Ja estan a la venda les entrades per Not My Monkeys,una obra de Manel Moreno i la companyia 42KM; formada per Diana Gómez, Georgina Latre i Rafa Delacroix, dirigits en aquesta ocasió per MartíTorras Mayneris. Després d’estrenar-se dins el marc del Festival Grec 2024 aquest juliol, amb totes les entrades exhaurides; l’espectacle es podrà tornar a veure fins al 29 de setembre al Teatre Eòlia: com a espectacle d’obertura de la temporada 24/25.La peça aborda la “happycràcia”, l’imperatiu categòric de la felicitat en tots els àmbits de la nostra vida; especialment en el món laboral, conegut com el“happytalisme”. Amb un to satíric, critica durament el capitalisme salvatge i l’ús de psicologies positives per part de les grans multinacionals. També denuncia els falsos gurus que imposen als individus la responsabilitat dels seus sentiments, fracassos i el control de les: seves vides, suggerint que la felicitat s’ha convertit en un producte lucratiu i influent en la indústria.“Si no som feliços, és que no ens hi estem esforçant prou.” La companyia 42KM està formada per Manel Moreno, dramaturg de l’obra, i els actors: Rafa Delacroix,Diana Gómez i GeorginaLatre. La direcció va a càrrec de Martí Torras Mayneris, artista creador de companyies com Rhum& Cia. i ClownxTeatre, que ha escrit i dirigit més de seixanta espectacles explorant connexions entre el teatre, el circ; la dansa i la música en directe.
Laura Daza substituirà a Diana Gómez del 18 al 29 de setembre. Per tant, del 5 al 15 les funcions les realitzarà Diana Gómez, i del 18 al 29 les funcions les realitzarà Laura Daza.
Not My Monkeys és el segon projecte de la companyia, després de 42KM; que va ser representat el febrer del 2020 al Teatre La Gleva de Barcelona i va guanyar la Beca Odisseu. EòliaI+D2018. L’obra és una coproducció entre Teatre Eòlia Produccions i el GREC 2024.Entrades ja a la venda a Teatre Eòlia.
L’ARGUMENT
En un gran congrés, el guru Ray Rex mou masses i exposa les claus per extreure el propi potencial; en un camí que duu els seus seguidors del fracàs a la felicitat i, de pas: a augmentar la productivitat empresarial de la multinacional Sahara Drinks, organitzadora de l’esdeveniment, i que promou el “happytalisme”: entre tots els treballadors. Una teoria que defensa que si no som feliços és que no ens hi estem esforçant prou. La Trini és el personatge principal i és una de les víctimes d’aquesta dictadura de la felicitat. És feliç de ser una “sahi”, el sobrenom afectuós que reben els treballadors d’aquesta empresa. No deixa de somriure quan els seus companys se sindicalitzen o quan arriba un acomiadament. Un altre somriure i gràcies, gràcies per ensenyar-nos que mai no és tard per aprendre que un acomiadament pot ser enriquidor. Sobretot quan no és el teu, és clar. Més somriures i una carta (ai!, la carta). Una carta que potser gelarà el somriure de la Trini i serà la llavor d’una revolució.
