Sempre és una bona notícia que Titzina Teatre tornin a La Villarroel. Ja hi han estat diverses vegades i ja tenen el seu grup de fans incondicional: “Les entrades dels seus amics i seguidors, ja estan totes venudes”, ha dit aquest matí Tània Brenlle, directora artística de la sala. Si us considereu fans i no les teniu, ja podeu córrer (piqueu aquí, va!) perquè sou els últims. Però encara en queden per a tota mena de curiosos. El tema és que a partir de demà, 3 d’abril, s’hi instal·len amb La Zanja, el seu últim espectacle estrenat el 2017 a l’Ateneu de Cerdanyola i que ja ha voltat amb èxit per diferents ciutats de l’Estat. Avui es farà una única sessió prèvia i, a partir d’aquí, es podrà veure fins al 22 d’abril. L’obra, que es veurà per primer cop a Barcelona, es presenta amb un calendari ple fins al 2020.
La Zanja parla essencialment de la retrobada entre dos mons, de quan el moment que estem vivint és tan calcat a un altre viscut segles abans, que el reconeixem. Explica la història d’un enginyer d’una multinacional dedicada a la mineria i d’un alcalde, que es troben a la mateixa població sud-americana on el 1532 es van trobar Francisco Pizarro i Atahualpa. L’obra compara la trobada entre el colonitzador espanyol l’ emperador inca, que va desencadenar la coneguda com a Primera Febre de l’Or, amb el viatge al Perù de l’enginyer per fer el mateix a l’actualitat.
I sorgeixen les preguntes: Res no ha canviat? Tot s’hi val per aconseguir el poder? Els culpables són els meus avantpassats? Hagués servit d’alguna cosa demanar perdó? I la resposta és que la paraula no és perdó: “Una història que té més de 600 anys ja no s’arregla demanant perdó. Però el que cal és que no mori, que se sàpiga i que no es repeteixi”, apunten Pako Merino i Diego Lorca, els dos components de Titzina, una de les companyies catalanes més internacionals del moment. Ha representat els seus espectacles a països com l’Argentina, Panamà, Colòmbia, Costa Rica, Rep. Dominicana, Uruguai, Perú, i fins i tot en països de parla no hispana com Brasil, França, Portugal o Estats Units.
ELS ANTECEDENTS
2 de juny del 2000, a la població de Choropampa un camió que transporta mercuri líquid d’una empresa minera aboca accidentalment part de la seva càrrega sobre la ruta principal que travessa el municipi. Segons testimonis, l’empresa ofereix diners per recuperar el mineral líquid. Nens, dones i homes el recullen sense saber els efectes que això provocarà en la seva salut……. Per recuperar l’or, s’escalfa l’amalgama (barreja aproximada de 50% de mercuri i 50%d’or) i el mercuri s’evapora, passant a l’aire, aigua i terra…
16 de novembre de 1532, Francisco Pizarro contacta amb l’avançada civilització inca. El seu emperador Atahualpa és connat durant diversos mesos aprenent a llegir i a escriure l’idioma espanyol. Atahualpa proposa a Pizarro omplir d’or l’habitació on es troba pres a canvi de la seva llibertat. Els Inques porten el metall de totes les parts del regne per salvar-li la vida. Finalment Atahualpa és executat la nit del 26 de juliol de 1533..
LA CREACIÓ
“Estàvem de gira per l’Amèrica Llatina quan vam començar a reconèixer coses del nostre passat que encara es mantenen allà. Coses de les que nosaltres aquí no en parlem, ja està oblidat”, exposen. A partir d’aquestes històries, Titzina emprèn un procés exhaustiu d’investigació que els porta a viure un mes a Perú i dues setmanes a República Dominicana, per submergir-se en el món que volien reflectir al seu proper espectacle. “La catàstrofe que va originar al Perú la trobada de Pizarro i Atahualpa va significar l’inici d’un món que encara es manté. Vam veure un paral·lelisme entre Pizarro i l’accident de la mineria d’origen canadenc. Ens va esclatar el cap en veure les coincidències!” I es van trobar un país on tots els habitants estan afectats per la pujada i baixada dels metalls: “Arribes a una ciutat que està a 4.000 m d’altura i trobes que allà, l’Estat no existeix, que el substitueix una Multinacional i hi aplica el seu poder. Precisament quan puja l’or, ells pateixen perquè és quan arriben les multinacionals i exerceixen el seu poder econòmic o militar.”
