El TNC participa aquests dies al Festival Simbiòtic amb l’espectacle Mare de sucre, de Clàudia Cedó. L’obra proposa una reflexió sobre el tracte que estem donant com a societat a les persones amb diversitat funcional i està interpretada per persones de funcionalitats diverses.  Avui s’ha presentat als mitjans amb la presència de  Clàudia Cedó (autoria i direcció), Andrea Álvarez, Ivan Benet, Marc Buxaderas, Mercè Méndez, Judit Pardàs, Maria Rodríguez i Teresa Urroz (intèrprets). I Aina Pociello, codirectora de Festival Simbiòtic, i Xavier Pujolràs, coordinador de la programació del TNC.

Xavier Pujolràs ha donat la  benvinguda a tothom i ens ha presentat els actors i les actrius. I ha assenyalat que “això s’hauria de fer cada any!” I ha afegit: “Avui per a mi és un d’aquells dies molt especials. Des de que treballo al TNC teníem moltes ganes d’acollir la Claudia Cedó, que no ha treballat mai aquí. Fa dos anys li vam encarregar un espectacle, ens va dir que si i que tenia ganes de fer una cosa amb Escenaris Especials.” 

La Claudia ja fa 15 anys que fa teatre amb persones amb diversitat funcional. A partir de l’encàrrec del TNC es va posar en contacte amb la gent d’Escenaris Especials, “perquè ells coneixen molt bé tot el que cal fer per a una total accessibilitat.” Explica que: “de vegades no tenim tan clara la diversitat psíquica. Hem estat treballant amb la Carla i en Juli, educadors, i la Berta Camps. Entre tots ens hem ajudat per arribar al màxim!” I es van posar a escriure: “Jo escrivia i ells m’ajudaven!”

Marc Buxaderas puntualitza que “Parlem del 2019. Nosaltres fèiem dinàmiques di improvisacions amb els personatges i així vam anar fixant el text. Ara ja és com si despleguessis una segona personalitat! I és que després de 2 anys de feina ho tenen molt ben integrat. Darrere les  nostres mascaretes hi ha una il·lusió i uns somriures que no ens traiem de sobre fins que acabem totes les funcions.” Ha agraït la col·laboració d’actors professionals que s’han llençat sense cap mena de por a ajudar. “I des del cor, com l’Ivan Benet, la Maria Rodriguez i la Teresa Urroz. Espero que no sigui l’última vegada, us tindrem vigilats!”

Elena Pociello, directora del Festival  Simbiòtic també ha agrait al TNC i a la companyia per formar partdel  festival d’enguany: “Des del Simbiòtic treballem per l’accés a la cultura a persones de diversitat funcional. Enguany arribem a la 5a edició i és més necessari que mai seguir treballant perquè la  cultura pugui arribar a tothom. Enguany, a més, hi ha una xarxa de teatres  que han apostat pel festival i hi han participat. Hi ha el Tantarantana, La Villarroel i el TNC. Fa 2 anys vam fer tota l’edició al TNC i és un plaer poder tornar i  treballar amb Escenaris Especials.” 

Les funcions especials

Han explicat que hi haurà funcions accessibles els divendres de maig i comptaran amb la visita prèvia de persones cegues per reconèixer l’escenografia  i l’atrezzo. Comptaran amb audiodescripció amb elements tàctils que reprodueixen l’escenari i l’escnografia per reconèixer millor l’espai. També hi haurà llenguatge de signes i un llenguatge tàctil per a persones cegues fàcil de llegir. I ha donat les gracies al TNC per ajudar-los a que “tota aquesta feina tingui sentit i puguem omplir el teatre.”

També hi haurà una funció per a afeccions autistes, demència precoç… “Habilitarem l vestíbul de la Sala Tallers perquè es pugui seguir per pantalla!”· Els dies 3l i 23 de maig serà accessible amb bucle magnètic.  I moles més facilitats. Ho trobareu tot a la web del TNC.

