Ramon Oliver periodista i crític teatral

Teló esquinçat

L’opinió de Ramon Oliver sobre l’actualitat teatral

LA VERONAL +CASSAVETES+IVO: ELS FASCINANTS BUDELLS DEL TEATRE

LA VERONAL +CASSAVETES+IVO: ELS FASCINANTS BUDELLS DEL TEATRE

  Qui pot negar que existeix tota una mítica, al voltant de les nits d’estrena escènica ? I aquesta mítica ,  ha estat també alimentada  des del món de la ficció per un grapat de pel·lícules  sovint no menys mítiques : penseu en la magistral “Tot sobre Eva ( Eva al...

Apresses les terribles lliçons, comença l’espectacle!

Apresses les terribles lliçons, comença l’espectacle!

(Informació: la segona part del Teló Esquinçat dedicat a Lluïsa Cunillé es publicarà coincidint amb l’estrena al Teatre Nacional de Catalunya el proper mes de maig de l’obra “ L’emperadriu del Paral·lel”) “El rei, el rei. Jo sóc rei. Jo sóc, jo sóc...jo sóc, jo sóc...

L’insubornable Lluïsa Cunillé (1)

L’insubornable Lluïsa Cunillé (1)

Potser alguns dels seus personatges són susceptibles de deixar-se untar les mans, com ens demostra una de les obres incloses – en parlarem d’ella més endavant- al cicle que la Sala Beckett ha muntat en honor seu. Però ella, no. Ella, continua insubornablement fidel a...

Noël Coward (3). Tant art i tant estil com ara fa 100 anys

  Ho teníem pendent (teníem pendent el tercer lliurament que havia promès dedicar-li), li devíem i s’ho mereix. Més encara, si tenim en compte que el nefast 2020 estava destinat a ser també l’any en el qual s’anava a celebrar el centenari d’una fita fonamental a...

Entre les masses revolucionàries i el turisme de masses

Entre les masses revolucionàries i el turisme de masses

Esteu ja recuperant el temps perdut? Us trobeu aquests dies devorant espectacles a dojo amb l’ànsia de l’addicte que porta massa temps privat de la seva dosi de droga escènica? Una droga que, malgrat com ja he dit ser addictiva (això ningú no ho pot negar) , ben...

Noël Coward (2). El caviar de l’enginy i l’ombra de Bond, James Bond

  Recordeu com i on ho vam deixar? A l’anterior Teló, Noël Coward es va convertir en convidat especial arrel de l’estrena a Barcelona d’ “Els somnàmbuls”, l’excel·lent comèdia triangular de Llàtzer Garcia que reescriu aquell altre ménage a trois imaginat – amb no...

Massa preguntes que requereixen resposta urgent

Massa preguntes que requereixen resposta urgent

Imagino que amb el “mono” de teatre en viu que tots i totes portàveu damunt , us haurà faltat temps per experimentar com us prova això de l’emmascarada nova normalitat escènica. El Grec ens ha donat en aquest sentit a tots plegats l’oportunitat de l’anhelat...

Faura, Fosse, la Mort… i tot aquest jazz!!!!

Addicte al treball. Addicte a l’alcohol. A les pastilles de tota mena. A les dones. Al sexe. Carismàtic com pocs. Triomfador com pocs: en un mateix any (1973) va guanyar ’Oscar, el Tony i l’Emmy, una fita encara ara no superada per ningú altre. I també, insegur de sí...

El virus del teatre no entén de fases ni de confinaments

EL VIRUS DEL TEATRE NO ENTÉN DE FASES NI DE CONFINAMENTS (1)  Ho va dir el gran Willy a la meravellosa comèdia “Al vostre gust” , i des de llavors no hem deixat de repetir un i altre cop la seva irrefutable sentencia. Com deia el genial bard, “el món sencer és un...

La nova Jerusalem del vell imperi britànic

La nova Jerusalem del vell imperi britànic

“I aquells peus van caminar en temps remots / damunt el verd de les muntanyes d’Anglaterra”. Amb aquest vers inicia William Blake el seu poema “Jerusalem”, escrit el 1804 com a prefaci d’una nova edició d’aquell altre monumental poema considerat com un dels cims...

