En el marc del Festival Grec, arriba al Teatre Romea, Tirant lo Blanc; una versió moderna i actual del clàssic de Joanot Martorell, que signa Marius Serra. L’espectacle està dirigit per Joan Arqué, i protagonitzat per: Quim Àvila, Laura Aubert, Judit Neddermann, Moha Amazian, Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis i Agnès Jabbour. És una producció de Teatre Romea i Grec 2024 Festival de Barcelona. S’ha presentat als mitjans amb l’assistència de Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea; Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, i la companyia. 

Josep Maria Pou ha obert l’acte agraint, com sempre, la presència del mitjans; celebrant la ja tradició anual de coproducció amb el Grec Festival de Barcelona i el seu director, Cesc Casadesús. I és que l’espectacle és el més recent d’una llarga llista de muntatges en col·laboració amb el festival i, en aquest cas, la sensació de tradició és doble: ja que no és la 1ra. vegada que l’escenari del Romea acull una versió dramàtica del clàssic literari de Joanot Martorell. En efecte, Calixto Bieito va dirigir-ne una adaptació amb motiu de la Fira de Frankfurt el 2007; amb temporada al Romea durant els mesos de febrer i març de 2008 i posterior gira internacional.

Ara, setze anys després, arriba aquesta nova versió que, es preveu, també anirà a Madrid al gener: dins la temporada de la CNTC (Companyia Nacional de Teatro Clásico) on, per cert, es representarà en català.

El muntatge, segons ha explicat el director artístic, s’insereix perfectament dins la línia artística del Romea; on les adaptacions i revisions de clàssics universals de la literatura (tant de narrativa com dramàtica); són ja marca de la casa.
“Aquest Tirant lo Blanc, sorgeix de l’interès del Romea d’agafar els clàssics més catalans i fer-ne una lectura actualitzada. Va néixer en una presentació que es va fer al Romea de la versió publicada amb traducció del Màrius Serra. En ella, el llenguatge arribava més directament al públic, i aquesta és, precisament, una de les intencions de l’espectacle: arribar a altres generacions, generacions més joves i poder saltar la barrera de l’interès per l’herència cultural. El muntatge és diferent a tot allò que s’ha vist fins ara; posant l’accent en altres personatges com el de Carmesina, i accentuant una problemàtica contemporània com és la de la immigració.” 

Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona ha volgut, en la seva intervenció, felicitar a l’equip artístic del projecte; i molt especialment a Màrius Serra per la seva adaptació del text original.
“Quan vam estar parlant, fa un any, de la possibilitat d’aquest projecte, vaig devorar sencera la versió d’en Màrius. No puc més que felicitar-lo per aquesta adaptació i traducció;  i cal dir que aquest és un dels projectes més importants pel Grec. Estem encantats que pugui representar-se en un teatre com aquest.”

PARAULES DE LA COMPANYIA

Joan Arqué, director escènic del muntatge, ha confessat sentir-se molt agraït i il·lusionat d’estar al capdavant del projecte, un projecte que reverbera amb els conflictes de la nostra realitat moderna;  connectant així un mite del segle XV amb els desafiaments de l’Europa contemporània.

“És un honor formar part d’aquest projecte; i vull agrair molt sincerament aquesta oportunitat a tothom qui ho ha fet possible, des d’en Màrius: per escriure el text;  fins al Teatre Romea per produir l’espectacle. Quan se’t permet portar una obra tan gran a escena cal una feina en equip; és indispensable treballar així per arribar a aquestes fites. Aquest Tirantplanteja preguntes que hem de respondre com a societat d’avui en dia. “Què fem amb la idea de l’heroi? Quina necessitat tenim d’aquest relat? Per què comprem un relat que sabem que ens allunya de la realitat? La necessitat de l’heroi… Crec que a aquests relats els impulsa la por. Són relats que perduren. Aquest text ens remet a un problema de màxima vigència: la por de l’altre. Perquè l’enemic sempre és l’altre.”

El director ha descrit també la proposta, parlant d’una estètica i d’una posada en escena; basades en la plasticitat i la poètica. “És una obra que entra pels sentits. Es gaudeix escoltant-la, veient-la… tot just està naixent i no para de créixer.”

Màrius Serra ha compartit el procés dramatúrgic que l’ha dut a realitzar una adaptació dramàtica d’una obra literària tan colossal: com Tirant lo Blanc i els vincles que s’estableixen amb el context sociopolític actual.

“Fer el Tirantés una gran responsabilitat. Partim d’un material original d’unes mil pàgines que he hagut de condensar en un text teatral de trenta vuit. Hi ha, òbviament, una síntesi d’una trentena de personatges dels quals n’han quedat vuit o nou. La meva proposta ve de posar el focus en la Mediterrània i en la part que hi ha darrera. Comença amb la traïció de la Viuda reposada per fer creure a Tirant que Carmesina l’enganya. Això genera molta ràbia, l’embarcament de Tirant i el posterior naufragi que desemboca en els episodis nord-africans. Un naufragi a la Mediterrània, vist amb ulls de segle XX:  adquireix unes capes molt diferents i ens remet a allò que vivim en l’actualitat: cristiandat contra l’amenaça exterior i, sobretot, la por de l’altre. Primer vam provar una alternança temporal entre el segle XV i el segle XXI, però no acabava de funcionar. Aquí, sense sortir del personatge, els intèrprets mostren obertament opinions que ben podria dir l’espectador.”

L’autor ha expressat com d’essencial és el talent de tot l’equip artístic que sustenta el muntatge.
“Des de la meva experiència com a narrador, vull posar èmfasi en la importància de totes les capes de talent. La suma d’aquests talents fa que veieu una obra amb molta riquesa de llenguatges; i això se li deu a un gran treball d’equip capitanejat pel Joan.”

