Aquest divendres 26 a les 20.30, Paz Rojo presenta a La Caldera el vídeo-assaig Dancismo, que qüestiona la coreografia en quant a dispositiu de moviment dels cossos per a la mirada neoliberal i el poder global. En aquest context, es tracta de redefinir allò coreogràfic en funció de la dansa i en funció del cos. Alliberar la dansa de la coreografia. Indagar sobre una potència que, mentre exerceix un domini anticoreográfic sobre els cossos, mostra les cicatrius de la seva modulació quant a cossos treballadors i cossos desitjants.
Corpografies és una línia de programació de La Caldera centrada en les escriptures corporals i narratives de la presència, la capacitat del cos per articular un discurs sensible, on el cos és text i el pensament és acció. Per aquesta tardor proposen una mirada diversa a les noves escriptures corporals, amb peces de María Muñoz, Paz Rojo, Diana Gadish, Bea Fernández i Mónica Valenciano.
La propera Corpografia arribarà el novembre novembre. Diana Gadish presentarà, per a completar el programa, Atlantis2018, acompanyada d’Amaranta Velarde i Esther Freixa. Un projecte de recerca de llarg recorregut que al 2017 va ser resident a La Caldera i va participar en la primera edició de Brut Nature. Al 2018 s’ha seguit desenvolupant en una residència de creació a Citemor (Portugal), facilitada des de La Caldera gràcies a un ajut per internacionalització de l’ICUB. Un acompanyament que de manera natural porta a presentar el moment actual del projecte en aquesta programació.
SOBRE PAZ ROJO
Paz Rojo (1974, Madrid). Coreògrafa, ballarina i investigadora. Desenvolupa la seva activitat a la cruïlla entre les pràctiques artístiques, la coreografia i la filosofia; investigant l’autonomia de la dansa dins de la producció de valor capitalista. Graduada en creació coreogràfica per la School for New Dance Development, Amsterdam (1996-2000).
Actualment realitza un projecte de doctorat a la Stockholm University of the Arts, Estocolm, Suècia anomenat The decline of Choreography and its movement: the subaltern pathway (l’ocàs de la coreografia i el seu moviment: una via subalterna). Recerca amb una àmplia trajectòria i vinculada a diverses institucions, contextos auto-organitzats, marcs d’exhibició, programes educatius i iniciatives independents d’Europa i Iberoamèrica.
Al llarg d’aquest recorregut, ha tingut diferents manifestacions com els solos de dansa El que sigui movent-se així(2011) i EX POSICIÓN UNIVERSAL (democracy is a psycho-kinetic training) (2012); els experiments escènics col·lectius Acción Inaugural (2011); YES WE CANNOT, una pre-formance en la era de la con-fusión (2012); The Gerries by Gerry (2012); els assajos audiovisuals: I do not like community in the same way I do not like contact-improvisation (2013); DANCISMO (2014) i la performance ECLIPSE:MUNDO (2018), estrenada a Naves Matadero de Madrid i que es presentarà al proper Festival Sâlmon.
També ha estat comissària del Festival ¿Qué puede un cuerpo? (La Casa Encendida, Madrid 2014-2015), així com iniciadora i facilitadora dels contextos d’investigació col·lectius: ASSIM NÃO, PERO ¿CÓMO? (LOT, Sao Paulo, 2017); [CAMP # 1] coreografiar la dissidència (Teatre Pradillo, Madrid 2014); ¿I si deixem de ser (artistes)? (La Casa Encendida, Madrid 2013); A piece … together? (Barcelona, Sao Paulo, Viena 2010-2011); i el laboratori itinerant coreografia: un problema a practicar (Madrid, Barcelona, Sao Paulo, Viena, Amsterdam, Istanbul, Brussel·les, Moscou, Estocolm i Ciutat de Mèxic). En els últims anys ha treballat com a intèrpret i col·laboradora amb altres/as artistes com Norberto Llopis (The Capitalist 2016-17), Ivanna Muller (Notes 2016-17), Diego Gil i Igor Dobricic (The half 2011).