Després del seu exitós pas per Madrid, Bilbao i Albacete, arriba a Barcelona, a la Sala Atrium, Ni con tres vidas que tuviera, un text de José Pascual Abellán, que té com a protagonistes a un exterrorista penedit, una víctima i una periodista. Tres vèrtexs per a fitar la mateixa història, per a posar-la sobre la taula. Per a intentar que no es torni a repetir. Està inspirat en l’entrevista que el periodista Jordi Évole va realitzar a l’exetarra Iñak Rekarte al seu programa Salvados (La Sexta).
L’espectacle situa l’acció en el moment en què un home, que acaba de complir condemna, torna a la vida (la que un dia va sembrar d’horror) i s’enfronta a les preguntes d’un redactor gràfic que ha hagut de preparar a fons aquesta conversa directa, exempta de sentiment i complicitat. És la història d’un exterrorista que, penedit i després de molts anys privat de llibertat, és entrevistat per un periodista que intenta entendre la seva història. Entendre per saber. Ni per justificar ni per perdonar. Entendre i saber.
Una dona, familiar de les víctimes d’un dels seus atemptats, llegeix l’article l’endemà i emet un comunicat en el qual contesta a les declaracions de l’exterrorista i traça les línies d’un pont fràgil que, finalment, desemboca en la trobada de tots dos.
“Jo escric teatre perquè intento donar resposta als meus propis interrogants, a les preguntes que em plantejo de la meva vida pròpia i amb les obres anhelo trobar aquestes solucions als dilemes de l’existència. Amb aquest treball, i arran de tot l’anterior, la falta de respostes era més que evident perquè la gent de la meva generació havia sofert aquesta xacra de la violència, del terrorisme. L’hem viscut molt de prop a través dels mitjans de comunicació i trobar-me amb una entrevista com la de Rekarte, va fer que em trobés amb aquest interrogant: Què hem de fer les persones amb els éssers humans que han fet el que han fet, i que ara després d’haver complert la seva condemna, han refet la seva vida? Què hem de fer els altres éssers humans amb aquestes persones? Aquest és el gran interrogant i per això em vaig decidir a fer aquesta funció, volia resoldre’m aquesta pròpia pregunta. Què passa ara a escala social, en l’àmbit humà?”
José Pascual Abellán.