La Sala Trono de Tarragona ens comunica que del 15 al 17 d’octubre acolliran la companyia Punt produccions teatrals, S.L. de Banyoles, i el seu espectacle Somnàmbuls. Es va estrenar el 2019 a Temporada Alta, amb un notable èxit. És un dels darrers textos escrits per Llàtzer Garcia, una obra inspirada en Design for living de l’escriptor Nöe Coward. I en pel·lícules de Truffaut i Godard. Ho transforma en una comèdia que ens parla de l’amor i de viure la vida minut a minut..
Els somnàmbuls és la història de dos joves amics: en Genís i en David, als quals ràpidament s’afegeix la Laura. Una amistat a tres que va buscant fórmules d’una possible felicitat en diferents esquemes de relació. L’amistat entre ells s’anirà esquerdant quan l’amor —com l’entenem en la nostra societat;— i la gelosia —com la vivim en la nostra societat— ho devorin tot. i en pel·lícules de Truffaut i Godard, i ho transforma en una comèdia que ens parla de l’amor i de viure la vida minut a minut. És una producció de Girona i Banyoles. L’interpreten Genís Casals, David Marcé i Laura Pujolàs.
La veu dels protagonistes
“El sonámbul parla d’un trio. M’havien encarregat una comèdia per dirigir actors de Banyoles, però la comèdia no és el meu fort i vam començar a buscar. Vaig anar a parar a Nöe Coward, sabent que no el faríem, però que m’inspiraria. M’interessava molt, té textos en format vodevil amb molt de fons, parla de l’alta societat, criticant-la… Té una visió del món pessimista, que m’atrau molt”, explica en Llàtzer.
El dramaturg i director continua lloant el seu admirat Coward: “Li costava estrenar perquè parlava de temes inusuals, de trios, de l’homosexualitat… Era un avançat al seu temps i un escandalós per a la societat anglesa de l’època. Va caure en l’oblit cap als anys 40/50, però posteriorment Pinter en va fer exaltació destacant-lo com a un mestre. Se l’ha comparat amb Oscar Wilde!”
Els protagonistes d’El Sonàmbul “estan tacats en un llimbs adolescent. No saben, no volen o no poden adaptar-se al món dels adults.” I ens remet a una frase de Ingmar Bergman: El que passa a la vida a partir dels 12 anys, no té cap interès. Són, doncs, personatges que no volen canviar la seva visió sobre el món i no poden suportar-se a ells mateixos quan es fan grans.
Per a Llàtzer “la trama és molt simple: un trio d’amics, dos homes i una dona, que van canviant de parella entre ells.” Acaba sent un vodevil psicològic: “Hem agafat situacions còmiques i anem aprofundint en això. Un es lliga la dona de l’amic, s’enfaden… És una obra en tres actes en què el primer és una comèdia, el segon és més dramàtic i al tercer, torna a aparèixer la comèdia. Va i ve. Però per damunt de tot, l’obra és un cant a l’amor i a la joia de viure!“
Per a la creació: “He volgut fugir del realisme i ho hem deixat en un vodevil, que transcorre en un espai absolutament buit, en una posada en escena circular. La relació, proximitat i connexió amb el públic és molt forta perquè ens asseiem entre ells, els parlem… No els fem fer res, però són com uns amics que formen part de l’obra.”
Tampoc es pot dir que lluiten contra la societat. “Són molt egoistes, són persones als que només importen ells mateixos. Una mica és el que ens passa a tots ara.”
El títol de Sonàmbuls fa referència a que entren a la joventut com en un son etern, ja que, si desperten, ho fan malbé.
Punt produccions teatrals, S.L. (Banyoles)
Divendres 15 i dissabte 16 d’octubre a les 20 h i diumenge 17 d’octubre a les 18.30 h
ACONSEGUEIX LA TEVA ENTRADA