Després d’uns anys sense estrenar cap espectacle ni venir a Barcelona, el ballarí i coreògraf Rafael Amargo torna amb tots els llorers amb Dionisio. La vid… i mil noches. A partir del 13 de febrer s’instal·larà a l’Apolo amb aquest espectacle de gran format, interpretat per un gran equip d’una trentena de ballarins de dansa clàssica, flamenc, contemporània i urbana, a més dels músics. La coreografia està dissenyada a quatre mans amb Ramon Oller.
L’espectacle s’ha anat representant pels diferents teatres romans de Andalusia. A Barcelona serà el primer cop que es fa en un teatre: “Serà com una estrena. Ha calgut fer ajustos, però estem contents de tastar-ho amb una gran escenografia no natural”, assegura. Està datat fins al 3 de març, tot i que si va bé podrien allargar: “Tenim molts compromisos però si funciona, disposem encara d’alguns dies. A mi m’agrada molt venir a Barcelona, és on vaig fer la meva primera temporada completa i em sento molt a gust amb el públic d’aquí. Per altra banda, si m’enyoro una mica de Andalusia, de seguida se’m passa en veure com ens estimen aquí als andalusos i que és una ciutat que respecta els emigrants… És impossible no sentir-s’hi bé!”, ha dit.
Amargo interpreta el paper del déu Dionisio “el déu dels plaers. Va inventar plaers molt curiosos i interessants. De tots els fills de Zeus, era el més rebel i el més dolent, però el preferit pel pare. M’hi sento molt identificat i, com que he passat una convalescència, l’he agafat amb moltes ganes i il·lusió. Dionisio ens arrastra a fugir de l’avorriment i ens aporta una dosi de bogeria.”, explica. Diu que l’espectacle “és una bacanal de grans artistes, amb vi, teatre, una llagrimeta i un somriure Hi ha el bé i el mal.” Entre els intèrprets hi ha el reconegut ballarí nordamericà Rasta Thomas, que interpreta a Apolo, Cecilia Sarli, Claudia Martinell, Luciana Bongianino, Gerardo Rojas, Angel Güell, Sandra Hita, la seva filla, Sandra Abril Hita… “Procuro treure tot el millor de cada membre de la companyia. Estan meravellosos, David Coronel cantarà per primer cop!” I Antonio Albella, que es fica a la pell de Zeus
Foto de família de l’equip de ‘Dionisio. La vid… y mil noches’ Al davant, Antonio Albella i Rafael Amargo
Amargo ha escollit una dramatúrgia senzilla i propera al públic. Remarca que “serà com una mena de ‘revista’ actualitzada, amb ballarins de dansa urbana que van començar al carrer, barrejats amb gent de clàssica, música d’òpera, paraula i text”, ha dit, destacant la paraula ‘Revista’ en referència a l’Apolo. En aquest sentit ha remarcat que “Som els que engeguem la nova temporada de l’Apolo. No en parlarem, però vull dir que no tot el que es diu és veritat, que hi ha gent jove que fa un gran esforç per aixecar un teatre.”
Rafael Moraira ha fet la dramatúrgia, la música la signa el compositor Jesús Durán i el vestuari, Pilar Dalbat. L’espectacle té una durada de 1h35′, tot i que “hi ha molta informació, molta. Ho hem fet de manera que la gent hagi de tornar!”, diu Amargo, que encara ens ha donat una altra bona notícia: “Com que s’acosta Sant Valentin i cau en dijous, cada dijous mentre estiguem aquí farem un 2×1, perquè tothom pugui venir amb el seu amor o amics. Volem celebrar ‘l’amor amargo’ o, senzillament, acostumar la gent a venir al teatre!”
Dionisio. La vid… i mil noches ha estat distingida amb la Medalla d’Or de les Belles Arts i amb la Medalla d’Andalusia.