A partir del 25 d’abril i fins al 5 de maig, torna als escenaris Orationibus #SR la segona part de la pentalogia sobre Santiago Rusiñol que ha fet el dramaturg -i altres molts oficis i a tots un crack- Albert Arribas, i que es va estrenar el 2018 a la Sala Hiroshima. Tal i com us expliquem a la presentació de Atlàntida 92, un espectacle que fa aigües, de la companyia El Martell, (aquí) la direcciò del Tantarantana ha resolt no fer rodes de premsa aquests dies per ser festius i passar-nos la informació per vídeo.
En el cas de Orationibus #SR, en tractar-se d’una proposta ja estrenada, no ens han fet la presentació, però si que hem rebut un vídeo on l’actriu i cantant lírica Griselda Ramon, coprotagonista de l’obra, ens explica el significat que té per a ella el llibre Oracions de Santiago Rusiñol, a partir del qual ha nascut l’espectacle, i ens fa la seva recomanació per davant el Sant Jordi 2019, una proposta molt útil i encertada per a aquests dies. No el transcriurem, perquè ella ho fa millor, però ho trobareu en aquest enllaç.
I si que parlarem de Orationibus #SR, descrit com “un espectacle inclassificable” que signen Albert Arribas (dramatúrgia i direcció) i Silvia Delagneau (escenografia i vestuari), i que interpreten Griselda Ramon i Àlex Jordi. Arribas i Delagneau s’enfronten al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques. “Parla de la vida, de com naixem i com morim i permet una connexió interna amb nosaltres mateixos,” diu la Griselda.
Orationibus #SR s’ha construït a partir de textos de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, John Gay, Apel·les Mestres, Enric Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Arribas posa la creació contemporània al servei de preguntes incòmodes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts. És una producció de Centaure Produccions.
Nota dels creadors:
“T’ho confesso: la major part d’allò que en diuen les conquistes del progrés, no em sedueixen ni m’agraden. La majoria d’invents s’apliquen a màquines de matar. La maquinària moderna ha sembrat el descontent a tots els obrers de la terra. Aquest progrés tan numèric ha servit per enlairar les mitjanies. Ha servit per disfressar-se de genis els homes que saben aprendre llibres i recitar-los als babaus com si fossin cosa pròpia. Ells ens han tret la major part de les creences, i no els ho agraïm per res. Al contrari, reneguem de la seva memòria i creiem que, si no vénen altres idees modernes que procurin el benestar de l’esperit com fins ara s’han cuidat dels egoismes del cos, més valia no omplir-los d’una cultura que mata les il·lusions sense fer néixer esperances.”
També, si teniu temps, podeu llegir les explicacions que ens va fer fa pocs dies l’Albert Arribas, amb motiu de la presentació de Illud Mysticum #SR , la ja tercera part de la pentalogia, que potser us vindrà de gust aprofitar per veure-la després. Ho tenim aquí
Algunes de les coses boniques que s’han dit de l’espectacle:
«Albert Arribas recupera els clàssics, Santiago Rusiñol, des de la contemporaneïtat. Bravo. Crítica imaginativa a la precarietat social, laboral, amb picades d’ullet al Messenger intrús, amb tempo, estètica i boires del cinema mut.» (Rosa M. Isart)
«Un espectacle que ens ha deixat bocabadades per la seva originalitat. Grans veritats, molta bellesa i un gran sentit de l’humor.» (Ona Cultural)
«Orationibus #SRes una perla única. Oda al artista y cabaret bizarro del fin del mundo. Queremos verlos más! En más escenarios y en nuevas aventuras!»(Gaston Core)
SOBRE CENTAURE PRODUCCIONS
Centaure Produccions (Albert Arribas i Sílvia Delagneau) parteix de la voluntat de posar la creació escènica contemporània al servei d’algunes preguntes incòmodes i fèrtils sobre la funció de la cultura en la societat actual; així com sobre quina ha de ser la funció de la tradició o els traspassos generacionals, i sobre la possibilitat de què el teatre sigui un territori de resistència a partir del questionament crític de les formes preconcebudes.