El Teatre Poliorama comença avui les representacions de Crimen & Telón, una proposta amb signatura de la companyia Ron Lalá, que es caracteritza per combinar l’humor amb la denuncia, sempre amb música en directe i amb un llenguatge personal que els distingeix de tothom. Aquest cop ens venen a seduir amb una comèdia policíaca, un thriller que ens atrapa per la seva peculiar víctima: la cultura en general i en teatre en particular. L’espectacle és -també com ja és dogma-, creació de la companyia, amb text de Álvaro Tato, que interpreten Juan Cañas, Íñigo Echevarría, Miguel Magdalena -també director musical- Daniel Rovalher i Álvaro Tato/Fran Garcia. Els dirigeix Yayo Cáceres. L’espectacle es va estrenar a finals del 2017 i ha fet ja un llarg recorregut d’èxits, durant el qual ha estat titllat de Obra Maestra (El Mundo) o que Deja boquiabiertos a los espectadores (El País), entre d’altres floretes. Ara toca Barcelona, NOMÉS del 25 d’abril al 12 de maig.
Aquest matí ens l’han presentat i, només entrar, ja hem vist que anàvem a un lloc insòlit: un escenari en certa manera auster però amb objectes de grans dimensions, ens augura que viurem força incògnites. “És un espectacle amb grans jocs de llums i ombres i una escenografia que convida al món del thriller, fonamentalment travessat per l’humor i la música en directe, que és part de la nostra marca. Això sorgeix de que som un equip que fa anys que estem junts i que hem creat una entitat, un segell i un estil que té a veure amb un ritme ràpid, en fer pensar, amb una música dramatúrgica, que no vol dir un musical!- i en el sentit de l’humor. Treballar amb el mínim per mostrar el màxim i que el públic ho completi “, ens explica Yayo Cáceres, el director. La companyia anava vestida i maquillada amb un aire futurista inquietant. També hi ha màscares. I en un punt de l’escenari, la víctima: el teatre, ja mort.
Crimen y Telón, de Ron Lalá
L’ARGUMENT
L’acció se situa en un futur nom massa llunyà: l’any 2037. Els espectadors entren i s’adonen de la tragèdia, del teatre, penjat, que no se sap si és suïcidi o assassinat: “Això fa que tothom que entra a la sala sigui sospitós…”, apunten. És, doncs, un espectacle on el públic és convidat a jugar, a riure, apassar-ho bé i sobretot, a pensar i a fer-se preguntes.
L’obra es desenvolupa “en un espai claustrofòbic, mil·limetrat i tallat per diversos mòduls que transformen cada escena en una vinyeta de còmic, a través d’uns textos impregnats pel gènere negre amb referències a la literatura de Poe, Conan Doyle, Chersterton, Hammelt, Chandler, Christie i Highsmith entre d’altres.” Som a la Ciudad Tierra, en un temps en què la cultura viu una mena de Llei Seca. “L’art, en totes les seves formes i manifestacions, està prohibit pel Govern, perquè fa pensar.”
El Comedio i el Tragedio, que treballaven amb el Teatre i amb un home misteriós i calb al que anomenen Director, lideren un Mercat Clandestí de cultura i objectes culturals, situat en un carreró al darrere del teatre. I tots es mouen sota els ulls vigilants del Detective Noir, encarregat de la investigació i addicte a les arts i a la poesia. Un altre personatge a tenir en compte és el Teniente Blanco, que te la dèria d’enviar tots els artistes clandestins que descobreixi als Camps de Concentració de Mart. I ja no podem explicar més. Bé, si: que el descobriment final és esperançador!
Aquesta és la sinopsi d’una proposta que és Ron Lalá de cap a peus “no tan estèticament, perquè anem canviant en funció de l’argument, però sí que té una aroma, un to que ens identifica i que sorgeix del fet que ho creem nosaltres”, apunta Cáceres. I continua: “Amb aquesta hem creat ja 10 obres, que parteixen de la necessitat de posar en comú coses amb l’espectador. Ens agrada ser com la gent que ens mira i que ens parla de l’espectacle! Nosaltres hem de descobrir la fórmula d’entendre’ns amb el públic.” I lamenta que: “Acabem de viure dos debats polítics essencials per al futur i ningú ha parlat de cultura ni d’educació o d’esport. I són elements imprescindibles per ser lliures. No es pot viure sense aigua, però tampoc sense cultura!”
