El Teatre Lliure de Gràcia és a puny d’estrenar una versió insòlita del gran clàssic del teatre català Terra Baixa. És una inspiració de Roger Bernat, que ha volgut fer un tribut a la Terra Baixa que l’any 1.990 va dirigir Fabià Puigserver, fundador del Teatre Lliure. Els protagonistes van ser Emma Vilarasau i Lluís Homar, “llavors alumnes d’aquesta casa!”, ha puntualitzat Martel. Ara seran 78 actors i actrius en total, i s’aniran tornant cada dia. Hi participen alguns que ja van ser presenta a l’obra de Puigserver: Enric Auquer, Quim Àvila, Susanna Barranco, Dolo Beltrán, Aina Clotet, Carlos Cuevas, Bruna Cusí, Biel Duran; Paula Malia, Alba Pujol, Oriol Pla, Marta Aguilar, Marc Joy o Hodei Arrastoa. Mercè Arànega i Santi Ricart, Es podrà veure del 18 de febrer al 6 de març.

Aquest matí ens ho han explicat en roda de premsa el director de l’espectacle Roger Bernat, Juan Carlos Martel Bayod; director del Teatre Lliure i diversos intèrprets de l’espectacle. En Roger Bernat ha comentat els motius que l’han impulsat a escollir l’obra: “És un dels textos més importants del s. XX, tot i que es va estrenar el XIX. Però nosaltres no fem una versió més. Fem la del Fabià. I sentim que ell hi és present!”

El director s’ha basat en la filmació que en va fer Josep Montanyès l’any1.990, seguint el text original “sense afegir res més.” Els actors van repetint exactament el text amb l’ajut d’uns auriculars. A  la vegada que es van movent segons les indicacions de Puigserver.  No hi ha vestuari i l’escenografia és una reproducció de la construïda pel mateix Puigserver que: a més de la direcció també va assumir la tasca d’escenògraf de l’espectacle.

CADA FUNCIÓ TÉ UN REPARTIMENT DFERENT
L’originalitat no acaba aquí: cada funció té un repartiment diferent i treballen sense assaigs. “No hem estat capaços d’esbrinar com assajava en Fabià, i hem decidit senzillament no assajar.” diu Bernat. I afegeix: “A cada funció convidem 6 intèrprets diferents perquè reconstrueixin la peça; sense haver passat pel procés de lectures del text i construcció del personatge. Això és una dificultat afegida per als actors i actrius, però ens permet no haver d’inventar. I no deixem que tinguin massa temps per fer coses noves. Volem que ho facin al màxim com es va fer el 1990. Tampoc  tenim previst qui ho farà cada dia. Funcionem com els entrenadors de futbol, que no donen noms fins l final.” En definitiva: “És un homenatge al Fabià i a tota una generació que va veure la seva obra.  I a la vegada una transmissió de coneixements.”

També l’han descrit com “una Terra Baixa zombie” ja que la seva veu ve del passat. “Et pots referir a la del 1.990 o a totes les versions que es van fer als ateneus anarquistes de la ciutat. Fem un homenatge i a la vegada una cosa preciosa: expliquem que desapareixerem, però que serem a la memòria dels que vindran, com Guimerà o Fabià. Un homenatge com aquest no deixa indiferent. Els actors juguen amb la teatralitat.”  

PARAULES DELS INTÈRPRETS
Estan tots pLetòrics. Marc Joy explica que “Em va trucar en Roger directament  i m’hi vaig llençar.  Va ser una  sorpresa molt grata!”

L’Alba Pujol diu: “Vaig fer un petit assaig per provar el sistema. En Roger volia que improviséssim però amb el muscle entrenat. I mentre ho feia, vaig pensar que la Marta m’havia posseït. Jo seguia la veu de l’Emma Vilarasau i em sentia com una mèdium interpretant-la. És molt emocionant!”

Marta Aguilar reforça l’idea d’experiència de mèdium perquè: “el pinganillo no et deixa pensar què faràs. Però per als actors no és un problema. Jugant, gaudim de l’espectacle.”

Roger Bernat apunta que: “el més xulo de l’homenatge és que anem a veure Terra Baixa i passen coses màgiques. Jo ni tan sols he llegit el text de Guimerà. He vist el vídeo de Muntanyès i vaig pensar que no sabria fer-ho com en Fabià. A més, no va deixar anotacions! Llavors vaig decidir que, sense anotacions, el millor era ser fidels a en Fabià i donar el que tinguem. És fidel a Guimerà, però en estat pur.” 

El que assegura Martel és que hi ha l’empremta de la direcció d’en Fabià. “Reviure-ho és un acte de comunió i commemoració. L’espectacle dels anys 90 s’ha convertit en una icona. És compartir la memòria.” Cada representació serà diferent: “Si això ja és la màgia del teatre imagineu què potser amb actors diferents! Però no hi ha improvisació de text”, reitera Bernat. I encara diu: “M’he sentit molt recolzat per tothom. I també per aquests actors actuals, que tenen ganes de participar a un homenatge 30 anys més tard!” I tanca confessant que: “Jo no vaig beure el muntatge d’en Fabià, Però ho he parlat amb molta gent que l’ha vist, eh!”

El dia anterior de cada funció s’anunciarà a les xarxes socials del Teatre Lliure (a les 21:00 h) quin repartiment es podrà veure a la funció de l’endemà.

Terra baixa. Del 18 de febrer al 6 de març. 1 h 10′. En català. Lliure de Gràcia.