El cap de setmana del 22 de gener al 2 de febrer, la Sala Atrium acull l’òpera electrònica Infanticida, un text de Víctor Català, que Clara Peya ha convertit, amb la seva composició, en una singular òpera electrònica. Marc Rosich signa la dramatúrgia i Marc Angelet, la direcció. Un esplèndid panorama de primeres figures que s’arrodoneix amb la interpretació de Neus Pàmies, i amb Gerard Marsal que es cuida de les interpretacions electròniques.
Infanticida vol apropar-se, a través de la música, al món sensorial, emotiu i oníric d’una dona, la Nela, que ens narra el capítol més dur i cruel de la seva vida: una situació límit sota unes circumstàncies opressores l’han empès a cometre un crim terrible, l’assassinat del seu propi fill. El monòleg ens presenta la Nela, una dona valenta i apassionada, una dona que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera pròpia de ser, per la necessitat d’enamorar-se i alienar-se de la seva pròpia realitat.
L’autora, Caterina Albert, la qual va haver de silenciar la seva pròpia veu per poder ser lliure com a artista, va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal. Qüestionava així dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat presentant-la com un ser salvatge i apassionat en oposició a l’ésser feble i tendre “per naturalesa” que havia jugat fins ara el rol femení. La Nela s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera de fer i viure pròpia, per la necessitat d’enamorar-se i alienar-se de la realitat. Una dona que intenta trobar una escletxa de llum en la foscor.
La companyia explica així perquè han decidit portar a escena aquest text: “Alçar la veu de Caterina Albert avui ens sembla més necessari que mai. Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions. Avui que seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques. Alçar la seva veu avui, ens sembla un deure.”
L’adaptació de Marc Rosich l’ha portat a l’actualitat però amb les mateixes paraules que l’original. “Conservem el català cru del camp i de pagès que va utilitzar Caterina Albert”, diu. Per altra banda, la veu de Neus Pàmies acompanya una música que crea diferents espais i personatges.
Caterina Albert (1869-1966) va haver de silenciar la seva vida per ser lliure com a artista pel fet de ser dona. La Infanticida, monòleg interior en vers, va ser escrita el 1898, però no es va estrenar en un escenari fins seixanta anys després.
L’ÒPERA ELECTRÒNICA
La música electrònica de Clara Peya permet situar els fets en un moment més immediat, així com il·lustrar el món oníric de la protagonista amb l’ús de repeticions, distorsions i loops construïts en directe, que obren la porta a aproximar-se al seu deliri.
TEATRE MUSICAL / CATALÀ / 70 MIN.
Autoria: Víctor Català (Caterina Albert)
Composició musical i interpretació: Clara Peya
Direcció escènica: Marc Angelet
Adaptació i dramatúrgia: Marc Rosich
Interpretació: Neus Pàmies
Interpretació musical: Gerard Marsal
Disseny escenografia: Laura Clos “Closca”
Disseny vestuari: Marta Rafa
Moviment i coreografia: Ariadna Peya
Fotografia: Albert Rué