Fa cinc anys, s’obria al carrer Vila-Vilà la Sala Hiroshima, un espai molt acollidor i proper. Gaston Core, un jove que encara no coneixíem, se’ns presentava com a responsable i director artístic amb diverses intencions però una molt clara: dedicar l’espai a l’escena independent, contemporània i de creació, ser referent al barri -són just darrere l’Apolo- i establir complicitats amb teatres, festivals i institucions, per arribar a ser “un espai de pensament i reflexió contemporània per a la ciutat, amb una estètica singular i un gran nivell de risc.” Doncs parleu amb qualsevol que conegui la Sala i veureu com tothom coincideix en què ho ha aconseguit. Ofereixen una programació que els situa al lloc on volien i que intenten millorar i complementar any rere any.
Avui, en Gaston, ens ha presentat la que serà la 6a temporada. Com que molts dels artistes que hi participen són internacionals o no viuen aquí, la seva presentació és sempre molt tranquil·la: ens ho explica tot ell sol, assegut en una cadira o tamboret. Bé, excepte la passada edició que se’ns va vestir de Dinosauri, fent ‘costat’ a l’obra Before, de Teatro Praga (Portugal). Ha començat agraint la col·laboració a tots els professionals que els han donat un cop de ma “sense els quals no hi hauríem arribat.” Inclou institucions, festivals i Instituts de Cultura, “com ara el de Itàlia, que enguany participa amb l’espectacle inaugural.”
Fent-nos un petit resum, Gaston ha explicat que el 55% dels espectacles estan signats o protagonitzats per dones “d’una manera natural, perquè sempre ens ha quedat així.” Ha dit també que “Hiroshima torna a apostar per un model de 15 cites especials”, que signifiquen 15 propostes escèniques singulars, 15 trobades entre el públic i l’artista. La programació compta amb un 50% de propostes internacionals, 4 estrenes absolutes i 7 estrenes a Estat espanyol.
Hi ha, però, una línia de pensament per a la temporada, que ha sorgit una mica espontània: “Hi participen un seguit d’artistes interessats en la corporalitat, en com moure el cos i què significa. El més singular és que ho fan des d’una mirada retrospectiva al moviment, que sorgeix dels referents patrimonials dels propis coreògrafs. I a partir d’aquí creen una nova perspectiva del cos! És un denominador comú, perquè l’hem trobat a diversos artistes, amb la idea de fer una síntesi entre el legat i el que es fa avui.”
DONCS ANEM A LA PROGRAMACIÓ!
HARLEKING
Ginevra Panzetti + Enrico Ticconi
(Itàlia/Alemanya)
Dansa.
Espectacle sense text
Dies 4 i 5 d’octubre
Aquest és l’espectacle que obrirà la temporada de la Hiroshima gràcies al suport de l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona i que ja ha obtingut el 1er Premi a un certamen de París, a més d’haver participat a diversos festivals: “És una peça inspirada en l’univers de la Commedia dell’Arte. Hi ha la figura de l’Arlequí i tot un món de màscares. És una peça molt visual, per obrir públics!” Estrena a ‘Estat espanyol.
—————————————————
HARM ONY 1er acte del projecte ‘Sacar la lengua’.
Marcela Levi & Lucía Russo
(Brasil/Argentina)
Performance
Espectacle sense text
Dies 19 i 20 d’octubre
Gaston explica que l’any 2017 “ja els vàrem tenir a l’Hiroshima amb Boca de ferro. La companyia, formada per sis persones, treballaran durant dues setmanes amb 10 alumnes de l’Institut de Teatre i, entre tots, generaran la peça, una performance que se centrarà en la figura de l’idiota com a individu transgressor.” Amb aquest espectacle, Hiroshima obre el Ciclo Oro, iniciat l’any 2017 i de continuïtat biennal amb l’objectiu de presentar artistes de l’Amèrica Llatina. En col·laboració amb PACT Zoiverein i gràcies al recolzament de Funarte.
