El Teatre Tantarantana està bullint. Aquest matí ens ha citat per parlar-nos de diverses activitats. Una és que ja han arribat a la 5a edició d’EL CICLÓ, el cicle de companyies en residència del Tantarantana, que tantes alegries està donant al públic i a les companyies inscrites, que hi tenen el seu aixopluc per poder crear. També ens han presentat l’espectacle que inaugura aquesta cinquena edició i que es diu Röbota (Servitud) de la companyia El Eje. Ja s’hi poden anar a veure les sessions prèvies, però l’estrena oficial serà demà, 27 de març, Dia Mundial del Teatre. Aquest és el segon espectacle de la companyia dins d’El Cicló. I per acabar ens han parlat de les tres obres que ompliran aquesta 5a edició i que encara estan en procés de creació.
Ferran Murillo, director artístic de la sala, ha estat el Mestre de Cerimònies de tot plegat. Ha començat pel que és primer: l’estrena de Röbota (Servitud), la primera que escriu i dirigeix Mar Pawlowsky, membre de la companyia El Eje, on va ser una de les protagonistes de Masticar hielo, l’obra d’èxit “i algun maldecap”de la passada temporada. També ha interpretat Amor, de Paula Ribó i Sacrifici, de Sergi Pompermayer, entre d’altres. Els intèrprets de Röbota són Eric Balbàs, Maria Hernández, i Marc Ribera.
ROBOTA (Servitud) de la companyia El Eje
Del 27 de març al 14 d’abril
Sobre l’obra, Murillo explica que “l’espectador es va trobant sorpreses contínuament, a ritme de thriller! Penso que la companyia El Eje té un gran talent per presentar conflictes relacionals sense concessions.”·La Mar ha expressat:“L’obra és cruesa pura, va un punt més enllà que el que hem fet fins ara. Se’t queda a dins un mal rotllo i això és bo perquè el que nosaltres volem és aconseguir sensacions. Si la gent conserva el mal rotllo més enllà de la porta del teatre i això provoca que en parlin o que hi pensin, ho haurem aconseguit”, diu. I continua: “Quan plorem, és que acceptem el que passa. En canvi el mal rotllo vol dir que el que hem vist és inacceptable.”
L’argument ens l’explica Eric Balbàs, que interpreta el personatge de Broto, un enginyer en intel·ligència artificial que treballa en un sorprenent nou prototip de robot. “Ell sap que aviat es quedarà sense feina, que els robots li prendran. No ens inventem un món, és una hipèrbole del present: fem servir el futur per parlar del present.” I afegeix: “Partim de la deshumanització de la nostra pròpia societat. Ja avui som més objectes que subjectes, som productors d’informació més que individus, ens utilitzem els uns als altres, som més productors de riqueses o de dades que persones físiques. El robot és el símbol de com som i com ens utilitzen.” La Mar hi està d’acord: “Els robots són una excusa per dir que avui ens comprem els uns als altres a canvi d’alguna cosa i a mi, això m’obsessiona. I és d’això que vull parlar, encara que ho enfoquem amb exageració, parlant del futur. Però és el present!”
L’obra també parla de l’amor, de com ens han ensenyat a estimar: “L’amor està filtrat per l’educació i si volem canviar, hem de canviar l’educació i la cultura. Avui, si algú et diu que ets una pervertida, t’arribes a sentir una pervertida. Hi ha gent que se suïcida o que el maten, per estimar!” En aquest sentit, a Röbota ho han volgut plantejar al revés: està prohibit tenir fills i també ho estan les relacions heterosexual, per evitar-ho. Però no tothom està content. Com ara, la gent vol estimar a qui vol i com vol: “Vivim en una de les ciutats més gay friendly del món, i també aquí la gent rep pallisses per estimar com estima. Això hi és a RÖBOTA, però a l’inrevés. És la nostra manera d’explicar que no hi poden haver maneres permeses i prohibides d’estimar”
Marc Ribera, encarna Palía, un home desplaçat laboralment per les màquines. Remarca que: “És una obra de ciència-ficció, un gènere poc vist al teatre i amb un tema inusual. Per a mi, és la més dura que he fet a nivell actoral. És un thriller però molt sobri i precís. Hi ha escenes duríssimes que no voldria viure mai. Te’n vas dels assaigs amb ressaca!”
