E proper 21 d’abril tindrà lloc l’última funció de la temporada d’Flashdance, El Musical al Teatre Tívoli, on es va estrenar per primera vegada a l’Estat espanyol el passat 1 de març amb una estada de vuit setmanes per davant, improrrogables.
En aquestes primeres setmanes de funcions, més de 40.000 espectadors han vist ja al musical basat en la mítica pel·lícula d’Paramount Pictures, un dels films més taquillers de la dècada dels 80, guardonat amb els premis Oscar, BAFTA, Globus d’Or i Grammy, entre d’altres.
Flashdance, que s’estrenarà al Teatre Nou Apol·lo de Madrid al gener de 2020 després una gira per diferents ciutats espanyoles, es la primera producció de Selladoor Worldwide a Espanya. La productora és responsable de musicals d’èxit com Jersey Boys, Footloose The Musical, The Producers, Avenue Q, Little Shop of Horrors, Monty Python ‘s Spamalot, Fame, Madagascar o The Wizard of Oz. A més, recentment, Selladoor ha participat en el finançament del famós musical Moulin Rouge The Musical.
L’actriu, cantant i ballarina Chanel Terrero (Águila Roja, El Continental, Wake Up, Gym Tony, Cupido, Los Nuestros, El Secreto de Puente Viejo) interpreta el paper protagonista d’Alex Owens, una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina exòtica de nit, que somia amb anar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional.
Adaptat i dirigit per JC Storm, Flashdance, compta amb un elenc format per 28 artistes, entre actors, cantants, ballarins i músics, que actuen en directe amb solos espectaculars de violí, saxo i guitarra, posant el fermall d’or a l’espectacle. El director musical, Guillermo González (Forever King of Pop, Hoy no me puedo levantar, 50 sombras! El musical), recupera aquells “hits” arxiconeguts que triomfaven a les pistes de la dècada dels 80, com What a Feeling, Maniac o I Love Rock & Roll, afegint sons actuals, més metàl·lics i amb més corda, que porten el públic a viure un autèntic concert en directe.
Per la seva banda, la coreògrafa Vicky Gómez (Operación Triunfo, Bailando con las Estrellas, Tu cara me suena, La voz) ha creat uns números de ball exigents i complexos, que inclouen estils de “street dance” i urbans com el “popping” o el “locking”, homenatjant a “breakdance”, fenomen de l’època.