Pura passió, escrita per Annie Ernaux l’any 1991: tracta del record de la passió devastadora d’una dona per un home casat, i de l’espera per ell. En escena, una dona de cinquanta anys (l’edat d’Annie Ernaux; en el moment en què va viure i escriure sobre aquesta relació) analitza i dissecciona la seva passió: a través de la memòria, revelant una obsessió i una addicció emocional que la van dominar: fins un any després de la fi de la relació.
Tractant-se originàriament d’una escriptura clínica i extremadament lúcida, la proposta se centra en la disseció de la passió; simbolitzada en escena a través de la conjunció poètica entre el món hospitalari i el món mecànic. La passió i obsessió de la dona es representa en la seva màgica ferocitat i s’evoca també a través del: record lúcid i del discurs descriptiu, desproveït de sentimentalisme, en una suspensió voluntària del judici moral.
En tractar-se d’un text literari, hem considerat fonamental optar pel símbol escènic en lloc de la representació. Amb una aposta escènica radical, trenem en escena un contrapunt visual i semàntic que modifica imprevisiblement la manera de: pensar, dir i rebre el text. Hem treballat a partir de la dissociació entre la paraula, la imatge i el moviment, posant el nostre interès en: la simbologia, en l’abstracció, i allò que poden significar les paraules quan anem més enllà del seu sentit literal.
En un univers on es barreja la màgia de l’oníric amb la lucidesa de la realitat; explorem la història d’una dona que ha viscut una passió irrefrenable i alhora simple en la seva bogeria: un sentiment privat, però universal, viscut sovint individualment. És la mateixa Annie Ernaux qui se submergeix en l’indicible de la memòria per a transformar el record privat en: un fet col·lectiu, convidant-nos a entrar en la seva bombolla d’intimitat per a comprovar la universalitat del sentiment del qual diu ser víctima.
«Vaig experimentar plaer com un futur dolor. No vull explicar la meva passió, això implicaria que va ser un error o algun desordre que calgui justificar. Només vull descriure-la».
Pura passió, Annie Ernaux
L’ARGUMENT
Pura passió narra, en primera persona, sense filtres i en femení, la història d’amor i obsessió d’una dona per un home. La protagonista se submergeix en el record de la seva passió fent un exercici d’estil per a explicar-nos la història amb la lucidesa més gran, la que ara es pot permetre perquè ha tornat a la vida després d’haver sobreviscut a la seva obsessió.
Les pàgines expliquen la història d’una dona i un home que comparteixen una intensa relació clandestina. Ell, estranger, està casat i és inaccessible. L’avisa amb una trucada sempre que sorgeix l’oportunitat de passar temps plegats. Les trobades que se succeeixen són breus, amb el sexe consumit turmentadament pel pressentiment de l’abandó. Quan ella el veu vestir-se i marxar reprèn, on la va deixar, aquesta espera obsessiva: per ell, per una trucada, per la següent trobada.
“Desitjava no haver de fer res més que esperar-lo”. No hi ha ironia, ni cap intent d’explicar aquesta passió, o de distanciar-se d’ella com es fa amb quelcom insensat. Al seu lloc, hi és l’exposició d’una addicció que comença al cos i que es filtra, ennuvolant la ment.
Cristina Plazas © Felipe Mena