Crimen y Telón, de Ron Lalá
CONVERSEM AMB LA COMPANYIA
Daniel Rovalher explica que “ens va semblar bonic parlar del teatre en un context com aquests, de arts prohibides. Fem un recorregut per la seva història i travessem part d’alguns tòtems, cinc formes històriques com ara el teatre Primitiu, que surt de les cavernes; el teatre Grec, del que fem dues escenes molt marcades; el Contemporani, el Segle d’Or… I a través de la investigació del Detectiu Noir, el públic entra en contacte amb aquest món. És la nostra declaració d’amor a tots dos: teatre i públic!” No cal dir que interpreten múltiples personatges a un ritme frenètic.
A la pregunta de si creuen que algun dia podríem trobar-nos en una situació similar, o situacions ja descrites tipus Farenheit 451 o El nom de la Rosa, la resposta és estimulant: “És impossible matar el teatre! S’ha intentat molts cops i ha sobreviscut molts desafiaments. La primera vegada que es va intentar va ser l’any 1609, en temps de Felipe IV. Però hi ha hagut més intents, sempre protagonitzats per polítics o capellans. Però nosaltres evitem dogmatismes. El teatre no és espai per donar resultats!”
Echevarría assegura que hi ha molta informació que ha de completar l’espectador. “A l’obra passen autèntiques barbaritats, però nosaltres ho fem de manera que hi posem la mirada i les barbaritats ja passen pel cap de la gent…”, al que Cáceres afegeix: “i el que s’imagina, de vegades, es més pervers que la realitat!” És el que busquen i, el més màgic, és que succeeix.
També els hem preguntat què passaria si en un futur no ens permeten expressar-nos culturalment: “Es tan necessari, que no volem preguntar-ho per no preocupar el públic! L’art dóna sentit a la nostra vida i el teatre és necessari com ho és la música. I l’humor! Per a Ron Lalá l’humor és característica i hem d’estar sempre disposats a riure’ns de nosaltres mateixos. Posem molta ironia, sobretot al Segle d’Or”, expressa en Fran.
RON LALÁ, UN LLENGUATGE DIFERENT
Toni Albaladejo, de Anexa, ens ha presentat la companyia entusiasmat, amb tots els elogis que es mereixen. “A nosaltres ens agrada fer teatre en castellà, n’hem fet molt. I és que n’hi ha molt i de qualitat. Ron Lalá ho demostren.”
I se li ha acudit fer una mena de concurs de titulars que han anat suggerint entre tots, per intentar descriure l’espectacle de manera que atrapi el públic. No sé encara quin posaré, però com que no ho superaré, em fa gràcia reproduir-ne alguns:
*El thriller teatral de Ron Lalá
*Un espectáculo done usted puede ser el asesino…
*Venir a ver en directo la muerte del teatro
*No te pierdas la última companyia estable el siglo XXI
*El asesino no és el Mayordomo
Presentació de Crimen y Telón, de Ron Lalá
La companyia, fundada el 1996, va començar fent poesia i música. Va ser a patir del 2001, amb la incorporació de Yayo Cáceres, que van passar al teatre. Ha presentat diverses obres que han acabat fent gira nacional i internacional com: Mi misterio del interior (2006), Ron Lalá Directo (2010), TIME al tiempo, Mundo y final (2008), Esos Locos Barrocos (2013), Ojos de agua (2014) i Siglo de Oro, siglo de ahora (2012), aquesta última guanyadora de premis com els XVI Premis Max 2013 en la categoria de Millor Empresa i Producció d’Arts Escèniques i el Premi del Públic en el Festival Olmedo Clàssic 2013.
Actualment, Ron Lalá està presentant Cervantina, que ha obtingut el Premi del Públic al Millor Espectacle del Festival Internacional FIOT Carballo 2016 i el Premi del Públic Villa de Cartaya 2016, i En un lugar del Quijote, guanyadora del Premi del Públic 2014 XXX MIT Ribadavia, Premi Ceres 2014 al Millor Vestuari i Millor Espectacle dels XXIII Premis Teatre de Rojas 2015.
No us ho penseu, que el temps passa volant i després en sentireu parlar i us sabrà greu. I ara els tenim a casa, a la Rambla! Va, piqueu aquí