Cor de Teatre ens ha sorprès cantant enmig els periodistes
Hem anat al TNC a la presentació de Troia, una veritable odissea!. Demà, 6 de desembre, s’estrena al Teatre Municipal de Girona dins del Temporada Alta i més endavant, del 13 al 30 de desembre, ens ajudarà a passar les festes des del TNC. Sent demà festiu, m’ha sobtat una mica veure la sala molt plena, però els protagonistes són la formació Cor de Teatre i el director, Joan Maria Segura i, com que tenen poder de convocatòria, no hi he pensat més. Tot just hem acabat de seure, una noia se’ns ha presentat com a Penèlope i s’ha dirigit a l’Ulises, que fa temps va marxar, explicant-li que està aclaparada de tants pretendents que colen compartir el seu regne. I tot seguit, s’han anat aixecant un tou de nois i noies d’en mig de tota la premsa i, amb una carota a la ma, ens han ofert un mini concert meravellós, que, a més, hem pogut escoltar en estèreo perquè teníem cantants per tots els costats. De debò, ha estat un començament màgic que ens ha demostrat què poden arribar a fer amb la veu els de Cor de Teatre, sense ni un instrument. I no hi eren tots!
Dit això i encara amb aquest bon record, anem per feina. Troia, una veritable odissea! s’inspira en la Ilíada i l’Odissea, dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea. El guió i la direcció musical és de David Costa, de la companyia, amb arranjaments musicals de Pere-Mateu Xiberta i escenografia de Xavier Erra. En David Costa ens ha volgut transmetre abans que res com se sentia d’afortunat i agraït amb Temporada Alta, perquè “No sempre ets correspost! Però fa un parell d’anys vaig anar a trobar en Salvador Sunyer i li vaig dir que volia seduir la Ilíada i l’Odissea. I em va contestar: Ànims, a veure si ho aconsegueixes. Ho coproduïm! I em vaig dedicar a seduir-les!”
En David volia explicar-les amb veu cantada a capella i arranjaments de música clàssica de diversos autors. Va anar a parlar amb en Joan Segura Barnadas, que va acceptar la direcció escènica i la coreografia, i ho van tirar endavant, “amb un equipàs de 32 guerrers”, referint-se als 32 cantants-actors que intervenen. És, doncs, un espectacle totalment cantat, amb un únic text, que és el que hem sentit de la Penèlope i que obre l’espectacle. A més de a l’Ilíada, l’Odissea i al Sunyer, la proposta també va enamorar a Xavier Albertí, que l’acull al TNC en temporada durant les festes de Nadal: “perquè es un espectacle pedagògic que es pot compartir en família, un regal de Nadal ideal per a la Sala Gran.”
David Costa explica que: “cada gest és una nota i cada acció, una frase musical. És un espectacle que acarona els sentits! La Ilíada és el paradigma de totes les guerres, amb tots els guerrers i tots els sentiments que encara avui reconeixem i ens envolten. I l‘Odissea simbolitza el pas per la vida i les aventures que ens ajuden a viure. Hem sintetitzar les dues obres, hem fet escenes dels fets més característics i hem construït una obra nova amb el més rellevant.” Però no es queden a l’antigor: “Hi ha molts paral·lelismes amb l’actualitat, se’ns fa tot molt recent. Fa 3000 anys i encara no escarmentem!”
Ens destaca que hi ha dos col·lectius: els déus i els herois. “Els primers són els responsables de tot i els segons, busquen l’èxit i es deixen manipular pels déus. Uns i altres són dos blocs que no ens acabem de creure. Podríem fer un paral·lelisme amb un futbolista d’elit que fa gols i a la vegada evadeix impostos.” Pel que fa a la música, hi ha peces conegudes i d’altres menys, d’autors com Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi o Wagner. Però totes s’adapten sorprenentment al text. “Hi ha moments en què ens ha estat més difícil trobar una música que ho il·lustrés, però ens n’hem sortit. En Bach il·lustra el primer combat, hi ha música religioses que ens transporten a la Guerra de Troia.”
Joan Maria Segura ens parla de la posada en escena: “Jo ho descric com un espectacle teatral-plàstico-musical. Utilitzem teatre visual, gestual, coreografies… A les lluites escèniques substituïm la paraula per l’emoció de la música. És un espectacle èpic que necessitàvem portar a l’actualitat i ho hem fet amb el vestuari i amb petites accions.” Diu que és una combinació de comèdia i tragèdia, amb un alt contingut de lluites, odi, poder, guerres, traició, llibertat… “Hem canviat una mica el final i li hem donat una força poderosa a la Penélope: ella té la feina més difícil, que és explicar a qui no tingui ni idea del text, aquella petita introducció del principi.”
Però en resulta un espectacle d’aventures, entenedor a totes les edats (a partir d’uns 8 anys), fins i tot sense text. “I també es bo per als erudits.” En David afegeix que “fem polifonia gestual amb dosis d’humor. Necessitàvem seduir el públic amb un to fresc i Cor de Teatre ho sap fer molt be. Dominen la pedagogia d’acostar grans repertoris al públic. Molta gent descobreix amb ells aquestes músiques!”
Curiosament, aquesta és la primera vegada que Cor de Teatre posa en escena una obra literària sencera. “Nosaltres volíem explicar una aventura que és l’Odissea. Però per explicar els inicis necessitàvem la Iliada”, diu Costa. Pel que fa a l’espai escènic, Xavier Erra explica que “Vaig llegir l’Odissea. Vaig trobar que Homer diu que entre tots s’organitzen be i pleguen veles junts. Cor de Teatre fa igual, la força és el grup. Aquest passatge em va provocar i inspirar l’espai que veurem. Els 30 manipulen l’espai per exlicar la història.”, conclou.
Només afegit que amb aquesta roda de premsa, el festival Temporada Alta s’ha acomiadat de les presentacions. Queden algunes representacions ja presentades i el Festival, avui ja dels capdavanters d’Europa, abaixa el teló fins l’any que bé.