La temptació de baixar voluntàriament cap a Hadestown

    Som al món d’aquella Gran Depressió nonagenària de l’any 1929 que podria semblar molt llunyana , si no fos perquè seguim vivint sempre sota l’amenaça de petites depressions amb grans i temibles repercussions que es succeeixen les unes a les altres? Som,...

L’estiu que el Grec parlava en anglès: reivindicant la Kate

L’estiu que el Grec parlava en anglès: reivindicant la Kate

No prorroguem per més temps el misteri: és l’autor potser més mític de tot el teatre universal qui s’està jugant el futur. Recordeu que a l’anterior Teló, i arrel de la representació al Teatre Grec d’aquesta adaptació lliure de la shakespeariana L’amansiment de la...

L’estiu que el Grec parlava en anglès (2)

L’estiu que el Grec parlava en anglès (2)

  CASA DE NINES: LES PARETS BUIDES DE RECORDS PERÒ PLENES DE PASSAT  “N o sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit d’ella mateixa. Jo sóc Nora, la Nora de l’obra d’Ibsen. I de moment em vull refugiar en un ofici per fugir d’un estat d’ànim...

L’estiu que el Grec parlava en anglès

L’estiu que el Grec parlava en anglès

Matem a Shakespeare o no matem a Shakespeare? Començo a escriure aquesta crònica dispersa sobre com ha anat el Festival de Barcelona d’enguany encara amb aquesta impactant pregunta al cap. M’explico, no fos cas que algú que no hagi estat la nit del 31 de juliol al...

And the Olivier Award goes to….

And the Olivier Award goes to….

Ja els tenim aquí! El passat diumenge 7 d'abril, el Royal Albert Hall de Londres va acollir la cerimònia de lliurament dels premis Laurence Olivier, els més cobejats de l'escena britànica i, sens dubte, un dels més prestigiosos del món teatral anglosaxó: de fet, només...

Milo Rau i els 120 dies de Sodoma: tots estem en perill

Milo Rau i els 120 dies de Sodoma: tots estem en perill

Quan Pier Paolo Pasolini va ser assassinat el 2 de novembre de 1975, pocs dies abans de l’estrena oficial de Salò, o els 120 dies de Sodoma, tenia ja decidit que el segon lliurament de la Trilogia de la Mort que havia iniciat en companyia del Marqués de Sade estaria...

Telò esquinçat: Cròniques londinenques (1): Company

Algú té ganes de saber com es pot reinventar de cap a peus una obra emblemàtica sense alterar per a res la seva essència? Algú vol veure com pots fer que un personatge també emblemàtic que sempre s'ha presentat com un home ben representatiu d'un determinat tipus...

Entre el dolor autobiogràfic i els dolorosos jocs de l’autoficció

Entre el dolor autobiogràfic i els dolorosos jocs de l’autoficció

Ho deia The New York Times, parlant precisament d' Im Herzen der Gewalt (al cor de la violència), el sensacional espectacle amb el qual el director Thomas Ostermeier ha tornat a demostrar la seva fidelitat al festival Temporada Alta, tancant de pas el molt notable...

Hamilton: rapejant l’excitació que provoquen les obres mestres

"Estàs excitat?", et pregunta amablement l'empleat del Victoria Palace Theatre de Londres que va reordenant la llarga cua d'espectadors formada davant la porta del teatre. Són encara no les 18.30 hores de la tarda. Falten encara més de seixanta minuts per l'inici de...

Humans imperfectes

L’escenari del Romea es converteix en un decadent apartament del barri de Chinatown de Nova York. Una de les filles de la família Blake s’hi ha instal·lat a viure amb la seva parella i, per celebrar aquest nou inici, tota la família hi va per celebrar el dia d’Acció...

Una de talents emergents…amb reafirmació dels ja consagrats

Doncs si us sembla, comencem justament pel primer apartat; pel talent emergent d'un jove autor que, amb unes poques setmanes de diferència, acaba d'estrenar dos espectacles a Barcelona. I donat com en resulta de difícil trobar sala a Barcelona per estrenar, això es...