—————————————————
RUIDO
De La Licuadora / Rodrigo Chaverini
(Xile)
Dansa / Performance visual i sonora
Espectacle sense text
Dies 8 i 9 de novembre
El Ciclo Oro continua amb aquestRuido,un espectacle total amb música, audiovisuals i performance “que han treballat al voltant del col·lapse que pot produir el concepte soroll a cada una de les opcions escèniques, amb efectes òptics i imatges sonores de tona mena.”
—————————————————
R.A.U.X.A. Estudi I
Aina Alegre + Karin Elmore
(França/Catalunya/Perú)
Dansa / Performance
Espectacle sense text
Dies 15 i 16 de novembre
I també dins del Cicle Oro arriba aquesta estrena absoluta que ens torna una associada la casa: Aina Alegre: “L’Aina ha passat una temporada a París i ara busca obrir-se un espai aquí. Allà va conèixer la Karin, peruana i directora d’un reconegut festival Lima. Van veure que coincidien en les línies de investigació del folklore de totes dues cultures i han fet aquesta peça de celebració en grup.” R.A.U.X.A s’ha construït amb dues peces i aquesta és la primera. “Un diàleg entre dues dones i entre dues cultures molt interessants!”, assegura Gaston.
—————————————————
¡AY! ¡YA!
Macarena Recuerda Shephered
(País Basc)
Noves escenes / Art Visual
Espectacle sense text
17 de novembre
Aquest espectacle referma la col·laboració de la Sala Hiroshima amb el Festival IF Barcelona. Es va poder veure a l’Antic Teatre dins del Festival Grec. “És una peça sobre l’expectativa i perspectiva de l’espectador. A partir de jocs òptics i de l’escenificació de cossos impossibles i modelables estimula la nostra imaginació amb la idea de fer-nos percebre diferents realitats.” També pertany al Cicle Oro i -alerta!- només es podrà veure un dia!
—————————————————
MUYTE MAKER
Cie Pli / Flora Détraz
(França/Portugal)
Performance
Espectacle sense text
22 de novembre
“La Flora és una artista francesa que viu a Portugal. És molt interessant i… surrealista!”, diu Core. A la peça, quatre dones canten, riuen, dansen a cegues seguint els cànons medievals de la natura. Una comèdia musical … surrealista, amb la col·laboració del Mercat de les Flors i Aerowawes.
—————————————————
ECCE (II) OMO
Pol Pi
(Brasil/França)
Dansa/Performance
Espectacle en castellà
29 i 30 de novembre
El Ciclo Oro acaba amb “aquesta peça elegant del Pol Pi, produïda per un festival francès on en Pol va anar a rescatar el llegat de la coreògrafa alemanya Dore Hoyer. És un cicle de 5 solos basats en sentiments himans (vanitat, odi, desig…)” Amb el suport dels Institut Francès de Madrid i de Barcelona.
—————————————————
MULTIVERSE
Louis Vanhaverbeke / Campo
(Bèlgica)
Performance / Slam / Dansa / Objectes
Espectacle en anglès i belga, amb subtítols en català.
13 i 14 de desembre
Recolzat per la Plataforma Campo, Louis ha creat “aquesta peça absolutament tendra, que acaba d’estrenar a Bruxelles. Ens situa a l’habitació d’un nen i ens fa mirar tos els objectes que hi ha. És una delícia que ja l’hem posat per Nadal pel seu toc tendre, i per si es vol venir amb la família.” Gaston assegura que Vanhaverbeke és un gran performer i un artista fascinant pel que fa als treballs amb objectes.
—————————————————
EVEN WORSE
Corpo Maquina / Guilherme Miotto
(Holanda)
Dansa / Performance
Espectacle sense text
Dia 20 de desembre
Un espectacle que parteix del hip-hop i el breackdance, però amb un vocabulari depurat i interessant. “En aquest cas és una representació molt masculina.” Estrena a l’Estat espanyol, amb la col·laboració del Hop Festival.