El decorat és fred i futurista. Hi ha una taula, dues cortines i moltes projeccions. I “el vestuari és incòmode, vull que se sentin incòmodes. Junt amb la caracterització futurista, serveix per transmetre la sensació d’ofec amb que viuen els personatges” ha explicat Alba Thomson, que l’ha dissenyat.
Així, doncs, tenim al davant un thriller tràgic, distòpic, futurista i heterofòbic. Un espai sobri, una caracterització que suggereix asfixia i un alt nivell d’implicació emocional. Ja el podeu anar a veure!
LES COMPANYIES D’EL CICLÓ
Ferran Murillo ha dit que enguany ha estat molt difícil escollir les companyies, per la seva alta qualitat. “Des del primer moment, ha estat un projecte que ha anat creixent. No els exigim cap línia, són lliures de crear el que vulguin. Els primers anys van ser una mica difícils per`estem aprenent molt i afegint idees. Tenen una sala de reunions, un punt de trobada, i l’espai d’assaig.”
La primera que veurem, seguint el calendari és la companyia El Martell, que del 24 d’abril al 12 de maig presentarà el seu segon cicló: Atlàntida 92, de Laia Alsina.
No hi éren a la presentació però l’obra parla de la Barcelona que tenim despres del 1992, recolzats amb el poema de Mn. Cinto ‘Mediterrani de l’Atlàntida. “Agafen aquella Barcelona i intenten recrear la nova Catalunya i la nova Espanya, a partir d’un dels canvis que estem vivint ara mateix: l’ascens de la dreta.”
I ara segueixen les tres noves companyies que s’estrenen en El Cicló.
‘NEGRATA DE MIERDA’ de La Pulpe Teatro
Del 28 de maig al 16 de juny
Aquest espectacle ja arriba amb llorers: ha obtingut el Premi Ciutat de Teatre de Manacor. Denise Duncan, autora i directora, ens l’ha explicat: “Parla d’un nen negre adoptat, que és insultat per una nena blanca. La història es va embolicant fins que es parla de violència.” L’autora, que és negra, diu que “Jo, des dels 4 anys, que em deien Negrata. Però ara m’ho han dit de gran i aquesta reflexió m’ha impulsat a escriure.” Assegura que tot està tractat amb sentit de l’humor i idees desbordades.
PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES.
Cia. Produït per H.I.I.I.T.
Del 28 d’agost al 22 de setembre.
Roger Torns, el seu autor, ens diu que “l’obra encara està sorgint. Voliem explicar una tragèdia contempor`nia i hi incloim un concert de hip-hop” La tragèdia és la història d’un gos negre que mossega la seva Mestressa. El seu germà decideix sacrificar-lo sense consultar i, a partir d’aquí, es desencadena una situació familiar estranya, van sortint secrets… Han recordat l’assassinat del gos del Roamon a la Pl. Espanya: “Agafem l’obra com una arma contra el neofascisme que està sorgint.
CANCIÓN DULCE Y AMARGA DEL HOMBRE SIN ABUELOS Y LA HIJA ROBADA QUE QUIERE ENCONTRAR A SU MADRE EN EL CÁMBIAME. Cia. Paradiso 99
Del 16 d’octubre al 10 de novembre
Aquest títol tan llarg ens parla d’una nena robada durant la Democràcia, un fet no habitual, ja que solia passar als temps més durs del franquisme. La nena va al programa de televisió Cambiame a veure si troba la seva mare. “L’obra planteja dues reflexions. Una política, que té a veure amb la transició mal feta. El robatori de infants va tenir impunitat fins als 90. I l’obra pregunta en quin país vivim? Som neo fascistes o ja no som neo? Ningú ha demanat perdó…” Una obra sobre la Memòria Històrica, de Begoña Moral, que ara mateix no la poden encara assajar, perquè la protagonista està embarassada.“Així que neixi la criatura, començarem!”
Aixó és tot. Haureu notat que El Cicló ens porta companyies amb projectes de creació pròpia diferents, amb arguments insòlits i prens de raó. Us esperen al teatre.
Més info: http://tantarantana.com/programacio/
|