A partir d’aquest dimecres 20 de març, la Sala Beckett proposa Suite TOC núm 6, un espectacle creació de Les Impuxibles, companyia resident de la temporada 2018/19. La peça, que se centra “en la desestigmatització dels trastorns mentals i en la deconstrucció dels relats oficials”, és un espectacle multidisciplinar que es podrà veure a la Sala Beckett del 20 de març al 14 d’abril
A Suite TOC núm 6, Les Impuxibles parlen en primera persona i sense tabús del patiment mental i del fet de conviure amb un estigma social. L’espectacle neix de la seva experiència personal i ha viscut un procés de més de dos anys de creació que ha cristal·litzat en una peça que barreja diferents llenguatges, gairebé tants com intèrprets hi ha escena: música, dansa, text i llengua de signes. Èlia Farrero, Ariadna Peya, Clara Peya, Pau Vinyals i Adrià Viñas són els intèrprets de Suite TOC núm 6, un espectacle accessible per a persones sordes en el que la llengua de signes és un llenguatge escènic més.
La companyia explica que “treballem una barreja de llenguatges i ens agrada ajuntar creadores diferents per ampliar el nostre univers. Estem molt il•lusionades per treballar aquí, en Residència, que la Beckett hagi apostat per nosaltres. Gràcies!”, diu l’Ariadna Peya. I continua: “Suite Toc núm 6 segueix la nostra línia de obrir preguntes. El TOC és un patiment mental que la Clara pateix des de fa once anys i ens acompanya de tota la vida. Hem fet un treball amb persones diferents i diferents diagnòstics de patiment.”
L’ARGUMENT
Quins són els paràmetres que estableixen una societat sana? Un concert, un espectacle, un espai fronterer d’identitats velades per donar llum a un tema silenciat i amb poc espai en la nostra societat: la simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu). Una aproximació a la perifèria dels discursos oficials contra l’hegemonia de les mirades imperants.
A la Clara, Suite TOC núm 6 li ha servit per encarar la seva realitat per primer cop en molts anys i per canviar la manera com s’hi enfronta. L’espectacle també tracta el tema de les cures, la xarxa i el suport, des del punt de vista de l’Ariadna i com ho viu ella que forma part del seu entorn més pròxim. “Quan tindré temps de posar-me malalta, jo? Què hi ha de les meves obsessions?”
Suite TOC núm 6 interroga i qüestiona la societat. “Com es pot estar sa en una societat malalta? Com es pot ser feliç en un món que no ho és? Em van posar la vacuna contra la diftèria, el tètanus, l’hepatitis, el xarampió. No em van posar la vacuna contra la societat del rendiment i l’autoexplotació, l’amor líquid i la desigualtat.”
|