No us perdeu aquest espectacle! Jo en tinc moltes ganes i intentaré transmetre-ho. Però no m’equivoco, perquè a banda de l’interès que ens van saber despertar tots els GRANS implicats en la temàtica, no es representa en cap de les tres sales del TNC. La presentació es va fer als Magatzems del TNC, al que serà l’escenari i aforament per als espectadors: màxim 30 per sessió. I va a Missa perquè ho manen els bombers! Els espectadors es mouran per diferents espais del Magatzem i, a tres d’ells, podran seure en uns bancs. Es podrà veure del 25 d’abril al 12 de maig.
L’entrada és per la Sala Petita. La vam travessar fins anar a la nau del darrere, on hi ha els Magatzems. Hi guarden de tot i molt! Hi ha tota mena d’objectes per a l’escenografia, mobiliari… Els més fidels al teatre hi reconeixereu coses. A mi em va cridar l’atenció una bona pila de caixes de morts. Allò que les mires i diu: Reservat Frankenstein. Bé, bé, no les volem pas! Parlem de l’espectacle, que no es queda gens enrere d’aquesta insòlita presentació i decorat!
Stabat Mater, amb versió i direcció de Magda Puyo, és la primera part dels Quatre actes profans (i altres obres) de l’escriptor italià Antonio Tarantino, on proposa una visió contemporània i pagana de l’oració Stabat Mater que li dóna el títol. Xavier Albertí, director del TNC va obrir la trobada destacant l’autor, de 81 anys, com “un dels grans poetes del segle i un dels dinosaures de la literatura italiana!” I va destacar també el talent català, comparant l’edat de Tarantino amb Josep Maria Miró o el mateix Albert Arribas, traductor de l’espectacle, que són tan joves. “Hem d’estar cofois perquè som l’enveja de molts països per la rellevància dels nostres autors tan joves i en el seu millor moment, una realitat que va engegar el gran Mestre Josep Maria Benet i Jornet!” Assegura que a Itàlia, el fenomen Passolini va trencar esquemes. “Però avui ens en porten un altre dels grans. I passo la paraula als responsables, que tenen molt a dir!”
Comencem presentant Tarantino. Era pintor i estava interessat per la poesia, però va iniciar-se com a escriptor als 54 anys, ja directament amb els Quatre actes profans, que daten del 1992. Va ser una descoberta per a tothom i l’obra va obtenir l’important premi Riccione Ater de Teatre. La temporada següent, el director tunisià Chérif va escollir el monòleg Stabat mater i el va portar a escena, convertint-lo en un èxit nacional, que ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica.
“La vida mateixa va transformar l’escriptura d’aquest autor tardà, que va canviar la poesia per un estil rebuscat. Va desplaçar el seu interès cap a la vida quotidiana, els desafavorits de la societat i la gent senzilla. Un dia va visitar el Mercat de les Puces de Torí i allà va sentir la necessitat de fer teatre”, explica Puyo. L’amuntegament d’aquelles “meravelloses deixalles” i la força de la misèria que va veure el van fascinar i inspirar, i va escriure les quatre peces, d’entre les que ja coneixem els Vespres de la Beata Verge, de la que l’Oriol Genís en va fer una interpretació excepcional, dirigit per Jordi Prat i Coll. “A Stabat mater s’inspira en els moviments estudiantils dels anys 70, que d’alguna manera han tornat amb els Indignats. Per tant, coincidim en un moment d’esperança i Tarantino també ho pensa”, continua Puyo.
L’ARGUMENT
Montse Esteve a ‘Stabat Mater’
L’obra parla de Maria Croce, una dona que ven roba vella al Mercat de les Puces i… també el seu cos! “Viu en una absoluta precarietat, amb la idea de fer un viatge i trobar el seu fill, un llibertari acusat de terrorisme i que pensa que l’ha detingut la policia. Amb tot, ella té una actitud coratjosa, com si la desgràcia fos l’essència de la vida.” Sobre la traducció, Albertí senyala que “Tarantino escull un llenguatge brut o empastifat per una xerrameca musical, impossible de traduir. Per això li hem demanat a l’Albert Arribas! I ens n’ha fet una adaptació política, perquè el llenguatge és subversiu i t’escup a la cara paraules racistes o de masclisme.” L’obra és plena de personatges absents, com ara un capellà, un mestre, la Magdalena, que és l’amant del fill, un comissari, un jutge…
Stabat Mater pren el títol d’un poema del segle XIII dedicat a Maria. El nom és l’abreviació del primer vers del poema, Stabat mater dolorosa (Estava la mare dolorosa) i és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió. Tarantino n’ha fet una metàfora i, com si es tractés d’un oratori profà contemporani, veiem com la solitud de la mare davant del dolor, l’eterna dignitat dels desheretats i la memòria soterrada dels mites religiosos, es revelen musicalment en una vèrbola grollera, irreverent i profundament commovedora. Com una pujada al Calvari, però actual, que Tarantino ha escrit d’una manera que, al final, provoca preguntes a l’espectador.
