El coreògraf Thomas Noone inaugura aquest dijous dia 4 la temporada del Mercat de les Flors amb Closer, un espectacle que ja és al seu repertori, però que al que el coreògraf volia donar la volta amb un canvi de format més proper al públic. De a la italiana inicial ha passat a una proposta a tres bandes: “M’agrada molt la relació que es crea entre el públic i la dansa en la proximitat. He fet treballs en llocs insòlits i la sensació és que arriba diferent.” Fa més o menys un any, La Vela de l’Estruch, de Sabadell, va convidar la companyia. L’actuació a la Carpa va generar un cúmul de sensacions: “Quan téns el públic tan a prop es produeixen sensacions noves. A més, amb l’estructura de La Vela em vaig sentir una mica pallasso, em vaig deixar anar més en la gestualitat… El Closer que veureu és el resultat d’això.” Ens ho ha explicat en roda de premsa aquest dimarts dia 2, en ocasió de l’estrena dijous a la Sala MAC del Mercat, on hi serà fins al dia 7 d’octubre.
Noone deixa clar, però, que “no és una fusió de dansa i circ. Però com el circ, és una proposta explicada amb el cos. Hi ha sis ballarins, amb sis caràcters diferents i una història al darrere de cadascú. Es mouen amb música de Jim Pinchen, un compositor amb qui treballo des de fa temps perquè ell sap que la música és fonamental en la dansa. Els llums, de Jimmy Strom també fan efectes peculiars.”
Però amb tot “no és un espectacle seriós al 100%. Té un toc humà perquè parla de com ens relacionem, de coses que em fan somriure…” Això si: el vestuari té una marcada influència del mon del clown: “No portem sabates grosses ni pantalons amples, però la influència hi és. El procés de creació el marca la dansa, però al final tu hi pots veure circ… o no! L’univers del clown és molt ampli i per això hi vaig voler anar. Hi ha la gestualitat del pallasso, però no l’atrezzo. No som de circ, però hi juguem: el vestuari és ple de color, l’escenografia és una construcció de tubs que recorda els muntatges de les carpes… I ens han vist nens petits que han rigut molt!”, assegura, admetent que els pares no han rigut tant: “Són dues maneres de veure l’espectacle. No hi ha gags, que és del que riuen els grans, però no és rigorosament seriós i els petits ho copsen. És un llenguatge diferent de tots els que he fet i m’ha agradat. L’any que ve provaré amb titelles! Tinc el projecte de fer un solo gestual, amb un titella. Però sigui com sigui he de seguir amb la dansa, perquè és on tinc més propostes de treball.”
SOBRE THOMAS NOONE
Coreògraf londinenc radicat a Barcelona, Thomas Noone es caracteritza pel seu estil físic, atlètic i poètic. Treballa amb la seva pròpia companyia des de l’any 2000, amb la que ha creat una vintena de peces que giren arreu del món. L’any 2011 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. Actualment és Resident del Dansat!, la secció de dansa del Sant Andreu Teatre: “Porto 21 anys a Barcelona, com a creador només he treballat aquí. Una de les coses que més m’agraden és la immediatesa de la gent de la ciutat. Barcelona és una ciutat creativa, aquí s’han fet coses molt importants”, conclou.