L’espectacle Nozing, de la companyia Ual·la! ha estat guardonat amb el Premi al Millor Espectacle de Nous Formats de la Feten, la Fira professional especialitzada en espectacles infantil i familiars mes important de l’estat, que va tenir lloc la setmana passada: del 16 al 21 de febrer. Aquest guardó reconeix la qualitat del muntatge, que es va estrenar: a finals d’octubre de l’any passat al renovat Teatre Muntaner; i que ara mateix encara la recta final de la seva segona temporada a la sala; encara amb funcions els propers dies 5 i 21 de març.

 Nozing és una hora de comèdia i música al servei d’un espectacle que respon a una pregunta: que mai ningú s’havia plantejat abans: Es pot fer un espectacle que aplegui: música, humor, imatges poètiques i precisió des del no res?. Per saber la resposta, encara hi ha temps… en aquestes dues dates del mes de març.

Nozing, el Millor Espectacle de Nous formats de Feten 2025

 El duet format pels actors Alba Rubió i Modesto Lai segueix ndagant en aquest muntatge amb el seu peculiar estil: fer música amb una taula, estil que ells han patentat com a tablemusic i que ja van introduir a ¡Play!, el seu espectacle anterior: cançons fetes a dues veus i amb l’acompanyament d’objectes quotidians per a fer les percussions: – un bolígraf i una llibreta, una pinta, o el seu propi cos -. Amb tots aquests elements, aprofiten de manera creativa totes les opcions harmòniques i percutives possibles. Com a inspiració citen a artistes que juguen amb la veu, com Camille, Bobbie McFerrin, Jacob Collier: o fins i tot Monteverdi, o bandes on la part vocal també hi és molt present com: Lawrence, Kirk Franklin o Vulfpeck.

Nozing és una proposta molt rica en contingut i matisos artístics: hi conviuen molts estils musicals, ja que cada cançó que interpreten en requereix un de diferent, posant a disposició coreografia i il·luminació per a remarcar-los. Lletres, moviment i il·luminació estan perfectament engranades i contextualitzades en cada situació aconseguint un espectacle rodó on forma i contingut encaixen a la perfecció.

10 són les composicions musicals que formen l’espectacle:

Silencio incómodo
Un pop refrescant i divertit, ens parla sobre la falta de silenci en la societat actual;
A Menos es mas, d’estil neo soul, els intèrprets es marquen una coreografia amb molt de  bounce; mentre canten sobre el lema que dona títol a la cançó; amb un text juganer i ple de xifres i conceptes matemàtics; a El Huerto canten als tomàquets, bolets, bledes i mandarines i omplen l’escenari de colors i textures; en un homenatge als productes de la terra i a la sobirania alimentaria;

Animal que fuig,

Donen veu a un cérvol que canta sobre el xoc que implica conviure amb els humans, introduint enmig del tema: una escena de teatre d’objectes amb llum fosforescent on una coreografia de mans farà aparèixer animals d’arreu del món; a Vida útil, ens parlen sobre l’obsolescència programada.

A Animal que fuig donen veu a un cérvol que canta sobre el xoc que implica conviure amb els humans; introduint enmig del tema una escena de teatre d’objectes amb llum fosforescent on una coreografia de mans farà aparèixer animals d’arreu del món;.

Vida útil, parla sobre l’obsolescència programada passant d’un to líric vocal amb arranjaments propis del barroc; fins al techno més pur i dur, remarcant així la robòtica inconsciència del consumisme desenfrenat.

Casa Buida, amb text basat en un poema de Montserrat Abelló, utilitza l’acompanyament sonor i mecànic d’un raspall elèctric; a Llamada perdida reflexionen sobre la suposada hipercomunicació d’avui en dia on, finalment, no tenim ganes ni d’agafar el telèfon, i ho fan a ritme d’imitació vocal de la vibració d’un Buida, amb text basat en un poema de Montserrat Abelló, utilitzen l’acompanyament sonor i mecànic d’un raspall elèctric.

Llamada perdida reflexiona sobre la suposada hipercomunicació d’avui en dia on, finalment, no tenim ganes ni d’agafar el telèfon; i ho fan a ritme d’imitació vocal de la vibració d’un mòbil.

A mi bolero canten una cançó d’amor a l’espai interpersonal fusionats en una abraçada: asfixiant i fent la percussió en el cos de l’altre i amb un pinte; a Nadie al Volante tornen a visitar l’estil techno en un tema hilarant i absurd i, finalment, a Mala Letra canten sobre aquesta particularitat en l’escriptura d’algunes persones tot fent la percussió amb un guix i una pissarra.

La direcció és de José Antonio Puchades, altrament conegut com a Putxa; membre de la companyia de dansa i teatre d’objecte Zero en Conducta, i el disseny d’il·luminació és de Manoly Rubio: un binomi perfecte per a aconseguir la plasticitat visual i gestual que caracteritza l’espectacle;  i que insereix les composicions musicals en una perfecta partitura d’enllaços i moviments entre temes de principi a fi.

En paraules dels mateixos artistes:

“Pot semblar que el contingut dels temes estan deslligats entre sí; però en realitat tots tenen, molt de fons;un missatge que els agermana: menys és més. Volem silenci (menys soroll),volem despullar l’essència de les coses i no quedar-nos en allò superficial;volem menys consumisme, volem fer música amb un raspall i amb un poema de poques paraules; volem menys soroll mediàtici comunicatiu i més comunicació real, volem relacions equilibrades, volem despullar el nostre ego i riure: dels nostres defectes…I volem fer tot això reflectint totes les contradiccions que es generen en el camí i prendre’ns-ho amb art i humor.”

Amb Nozing, Alba Rubió i Modesto Lai donen un pas més en la recerca de l’originalitat, el virtuosisme; i l’humor transformador que tant els caracteritza en una obra difícil de catalogar, però que garanteix el somriure!

Nozing. 5 i 21 de març. Durada: 60 minuts. Espectacle en català i castellà

Idea original i música: Cia Ual·la!
Interpretació: Alba Rubió i Modesto Lai (veu i percussió) Direcció escènica: PUTXA (Zero en conducta) Escenografia: Vicente Andreu i Modesto Lai
Concepte estètic: Alba Rubió i Mar Rubiralta
Il·luminació: Manoly Rubio Garcia
So: Modesto Lai
Produeix: Ual·la! i Balaio Produccions

Funcions al Teatre Muntaner, 5 i 21 de març