Montse Esteve a ‘Stabat Mater’
Per compartir aquest viatge amb l’autor, era essencial trobar un espai com els Magatzems del TNC. “L’argument demana proximitat, i l’Albertí ens va proposar aquest lloc preciós, on ja s’ha fet alguna altra obra. No hem fet cap modificació, tot està com l’hem trobat. Per això en diem Espai trobat, perquè guarda trossos de grans obres que s’han fet i això és bàsic per explicar Tarantino”, expressa Puyo. La directora ha remarcat també que l’ús del llenguatge brut i baix per part de Tarantino, és fruit d’una barreja de dialectes de diferents llocs de Itàlia a través del qual avança la història.
MONTSE ESTEVE, IMPULSORA DEL PROJECTE
Després de veure l’actuació de l’Oriol Genís, la Montse va quedar impressionada i va pensar que volia fer un projecte similar seu, “una cosa on pogués posar-hi tota l’ànima i, si no trobava complicitats, la faria, si cal, al menjador de casa!”, explica. Es va posar en contacte amb l’Oriol i amb l’Albert Arribas, que també havia signat la traducció, i li van dir que hi havia una altra part del text per a ella. Primer li van passar en italià, però diu que més endavant, quan va llegir les paraules de l’Albert “em van emocionar, és brutal! I de seguida vaig pensar que era el que havia estan buscant, que era molt important per a mi i que l’havia de fer amb algú que també fos important per a mi, com és el cas de la Magda Puyo.”
Ho van estar treballant entre sis o set mesos, sense presses ni limitacions. “Ha estat un viatge meravellós. Tant, que vaig començar a pensar que si ho fèiem al menjador de casa no ho sabria ningú! Vaig anar a veure Xavier Albertí i, com que coneixia el text, va consultar l’agenda i ens va acollir de seguida. Vam parlar de l’espai i he de dir que hi ha un altre personatge que es diu Espai Sonor. Ara us ho expliquem, però jo estic molt feliç!” La Montse ha creat la Companyia Montse Esteve, per produir el projecte.
EL TEXT DE ARRIBAS
Albert Arribas ens parla de la musicalitat del text, que és complex perquè “hi ha petites repeticions que generen estats diferents, provoquen accleracions i la complexitat fonètica et marca el ritme.” Explica també que ha conservat “malformaments fonètics que ja hem acceptat, com ara, per posar un exemple, Vora Nit.” Puyo opina que: “amb aquestes paraules, els fluxos fonètics estan més actius. La llegua sempre és musical, però aquí ja ho és a l’extrem.” Tant el ritme del text, que t’obliga a interpretar d’una manera concreta, com la temàtica, com la profunditat del personatge, requerien una molt gran actriu: “Només algú com la Montse ho podia fer!”, admet Arribas, al que Albertí ha afegit: “És una partitura de dificultat extrema, només a l’abast de les grans actrius com ella!”
EL SO, UN PERSONATGE VITAL
El compositor Lucas Ariel ha creat el so que ens explica així: “Aquest espai té vida pròpia i un so particular de les canonades i altres. És un magatzem i això vol dir un caos ordenat. Hem fet un disseny especial on tot són sons del mateix espai que els hem fet créixer, encara que sonen d’una manera natural. És com donar-li la volta, perquè en comptes d’acompanyar l’acció, sigui el mateix espai el que s’expressa. És, per tant, un personatge més!” El so viatja amb Maria al principi en sintonia amb les seves paraules, però a mesura que avança l’obra, “augmenta en forma de violència sonora.”
Montse Esteve a ‘Stabat Mater’
EL MOVIMENT
Encarni Sánchez ha acompanyat la Montse en aquest viatge ajudant-la en el moviment: “És una actriu valenta que tot el que diu el text, li passa, mentre la gent l’acompanya i a estones, fins pot seure als seients trobats. Juguem amb cruesa amb l’espai trobat. En Lucas agafa el so d’aquest espai i la llum també és natural”, diu. “Era important situar el personatge en un lloc de veritat,” afegeix Puyo.
Us fem saber que el proper 2 de maig, al Vestíbul de Sala Petita, hi haurà un Col·loqui amb Albert Arribas quan acabi la funció. Si veniu només al col·loqui, l’entrada és gratuïta.
Només advertir que, encara que el temps vagi millorant, cal anar-hi amb una jaqueteta o abric, que permeti portar-lo posat tota l’estona sense incomodar. És un espai molt, molt gran i no té calefacció. Però la vida dels mobles ja escalfa…
I també que si us agrada o teniu curiositat, a la sortida de l’espectacle podreu comprar el llibre publicat per Arola Editors i TNC
Antonio Tarantino. Quatre actes profans (i altres obres)
Aquell dia, només val 3 €!