La Zanja, de Titzina Teatre
I ja tenim el resultat: l’obra ens presenta l’Alfredo, alcalde d’una petita localitat rural, que espera l’arribada d’en Miquel, un tècnic d’una multinacional minera. Les ambicions i oportunitats de l’explotació d’or canviaran les relacions entre veïns i arrossegaran als dos protagonistes a una experiència límit, a la mateixa terra de presagis on es van tribar Pizarro i Atahualpa segles abans. La Zanja reflecteix la trobada entre dos mons, aquest cicle infinit que és repetirà una vegada i una altra. I tot explicar amb l’humor intel·ligent que caracteritza la companyia.
La mineria és una de les activitats més antigues de la humanitat i s’ha constituït com un dels indicadors mundials de desenvolupament econòmic. Pràcticament tots els materials que ens envolten provenen de l’extracció minera: pintura, detergents, fàrmacs, cosmètics,pasta de dents, parets, llapis, guix, vidre, sal, carreteres, cables, canonades, olles, lavabos,cotxes, telèfons mòbils…
LA COMPANYIA
Titzina Teatre són Pako Merino i Diego Lorca, instal·lats a Cerdanyola des de fa anys. Es van conèixer a l’escola de Jacques Lecoq, de París i van formar companyia el 2002. Des de llavors, han creat quatre espectacles, tan contundents, que tots els que els han vist, els recorden: Folie à deux, Exitus, Entrañas i Distancia Siete Minutos: “Nosaltres treballem molt a poc a poc, necessitem seguretat”, diuen. A finals del 2006 van rodar en format de cinema super 16mm l’adaptació cinematogràfica de la seva òpera prima Folie à deux/Sueños de psiquiàtrico.
Titzina s’ha consolidat com una companyia de teatre de creació amb un marcat estil propi, que ja es coneix com a Segell Titzina. Són dos creadors que han sabut marcar uns senyals d’identitat a cada projecte: un treball de periodisme antropològic d’entrevistes i convivències, sempre amb un sentit de l’humor peculiar. Investigant, endinsant-se en la vida d’altres persones i abordant realitats moltes vegades desconegudes, aconsegueixen transportar a l’escenari el més destacable de l’ésser humà, convertint-se així, en un referent contemporani de teatre al nostre país.
ACTIVITATS RELACIONADES AMB L’ESPECTACLE
Com ja és habitual, la mateixa companyia s’interessa en organitzar debats en acabar algunes funcions.
Dimarts 2 abril conversa amb alterNativa i Tizina
Dimarts 2 d’abril, després de la funció, es realitzara un petit conversatori amb els creadors de Titzina i amb Olga Cebada coordinadora d’alterNativa, on es debatrà sobre tots els temes apareixen en l’obra i el procés de creació. Es parlarà del viatge al Perú de la companyia, que va estar visitant una de les mines d’or més grans de Llatinoamèrica anomenada Yanacocha, Va estar en contacte amb els habitants de pobles afectats per l’explotació minera i es va entrevistar amb dirigents d’organitzacions ecologistes que tracten de frenar els abusos mediambientals i socials d’algunes d’aquestes multinacionals dedicades a l’explotació de minerals.
Dia 4, postfunció amb RECOMANA.CAT i Antonio Espino
I el dijous dia 4, se celebrarà una post-funció organitzada per Recomana.cat amb la companyia. També es compta amb la presència de Antonio Espino, catedràtic de Història Moderna de la UAB, que parlarà del passat des del seu punt de vista d’historiador.