Avui s’ha presentat al Mercat de les Flors l’espectacle Trama, l’última creació de Roser López Espinosa, artista en Residència a l’equipament. S’estrena demà dia 9 de maig en una curta estada que acabarà diumenge dia 12. La peça, que interpreten tres ballarines i dos ballarins, s’ha representat només un cop en qualitat de preestrena a la Dansa Quinzena Metropolitana i ens ha avançat que a la tardor aniran al Temporada Alta. Àngels Margarit, directora artística del Mercat, ha reiterat un dels objectius de l’entitat: “oferir visibilitat i acompanyament als nostres artistes Residents.” La Roser ho és des del 2018, però és una habitual de la casa on s’han pogut veure totes les seves creacions, tant en grup com en format solo. La coreògrafa ha explicat que no intervé a la peça com a ballarina, encara que “en moments em feien moltes dentetes, però calia una mirada exterior. M’ha costat molt no ser-hi!” Doncs des de demà, a la Sala MAC.
Trama és una proposta de grup sobre el grup i les relacions que sorgeixen entre els integrants. Gira a l’entorn de quan els membres del grup busquen punts de trobada per posar-se d’acord. La Roser puntualitza que la paraula acordare, en italià vol dir afinar, i això ens remet a quan s’afina un instrument per portar veus singulars a una entesa: “A partir d’aquí, durant el procés s’ha arribat a la idea d’entreteixir-se tant entre ells, que un s’uneix a l’altre creant autèntics embolics de cossos. La idea és, doncs, entrellaçar-se i afinar.” Al treball, el concepte d’estar un per l’altre i sostenir-lo s’ha fet habitual: “Es com un petit gest que diu estic amb tu i et sostinc.”
EL PROCÉS DE CREACIÓ
“El procés de creació ens ha permès anar veient les singularitats de cada ballarí i les que tenen entre ells, i hem afinat fins trobar punts d’acord.” Ha explicat que han nascut relacions sòlides entre els ballarins i ella mateixa, al que ha inspirat a l’Àngels Margarit una frase molt bonica: “Crear vincles és l’artesania de les relacions.”
No ha estat un procés curt. “Ho hem fet amb temps, de manera que tots ens sentíssim còmodes. I és que hi ha singularitats molt fortes i destreses diferents.” Han treballat a fons tots els moviments, partint ja dels dits: “Ha estat un treball molt subtil en els detalls i el gest. Fins han sortit propostes que tenen elements acrobàtics! A nivell de moviment és molt potent i era necessari trobar una base comú de treball físic per a les acrobàcies”, explica la Roser. I continua: “Hem volgut donar un espai a cada un perquè hi tenen diferents veus. Però hi ha punts en comú i la riquesa ha estat trobar-ho, ha estat com si sorgís un vocabulari comú que ha estat la base per crear la peça. El públic veurà cada ballarí en la seva expressivitat singular i, a la vegada, un grup amb veus diferents.” En aquest sentit, Margarit, que coneix bé la peça, puntualitza que “esdevenen un cos comú però no són iguals. La peça és d’un gran virtuosisme físic.”
L’EQUIP
Aquesta Trama la forma un autèntic equip, ja que la coreògrafa s’ha volgut envoltar de gent amb la que ja es coneixen. Els ballarins són Nora Baylach, Roberto Provenzano, Magí Serra, Anamaria Klajnscek i Noé Ferey; la música és de l’holandès Mark Drillich “amb qui ja hem fet 7 produccions junts”; Joana Serra “amb la que mantenim una relació estreta des de fa tres anys” ha fet les llums; la mateixa Roser, amb Maria Alejandre, han creat l’espai escènic “que beu de la idea de tramar i teixir”; amb Lluna Albert, que s’ha encarregat del vestuari, també fa tres anys que col·laboren… I ha volgut destacar la presència de Marta Galán, aquesta nova al grup, que ha col·laborat amb la dramatúrgia “perquè volíem treballar les relacions a escena i ella m’ha ajudat. L’equip va creixent!”, diu.
La Roser ens ha confessat que, malgrat la passió per ballar “darrerament he dirigit quatre coses i he descobert que també m’agrada molt observar i potenciar qualitats. Ha estat una gran descoberta. A més, moltes de les decisions que prenc passen pel cos i ho provo primer.” A la pregunta de per què cinc ballarins, ha contestat que “sempre m’han agradat els números senars, et fan treballar amb més simetries.”
En definitiva,Trama“planteja un TOT on se segueixen valorant les diferències i tu, amb la teva singularitat, en vols formar part. Hi ha molta partitura, traçat i treball d’artesania, però alhora hi ha una mica d’espai per a la improvisació. I s’uneixen diferents elements, com quan una orquestra afina.” La Roser assegura que “un dels grans plaers ha estat posar en valor el fet d’estar un per l’altre fins l’últim moment, malgrat sigui molt difícil.”
ROSER LÓPEZ ESPINOSA
Formada a la MTD d’Amsterdam, ha treballat amb coreògrafs com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura o Iago Pericot. El seu treball com a creadora li ha valgut el reconeixement amb diversos premis i és regularment present a escenaris internacionals amb peces com Lowland, Novembre o Hand to hand. Al 2017-18 vam poder veure L’estol per a la Producció Nacional de Dansa. Coreògrafa invitada per companyies internacionals com Conny Jansen Danst (Holanda) i Skånes Dansteater (Suècia). Col·labora amb cies de circ com Circ Pànic i properament XY (França) a la tardor 2018. Artista resident Mercat de les Flors l’etapa 2018-20.