La Sala Atrium estrena ‘M’haurieu de pagar’, tres monòlegs sobre la soledat

Escrit per Revista Teatralnet

06.08.2021

Tal i com ja us vàrem avançar fa uns dies,, l’espectacle M’haurieu de pagar, de Jordi Prat i Coll, un dels creadors catalans més connectats amb la modernitat teatral europea, és a punt d’estrena. Forma part d la programació del Grec 2021, però també de l’apartat Sales on el cor batega. I l’Atrium n’és una. Per tant, és on els trobareu del 16 de juny al 18 de juliol.

M’hauríeu de pagar, és la història de tres veus, de tres personatges, de tres revelacions. Ella és guia d’art. Davant d’un grup de visita a un museu, començarà a brollar paraules. I tindrà una revelació. Ell és un jove que s’ofereix per satisfer fantasies i que ens voldrà parlar de la seva vida perquè el coneguem millor. I tindrà una revelació. I el fill és un músic que ens ha reunit perquè, tot i les seves condicions mèdiques, ens vol tocar una peça al piano. I és que ha tingut una revelació.

L’espectacle presenta  tres monòlegs, amb els actors que parlen amb el públic. Per a Prat i Coll: “És un espectacle molt honest. Havia fet obres on el director anava al rescat del dramaturg, li posava el  bot salvavides. En aquest cas, el text només demana ser dit i amb bons intèrprets. L’hem assajat a la cuina de casa. No he volgut entrar en un espai teatral perquè això hagués fet aparèixer el director!” 

Els monòlegs

M’hauríeu de pagar hi ha alguna cosa sacra com en els textos d’Antonio Trantino però també hi ha Koltès o Sarah Kane. En el text no hi ha signes de puntuació i obliga a l’intèrpret a prendre les seves decisions, fa seu el text i fins i tot pot decidir el lloc on es trenca emocionalment. Sense ser escriptura automàtica, ja que té molta elaboració, Jordi Prat i Coll ha volgut jugar amb els límits del personatge-veu. ·“Volia així treballar sobre les respiracions i les revelacions que les paraules puguin contenir. També hi ha una necessitat dels tres personatges de buscar en l’art respostes. L’art per obligar-me a saber qui sóc, l’art per anunciar-me.”
En el primer monòleg, Ella s’endinsa en la pintura. En el segon, Ell es refugia en la literatura i en el tercer, El fill ha fet de la música la seva professió.
L’autor explica que: “Jo volia que comencessin a parlar d’una manera determinada. L’Àurea es guia d’un museu i vol investigar 3 quadres. I a partir d’aquí es genera una trobada amb el públic, que vol saber sobre els quadres. Ella parla i explica coses.”

El segon monòleg parla d’un noi jove.  Són gent del ‘mobbile’ que necessiten distreure’s i ell ofereix el seu cos. “Surt absolutament en pilotes durant 45 minuts. Descobrirem la seva intimitat a través del cos.”

El tercer monòleg el diu un pianista conscient que no podrà tocar mai més. Convoca els amics per explicar-los que potser no es tornaran a veure.

“Tots tres monòlegs podrien ser pare, mare i fill. Ja ha sortit el llibre editat per l’IT a Dramaticles. També vull dir que l’obra ja està traduïda a 3 idiomes italià castellà anglès, i s’està fent en francès! I abans d’estrenar, ja hem fet un bolo!”

Sobre l’autor

Jordi Prat i Coll és un dels autors i directors catalans més connectats amb les sensibilitats dramàtiques contemporànies. Un mediterrani que mira molt cap al nord. Un exemple és el seu nou projecte: tres monòlegs que parlen de la soledat. Les connexions entre les seves revelacions i els tres personatges són tan lliures com la mateixa escriptura dramàtica de M’hauríeu de pagar. Paraules per fugir. Un impuls per parlar d’art, infantesa, records, sexe, desplaçaments, educació familiar, individualismes, fe…, de tot allò que no entenem, de veritats, de fragilitats i d’allò que és ser un ésser humà: carn.