La Sala Aquarella acull el retorn de ‘Los Monólogos de la Vagina’, amb direcció d’Edu Pericas

Escrit per Revista Teatralnet

09.13.2021

A partir del proper 18 de setembre a l’escenari de la Sala Aquarella  es podrà veure la mítica obra Los Monólogos de la Vagina’ , la comèdia escrita per Eve Ensler sobre les dones i la seva sexualitat, els tabús socials , la repressió i la incultura sexual.

Aquesta nova producció es va  estrenar en primera instància al febrer de l’any 2020 al, ja desaparegut Club Capitol però en temporada truncada per la pandèmia. Es va reprendre a la Sala Aquarella el passat 18 de desembre, patint les restriccions degudes a la crisi sanitària. Va tenir una amb molt bona acollida per un nombrós públic amb ganes de tornar a el teatre i experimentar de nou l’emoció del directe. Ara  torna als escenaris amb la incorporació de l’actriu Laia Alsina Riera, al costat de Meritxell Huertas i Alicia González Laá I sota la direcció d‘Edu Pericas per seguir fent gaudir als espectadors de el text més universal d’Eve Ensler.

La mateixa productora, ANEXA, ha produït també l’espectacle a Madrid amb la mateixa direcció i un altre elenc (Olga Os, Rocío Madrid i Albanta San Román). Aquesta producció debutarà el 23 de setembre a la Sala 2 de Teatre Nuevo Alcalá i per tant, ambdues estaran per un temps en cartell de forma paral·lela.

Sobre l’espectacle

Los Monólogos de la Vagin  és un espectacle que tracta sobre la sexualitat de la dona. però no entra en la tortuosa relació home-dona. Cada monòlegb es relaciona amb la vagina, ja sigui a través del sexe, l’amor, la violació; la menstruació, la mutilació, la masturbació, el naixement; l’orgasme i la varietat de noms que es fan servir per denominar la vagina .

La dramaturga i activista Eve Ensler va presentar la primera versió de l’obra a Nova York el 1996 després d’entrevistar a més de 200 dones. Actualment Los Monólogos de la Vagina’, en teatre, ja s’ha traduït a 45 idiomes i portat a escena a més de 120 països. La clau de l’èxit és la intemporalitat i el fet, que malgrat el temps que ha passat, les coses no han evolucionat tant com  pensem. L’obra desborda molt d’humor, que és una de les maneres més interessants de parlar de coses serioses. Però també té monòlegs que no són cap riure.

Eve Ensler va dir: “Vaig parlar amb dones ancianes, joves, casades, solteres, hispanes, jueves … Al principi es mostraven reticents, tímides … Però una vegada  començaven, no hi havia manera de parar-!es.”

Entrades, aquí