S’alça el teló i apareix la sala d’estar d’una casa gran amb un jardí exuberant. Arturo i els seus 71 anys es mouen feinejant per l’escenari al ritme d’una música alegre i juvenil. A l’altra cara de la moneda s’hi arrossega Víctor que, amb la mateixa edat que el seu amic, surt d’una malaltia per caure en una operació…i així successivament. Els dos amics comparteixen pis des que, fa un any, es van divorciar de les seves respectives dones.
Mentre Víctor accepta, i potser exagera, el seu envelliment, Arturo es nega a que els anys li passin factura. Ell desborda energia, vitalitat, humor, ganes de viure, ganes d’estimar i de ser estimat…Vol canviar el món i crear-ne un de nou on es pugui ser jove eternament. Però Arturo és conscient que ja no és un jovenet de 25 anys. I és per això que, des del primer moment i fins al final, s’inventa una vida plena d’aventures: la que li agradaria viure.
Allò que podria ser un dia com qualsevol altre al servei de les penes de Víctor, es converteix en una jornada plena d’esdeveniments esperats i inesperats. En primer lloc Víctor li recorda a Arturo que és el seu aniversari i que ja té 72 anys. Després les seves ex-dones (Laura i Marta) es presenten a casa per sorpresa. Finalment Arturo i Víctor es posen l’Esmoquin per sopar i celebrar l’aniversari d’Arturo amb les ex-dones. Però per Arturo serà molt més que un sopar d’aniversari, serà una porta oberta a l’esperança per recuperar l’amor perdut de la seva dona, Laura. Converses desbaratades, moments hilarants i situacions vodevilesques convertiran la nit en un joc d’enganys i desenganys fruit de l’egoisme de tots plegats.
Al final, Arturo haurà de lluitar contra la soledat per recuperar la seves raons per viure: l’amor i l’amistat. Acabarà sol? Recuperarà el seu amic Víctor? O potser l’amor tornarà a trucar a la seva porta?
L’humor, l’energia, l’alegria i la vitalitat arriben a l’espectador gràcies a la gràcil interpretació de quatre actors que passegen la seva envejable joventut per l’escenari.
Esmoquin 2, una comèdia sobre els efectes del pas del temps en les persones, que fa riure de valent a l’espectador i que aconsegueix que el públic surti del teatre amb moltes ganes de viure…perquè mai no és massa tard per començar a fer-ho…