La maternitat, un tema rellevant

Fa 15 anys que Escenaris Especials, treballa amb persones amb diversitat funcional.  La Clàudia apunta: “Jo veia que sortia sovint el tema de la maternitat, embarassos, parts, noies que volien fer de mare… El tema estava allà i en vam parlar amb actrius i persones del Escenaris Especials. Vam començar a documentar-nos,  a entrevistar dones amb diversitat que han lluitat per ser mares… i ens hem adonat que es un tema tabú, gens senzill ni fàcil. La maternitat amb diversitat és una cosa de la que no se’n parla. Sobretot de la diversitat psíquica! “

Per tot plegat, Mar de sucre parla d’això: És  la història d’una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare i ha de enfrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat. “També va dels dubtes que tens com a dona quan t’enfrontes a la maternitat; quan t’estàs preparant i et fas preguntes: I si no soc bona mare? I si no ho faig bé?” Dubtes que les dones amb diversitat també ho tenen. “La diferencia es que a mi em deia la mare sí  que ho faràs be i a elles els diuen des de la societat que no i això els genera més dubtes. Va de tot això.”

Ara parlen els artistes

L’Ivan Benet explica que “Fa uns anys la Clàudia em va convidar a fer un cameo en un espectacle al Lliure que es deia Cinema. Vaig tenir la sort de participar i recordo la sensació de riure i plorar al mateix temps. La Claudia fa tragicomèdies i això ho és! I aquesta sensació es va sumar a que jo no vull fer només un cameo. M’agradaria entrar com actor a aquesta companyia. I el desig  s’ha fet realitat. Sóc feliç i estic agraït de compartir escenari amb aquestes actriuasses i aquest actoràs. Com actor professional -que tots un som!- és un gran aprenentatge trepitjar l’escenari amb ells.”

La Judit Pardàs diu: “Sóc la Consuelo i faig un personatge  de ràdio. Canto, ballo…” I ens canta una cançó sencera davant la sorpresa de tots, molt i molt ben cantada. Gràcies! Ei: i diu que és de l’Antobio Machin!

Maria Rodríguez assegura que és una afortunada per formar part del projecte. “Vull donar les gràcies a la Claudia per escriure Mare de sucre. El debat que m’ha creat és impressionant. I compartir escenari amb tots ells és, també!. M’han desconstruït una mica, jjo pensava que no sé si sabré estar a l’alçada. La seva força, la seva veritat l’empatia que tenim tots… estic molt emocionada! La setmana d’estrena serà una explosió d’emocions. A més, mai  he actuat a la Sala Tallers i em fa molta il·lusió estrenar-la amb vosaltres.”

Andrea Álvarez se sent molt orgullosa de “fer escenes amb la Maria, l’Ivan, a Teresa, la Mercè, la Judit… Tot sortirà molt bé. Fem escenes amb la Maria molt especials. Ja fa anys que faig teatre, m’agrada moltíssim,  vull continuar  fent-ne sempre. Estic contenta amb tothom, però sobretot amb en Marc, perquè fem escenes junts i m’ha ajudat moltíssim.” 

Mercè Méndez apunta “Jo també estic molt il·lusionada. Que vingui força gent, que vinguin companyies, la família … Jo faig la Cristina i les meves frases son maques.” Algú ha xivat que està tan contenta  que es vol tatuar el logo del Tnc!

La Teresa Urroz  se sent molt orgullosa de fer de mare d’aquesta filla tan valenta i especial. “Ens mostra la valentia que de vegades no tenim. Amb aquest projecte ens ha quedat sensació de teatre en estat pur. De vegades ens sentim sobrepassats per les emocions. Estar aquí és una pura emocio. Crec que el que veureu serà meravellós, la Clàudia ha fet una feina meravellosa, tant en el text com en la posada en escena.”

I encara afegeix: “El procés ha valgut molt la pena. Arribar fins aquí ha estat molt emocionant. Jo fa molts anys que estic compromesa amb el teatre amb diversitat. Ara fem un pas molt endavant peru`r abans era un cicle i ara és una  programació de 3 setmanes, amb funcions especials per a la diversitat. Hi ha molta feina per fer, Però estem avançant.  Endavant!”

Xavier Pujolràs explica que “en 8 anys que som al TNC amb l’Albertí , hem anat fent espectacles inclusius que formaven part de la programació i molt potents. Però aquest cop fem un pas endavant: deixa de ser un projecte per ser una producció! Esperem que canviïn les mentalitats, que la gent deixi de viure d’esquena a les realitats que ens envolten. L’espectacle serà una experiència meravellosa i de gran qualitat teatral!

