A partir del 12 de juny, la Sala Atrium acull la darrera creació de la directora i dramaturga Queralt Riera: “El Salvador Dalí em fa
cosa”, un espectacle que manifesta la singularitat de la seva veu al panorama mescènic català: la feminitat com a tema recurrent, el compromís estètic cap a un ús poètic de la paraula; i el plaer en les referències cap als clàssics són les seves marques d’identitat.
“El Salvador Dalí em fa cosa” és una peça de Queralt Riera interpretada per Annabel Castan i Laura Calvet; que té voluntat de documental i radiografia, i poema i fotografia d’un paisatge humà. Una tragèdia contemporània que enyora la tragèdia grega i els
seus crits i laments. El silenci i la soledat en són el tema i l’argument, el teatre postdramàtic, la via.
El 2019 es va escriure i estrenar “Pruna” – Premi Adrià Gual 2019 -; la recopilació de materials i la gravetat del tema va fer que no se’n pogués escriure només una obra: se n’han hagut de fer dues. Els testimonis, professionals i víctimes d’abusos infantils i la seva generositat, ocupaven massa espai dins la consciència.
“El Salvador Dalí em fa cosa” tracta dels abusos als infants des de prismes allunyats. A la primera part hi ha la veu dels abusadors; la segona part és un conjunt d’imatges que evoquen sensacions; i, la tercera part és un “còctel d’estil” en la literatura dramàtica, que combina: tragèdia grega i dos epílegs directament personals i en primera persona.
I és des de la delicadesa que plantegem aquest projecte d’Arts Escèniques. Amb tota la nostra voluntat de contribuir a reparar el mal, per efecte del reconeixement i l’acceptació. I per ajudar a pair: alguns somriures puntuals.
INTENCIONS, per l’autora
Volem saltar al buit. Volem jugar-nos-la i posar-nos en risc. Volem anar al moll. Volem aquella sensació, durant el procés creatiu, que t’indica que el que estàs fent t’està sortint de l’entranya; i el cor amb l’ajuda del cervell. Volem l’excel·lència en cada àrea, ser polits i explosius, volem l’emoció al màxim, volem la reflexió al màxim; volem silenci que talla i explicacions curtes i subtext i dansa i moviment.
Volem que mentre dura l’espectacle ningú noti, ni per un segon, la incomoditat de la butaca. I, volem dir: “No ens mou l’ambició ni les ganes de ser originals. El nostre impuls ve de l’AMOR a l’ART, i a la seva voluntat ens encomanem.”
La tragèdia és delicada, perquè si no volem generar ansietats o rebuig, hem de ser capaços d’assenyalar un horitzó: on hi hagi reparació o descans de les víctimes. I la comèdia també és delicada, perquè el seu ritme precís ens obliga a ser àgils en tot. Fer una barreja de totes dues és un repte que volem afrontar en aquest projecte.
Queralt Riera