Núria Guiu va portar aquest any a la plataforma europea Aerowaves el que fou, sens dubte, un dels espectacles més aclamats d’aquesta darrera edició. Creat en residència i estrenat a la sala Hiroshima la temporada 2017/2018,
Núria Guiu torna a Hiroshima amb la peça Likes
ha captat l’interès de diferents festivals d’Europa i Àsia.
A mig camí entre la lecture performance i la dansa, aquesta peça és una aproximació antropològica a dues tendències esteses a les xarxes socials: el cover dance i els vídeos de ioga. En començar, el públic es troba en una espècie de conferència sobre el tema d’estudi: els likes com a bé de consum. Aquesta dissertació, inspirada en la pròpia experiència de l’artista com a estudiant d’antropologia, dóna lloc a una demostració física sobre el material abordat.
Els likes són uns nous símbols de prestigi social, així com un baròmetre d’èxit per a moltes empreses, organitzacions, celebritats i individus. Quí, com i en funció de què opera aquest baròmetre? Likes questiona sobre la manera en que llegim, entenem, aprovem o desaprovem “l’altre”. El fenòmen de fer likes és una eina utilitzada per tothom però especialment per noves generacions a través de les xarxes socials. Per uns, els likes són una forma alliberadora d’expressar el nostre gust o empatia en relació a un cert contingut a internet. Però, d’altra banda, els likes tenen tota una simbologia relacionada amb el prestigi i amb el capital, perquè moltes empreses i corporacions utlitzen els likes de forma acumulativa (inclús comprant-los o venent-los) per escalar dins d’un mercat global, competititu i jeràrquic i per guanyar-hi prestigi.
Quin lloc pren el cos, la forma, l’aparença, les imatges on tantes vegades ens exposem a la xarxa, en relació a aquests likes? Quin lloc ocupen aquest likes, com a nous símbols de prestigi social, en relació a la mercantilització o comercialització d’aquests i, per tant, també indirectament en relació al cos i la seva imatge a través de la xarxa? Quan parlem de likes, estem parlant només d’apretar un botó a internet? O estem també parlant de la manera en que mirem l’altre, de la manera en que observem i valorem l’altre i en funció de què?
Amb una mirada astuta, sentit de l’humor i un cos eficaçment entrenat, Guiu és capaç de transitar d’allò pop a allò sagrat i de construir, mitjançant el moviment, una imatge de la nostra societat i la seva recerca de sentit.
La reposició d’aquest solo, el 19 i 20 d’octubre a la Sala Hitoshima de Barcelona, va acompanyada d’un taller de dansa i ioga que impartirà l’artista.
La Sala Hiroshima també produirà la seva propera peça que portarà per títol Spiritual Boyfriends.