La Sala Beckett estrena producció pròpia: El chico de la última fila de Juan Mayorga. Una proposta del director escènic Andrés Lima que compta amb David Bagés, Guillem Barbosa, Arnau Comas, Míriam Iscla, Sergi López i Anna Ycobalzeta al repartiment. L’espectacle s’estrena avui i es podrà veure al 3 de març a la Sala de baix.
El director de la Beckett, Toni Casares, es mostrava avui durant la presentació especialment satisfet d’aquesta estrena, que coincideix amb l’inici del cicle Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals, que compta amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’objectiu del cicle és promoure una reflexió crítico-lúdica sobre la ficció i el món juvenil. Una de les activitats més reeixides és la conferència que va fer ahir l’autor Albert Sánchez Piñol sota el títol de Realitat i ficció, una forntera cultural?
Juan Mayorga és un dels autors més importants del teatre espanyol contemporani (Premio Nacional de Teatro 2007, guanyador de cinc premis MAX i membre de la Real Academia Española). D’ell, a la Beckett ja s’hi han vist obres com Cartas de amor a Stalin i Animales nocturnos. En aquest text, que s’ha dut a escena en 25 muntatges, Mayorga aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison. L’origen de la història parteix d’una anècdota amb un alumne que el mateix Mayorga va experimentar en el període de 5 anys en què va ser professor de matemàtiques. A partir de la nota d’un alumne que va trobar en un examen, Mayorga va crear aquest chico de la última fila i va escriure un text que explica “què ens passa i com ens anem explicant què ens passa, i com es fermenten els relats”.
Aquest text, en paraules de Mayorga, “parla sobre la transmissió, que és conflictiva. Voler educar és un conflicte”. L’autor ha destacat la il·lusió que li suposa que aquest text arribi a la sala Beckett. La direcció de la sala feia temps que estava darrera de la producció del muntatge. La confluència entre Mayorga, el director, Andrés Lima i els actors, encaçalats per Sergi López, s’ha produït ara. El dramaturg destaca la importància de la Beckett. “És més que un teatre, és un espai moral, i el muntatge que han fet” del que ahir va veure un assaig, “és un dels que millor custodia l’ànima de l’obra”.
Sinopsi
Un professor de literatura d’un institut es desespera corregint les redaccions dels seus alumnes fins que arriba a la d’aquell noi silenciós que sempre seu a l’última fila. L’impuls i l’afilada capacitat d’observació que transmet el text li despertaran contradiccions, somnis i velles frustracions. Des d’aquest moment, entre l’alumne i el seu professor sorgirà un vincle tan intens com perillós. Una estranya relació que acabarà en una espiral perversa de fascinació, erotisme i expectatives irrefrenables.
El responsable de posar en escena aquest muntatge és Andrés Lima, membre de la companyia Animalario, habitual professor en els cursos i seminaris d’estiu de la Sala Beckett i que està molt content de “dirigir-hi una obra finalment”. Ha portat una part del seu equip habitual, com ara l’escenògrafa Beatriz San Juan, ha dirigit quatre noms destacats de l’escena catalana, que conformen les dues parelles adulte: Míriam Iscla, Sergi López, Anna Ycobalzeta i David Bagés, i ha fet porves entre els actors del laboratori Els Malnascuts, entre els que ha escollit a Guillem Barbosa i Arnau Comas. Ambdós destacaven la felicitat que els suposen els seus personatges i el fet de participar en un projecte com aquest.
Qui també està molt feliç és Sergi López, qui s’enfronta a un tipus de teatre, el que es fa sobre un text ja escrit i que no és de creació, al que no està avesat. “No feia això des dels Pastorets”, assenyala. A més, destaca la tasca de creació de personatge que li ha suposat fer el personatge del Germán: “un actor poc llegit com jo interpreta un professor de literatura”.