—————————————————
UNA HISTÒRIA UNIVERSAL
David Espinosa
(Catalunya)
Performance / Objectes
Espectacle sense text
18 i 19 de gener
David Espinosa obre el 2020 amb una de les seves històries tendres i universals. Es va poder veure al Grec en format petit i es va reposar al Festival TNT. “Proposa un recorregut per la història de la humanitat, amb objectes kitch de mercadillo.”
—————————————————
WHY SHOULD IT BE MORE DESIRABLE FOR GREEN FIRE BALLS TO EXIST THAN NOT?
Georgia Vardarou
(Bèlgica/Grècia/Catalunya)
Dansa
Espectacle sense text
31 de gener i 1 de febrer
Aquest espectacle inicia l’habitual diàleg entre la Sala Hiroshima i el Festival Sâlmon, protagonitzat per una artista “poc coneguda, però que ha fet Residència a El Graner. Un espectacle d’una gran qualitat que fusiona referents estètics a partir d’una imatge projectada i el cos en moviment, davant la imatge.” Estrena a l’Estat espanyol.
—————————————————
MACHO DANCER
Elsa Jocson
(Filipines)
Dansa / Performance
Espectacle sense text
14 i 15 de febrer
També en col·laboració amb el Sâlmon ens arriba “aquesta artista filipina que copia les coreografies dels gogós dels bars de Manila, prostituts i altres. És molt curiós veure allar una dona d’una manera tan masculina i sensual!” Arribats aquí, Gaston Core ha agraït a ·Elena Carmona i Cristina Alonso “que ens hagin acollit al Festival.”
—————————————————
[KÓRPS]
Miquel Barcelona
(Catalunya)
Dansa
Espectacle sense text
28 de febrer i 1 de març
Gastón ha ressaltat la qualitat artístics de Miquel Barcelona, un home que ve del món de la gestió: “Era gestor cultural de NonArt. I per a nosaltres és molt important recolzar-lo, encara més sent de casa. L’espectacle es va estrenar a FiraTàrrega, ara s’estrenarà al SAT! i aquí vindrà de cara a la Primavera.” S’inspira en diferents tradicions velatòries, com ens comportem al voltant d’un cos mort, en les diferents cultures. “Té una força increïble!”, assegura Gaston. Amb cinc intèrprets.
—————————————————
THE NATINAL BODY
Pau Masaló
(Catalunya)
Noves Escenes
Espectacle creat en Residència a la Sala Hiroshima
22, 23 i 24 de maig
Una estrena absoluta creada a casa a mans d’un artista polifacètic: és dissenyador gràfic, treballa en una editorial de moda, és dramaturg, fotògraf, artista visual, treballa la gimnàstica... “Sempre m’han fascinat les seves propostes escèniques. Ha estat a Tàrrega i al Grec.” Director de la companyia Ignífuga, és el rimer cop que treballa en solitari. La proposta gira a l’entorn de com es pot fer un Cos Nacional. “És la Carta Blanca de l’Hiroshima, una proposta que vam engegar l’any passat on els deixàvem fer tot el que volguessin, aquí en Residència.”
—————————————————
BAILES DE HSTÈRICAS
Carmen Muñoz
(Andalusia)
Dansa / Flamenc
spectacle sense tet
Dies 6 i 7 de juny
Aquesta intèrpret del Flamenc, per a Core “és una bèstia escènica amb una marcada retrospectiva, que analitza el llenguatge de les ballarines dels anys 80.” Acompanyada del cantaor Pepe de Pura, mantenen un diàleg a escena entre la veu i el ball. El titular fa referència a la seva manera de ballar, “que potser alguns qualificarien d’histèrica, a partir de la idea que alguns tenen de les dones.”
I ja ho tenim! Però recordeu que a l’Hiroshima l’espectacle no ho és tot: “Tenim l’Escola de l’Espectador per dialogar amb els artistes; trobades amb el públic després de determinades obres. I el Club dels Socis!”
També ha recordat que hi ha diversos models d’abonaments, que podeu consultar aquí. Més informació i venda d’entrades: Sala Hiroshima