goldoni, que dirigeix Oriol Broggi i que interpreten: Mireia Aixalà, Joan Arqué Solà, Xavier Boada, Rosa Gamiz, Clara de Ramon, Xavier Ruano; Sergi Torrecilla, Ireneu Tranis, Ramon Vila i Jaume Viñas.
L’obra ens explica que Coralina és la serventa de la mansió d’Ottavio, on va néixer i va ser criada “com una filla” alcostat de l’hereu, el jove Florindo. Però ara el senyor Ottavio ha enviudat en una edat avançada; i s’ha tornat a casar amb Beatrice, que mou tots els fils amb astúcia per tal que: el seu propi fill, Lelio, sigui el destinatari de l’herència del vell. Ha aconseguit desterrar el jove Florindo de casa seva. I Coralina, degradada a la condició de serventa d’últim nivell: ha decidit seguir-lo.
Sobre-viuen gairebé com captaires amb la miserable pensió que els passa l’encegat senyor Ottavio. Coralina però, és lúcida i tossuda, i es fixarà com a missió restaurar la bona posició de Florindo; davant del seu pare i el seu patrimoni. Així comença un teixit enredat d’estratègies i complicacions que desencadenarà fervors amorosos, pactes amb notaris, complots entre el servei; i molts objectius entrecreuats en una història apassionada que convertirà el Teatre La Biblioteca en una festa… i en un gran embolic!
i ara, una nota de Oriol Broggi per als nostres lectors:
Estimat públic amable. Us donem la benvinguda de nou al nostre teatre, amb un somriure fi i esperançat; i ens demanem inquiets si voldreu jugar amb nosaltres durant l’estona de la representació; que tot just està a punt de començar. Aquests dies, mentre assajàvem, hem buscat en l’obra que hem volgut fer nostra una manera d’explicar la història de Coralina. No ens és fàcil a vegades trobar el to; descobrir una manera planera d’arribar a l’essència del que devia buscar Goldoni, i traslladar-la als nostres dies. El joc del teatre permet anar amunt i avall a través dels sentiments i les emocions; i trobar una manera de fer-vos-la arribar a vosaltres. I també, en algunes ocasions, repensar les formes pròpies del teatre. Quin vertigen, oi? És el que sentim nosaltres mentre assagem. Com trobar la veritat des de l’artifici; o millor dit, com mostrar l’artifici que fa somriure en la veritat que fa plorar? Estem ex-citats d’ensenyar-vos el nostre treball, estem ansiosos per compartir-lo amb vosaltres, i provar de trobar junts aquest to que busquem.
Les comèdies de Goldoni neixen en un moment de canvi i elles mateixes representen un canvi importantíssim per al teatre. Potser per això proposen una constant evolució. Ens trobem en les fronteres del que ja sabem i el que volem fer néixer de nou. Allò antic pot ser del tot contemporani si sabem trobar el color de cada gest i cada respiració. I voldríem que tot fos amable i dolç com una cançó d’estiu que t’acarona. Aquest és un moment important i bonic per a nosaltres, que ens fa sentir vius. Esperem que a vosaltres, com a nosaltres, aquests personatges també us facin arribar a un altre lloc.
Oriol Broggi
Direcció artística
I una altra de la Companyia:
Fer caure les màscares. Aquest va ser el gran afany de Carlo Goldoni: que els actors es traguessin les icòniques màscares de la commedia dell’arte i juguessin l’humor des de la veritat. Que el públic descobrís les seves cares i els matisos de cada emoció. Goldoni, mentre escrivia, mentre feia les seves comèdies, estava canviant el teatre. Aquests dies, amb la Coralina, ens preguntem com és que no estem fent un Goldoni sempre? Com podem fer nostre el seu teatre, la seva manera de fer? Durant l’assaig un actor es pregunta: “puc creuar les cames mentre parlo amb el senyor Pantalone?”
Aquest gest tan contemporani cobra sentit en una Rosaura o una Coralina a cavall entre dues èpoques. Fixeu-vos que, finalment, aquesta pregunta està a la base del treball de l’actor; i de la relació amb el seu personatge i la seva veritat. Durant els assajos la companyia busca aquesta veritat a través de l’artifici, en gestos petits; en maneres de moure’s i d’estar a l’escenari.
Com representem Goldoni avui en dia, a l’inici d’un nou estiu? Doncs d’entrada, amb un somriure. Un somriure que ens ve d’aquest autor i que tota la companyia hem anat dibuixant al llarg de tot elprocés. Un somriure lliure de màscares, gràcies a Goldoni.
L’equip de La Perla 29