Pel que fa als intèrprets, tots confessen la responsabilitat de dur a escena un clàssic tan mític com aquest;  interpretant personatges que van conèixer sovint a l’escola llegint l’obra com a lectura obligatòria i que, ara: a través del procés creatiu efectuat durant els assajos, entenen en dimensions molt més complexes i humanes.

Quim Àvila, que interpreta al cavaller valencià, explica: “Hi ha tota una radiografia emocional d’aquests personatges i, en aquest sentit, Tirant està molt ben explicat. A vegades, és un heroi, però també té un caràcter molt emocional; amb múltiples capes que es podrien qualificar de contradictòries. En aquest muntatge, hem volgut com algú tan delicat i emocional pot, alhora: afanys de ser un líder de guerra i un heroi que passi a la historia.”

Laura Aubert és Plaerdemavida, la criada i confident de Carmesina que naufraga amb Tirant a les costes d’Àfrica.
“És un personatge mític, un personatge amb qui et quedes i que em feia molta il·lusió interpretar. Tota la part del naufragi i el seu periple en terres africanes; és un episodi que sovint no et fan llegir a l’escola, i ha estat tot un descobriment. És una de les grans virtuts d’aquesta versió; donarem a conèixer tota una part que s’ha amagat una mica. I, en aquest sentit, tinc la sensació que se li fa justícia a certs personatges, com és el cas de: Plaerdemavida.”

Clara Mingueza, Carmesina dins l’obra, ha subratllat: “l’erotisme que sobrevola el text (tant l’original de Joanot Martorell com l’adaptació de Màrius Serra). L’aproximació medieval té quelcom de subtil i, al mateix temps, de molt eròtic.”

Moha Amazian interpreta a l’Emir, un dels antagonistes de Tirant a qui, segons l’actor; s’ha volgut investigar per  trobar-li capes més complexes i humanes:
“Tota la part d’Africa acostuma a no explicar-se a l’escola; sobretot aquells moments en que Tirant pot presentar-se com una persona reprovable. Per mi, Tirantera un heroi mentre que l’Emir, tal com el dibuixa Joanot Martorell, sembla una persona sense escrúpols. Nosaltres hem buscat un punt d’humanitat. Igual que la vídua, que s’ha venut com una bruixa; però darrera hi ha una persona que pateix. Tot plegat desdibuixa l’heroïcitat de Tirant, i és important fer aquest exercici. En Marius i en Joan han decidit qüestionar una figura que, a molts: potser farà mal veure en una situació delicada o menys benevolent.”

Agnès Jabbour, precisament, interpreta a la Vídua reposada i, més endavant, a Maragdina, princesa africana rescatada per Tirant:
“Amb la Vídua hem fet una feina de trencar l’estereotip. I, amb Maragdina, descobrim un personatge que ajuda molt a emfatitzar el relat de l’altra banda; del gran mirall que deia el Màrius.”

Ireneu Tranis fa del senyor d’Agramunt, un personatge company de batalla de Tirant que, en ocasions: es mostra fins i tot, més fanàtic que el propi cavaller. L’actor explica la metodologia de treball durant els assajos de la següent manera:

“Hem treballat molt amb l’estil del Joan, que és una forma molt artesana, posant-li moltes hores i jugant amb: el llenguatge, amb el codi teatral, d’una manera molt global, de gent que mira i gent que actua.”

Neus Ballbé interpreta  a Escariano un dels aliats africans de Tirant i, també és la responsable de l’espai sonor. Segons admet:
“Participar en aquest projecte està sent tot un viatge. Un treball dens i difícil, però molt i molt bonic.”

La música és, també, un dels grans protagonistes de la proposta escènica de Joan Arqué; amb melodies composades i interpretades en directe per Judit Neddermann. “Quan en Joan em va proposar fer la música primer em vaig espantar perquè vaig pensar: això és una cosa molt gran. I, a mida que vam començar a parlar, vaig veure tota aquesta dimensió del que no s’explica a les escoles; i crec que musicalment
ens pot fer reflexionar molt. M’he inspirat en melodies populars catalanes amb influències aràbigues per aconseguir aquest aroma mediterrani. És un projecte enorme que no sempre requereix una gran orquestració, sinó pensar-ho gran encara que hi hagi pocs elements. Està sent un procés molt emocionant i enriquidor.”

L’ARGUMENT

El clàssic de Joanot Martorell  com mai l’havies vist abans

Joan Arqué (Canto jo i la muntanya balla) dirigeix aquesta adaptació teatral signada per Màrius Serra; sobre el clàssic literari de Joanot Martorell, amb una perspectiva trencadora i actual. Agafant els capítols més èpics de les aventures del cavaller de València, seguim a Tirant i Plaerdemavida en un naufragi: fins les costes del nord d’Àfrica i en el seu llarg periple per tornar a casa, a Constantinoble:  amb la seva estimada Carmesina. Un història plena de perills, amors i conflictes que ressonen, a través del temps, fins al món d’avui dia.

Escrita fa més de cinc cents anys, Tirant lo blanc és un pilar de la literatura cavalleresca; i una de les obres més importants de la nostra herència compartida. Ara, aquest muntatge vincula les aventures del mític personatge amb els conflictes contemporanis, establint paral·lelismes amb els relats nacionals que ens expliquem en la societat moderna, suggerint que la història sempre l’escriuen els vencedors; i que els herois sempre s’erigeixen sobre els cadàvers de gent innocent.