L’argument

La Cloe té vint-i-set anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes des de petita. La incomprensió de la seva família, la fundació on viu i la seva comunitat la durà a una lluita pels seus drets sense precedents, a una rebel·lió maldestra contra una situació injusta que li ha arravatat el poder de decisió del seu propi cos. La Cloe s’enfrontarà a la llei dels homes per aconseguir el seu anhel, íntim i natural: quedar-se embarassada i tenir un fill. Però el viatge la farà dubtar d’ella mateixa. Seria ella una bona mare? Quina és la capacitat que ens converteix en bones mares i bons pares? Totes les persones que tenen fills la tenen? Totes les persones amb discapacitat estan incapacitades per afrontar la maternitat? Mare de sucre reflexiona sobre el tracte que estem donant com a societat a les persones amb diversitat funcional. L’assimilació de la jurisdicció dels seus cossos, la sobreprotecció com a excusa per a l’arrabassament de la seva llibertat de decisió.

L’Andrea parla del seu personatge: “Visc amb la meva mare, la Teresa, però li demano de viure a la casa on viu la Cristina. La meva mare em va pillar l’agenda on tenia escrit que volia anar a  fer de cangur dels veïns i em vaig enfadar amb ella. Li vaig dir: t’odio, vaig anar a l’habitació i ella ja havia trucat als veïns per dir que jo no podia cuidar-los. Em vaig cabrejar i vaig anar a l’habitació!”

La mare va penjar el telèfon i va venir a meva habitació a veure com estava jo. I li vaig dir : “És perquè tinc discapacitat? Ii ella va dir que no. Però jo ja havia pensat d’anar a la casa on viu la cristina i vaig anar-hi!” 

Hem arribat al torn de preguntes i s’ha preguntat què significa aquest títol. La Claudia respon: “Quan era petita portava la meva germana petita a jugar amb amigues més grans. Els deia: la Maria es d sucre. Ho deia protegir-la, em semblava que si ho deia no tenia tant de risc.  Així, com el sucre, embolcallem una  persona perquè no pateixi.”

El TNC, parcialment adaptat

També han preguntat a Pujolràs si s’ha adaptat alguna part del TNC per a l’obra: “Des del primer moment ens vam replantejar que calia fer alguna cosa al TNC  per fer-lo accessible. Ens vam adonar de les mancances, fa molts anys que està construït!   I quan es va fer no van penar en coses que avui són imprescindibles. I  a poc  a poc hem anat adaptant espais. El més difícil és la Sala Gran, encara avui nomes poden seure a l’última fila els que van en  cadires de rodes. La inversió que hem  demanat és molt alta, però s’haurà de fer”·

De moment, la Sala Tallers és l’única totalment adaptada a tot tipus de diversitat. “Crec que fins i tot hi ha accés directe  entre l’escenari i els  camerinos”, continua Pujolràs.

En Marc ho confirma: “Vaig venir a fer una inspecció prèvia per assegurar-me que tot estava ben adaptat. El  lavabo està de revista! Es veu que està pensat i adaptat perquè hi puguem anar-hi. Espero que darrera meu en vinguin molts d’altres! I jo, si puc repetir no diré que no!”

I ja ho tenim. En Pujolràs avisa que queden poques localitats i que no badeu. “Tenir-los aquí és una alegria, de debò! I  viurem un espectacle meravellós i inoblidable. Gràcies Claudia i…  Visca el teatre amb tota la seva diversitat!”

L’obra s’instal·larà a la Sala Tallers del 13 al 30 de maig, amb funcions accessibles els dies 14, 21 i 28, i una funció relaxada el 23 de maig.

Infomació pràctica

Festival Simbiòtic: 14, 21 i 28 de maig (funcions accessibles) i 23 de maig (funció relaxada). Més informació.

• Si vens a les funcions del Festival Simbiòtic i utilitzes alguna mesura d’accessibilitat, ens en pots informar a la zona personal.
• Accés a la Sala Tallers per a persones amb mobilitat reduïda senyalitzat al carrer Padilla 146.