En el marc del Festival Grec, el Teatre Lliure de Montjuïc, presenta els dies 4 i 5 de juliol: Altsasu, una aproximació escènica al mediàtic cas d’Altsasu. La direcció i dramatúrgia la signa María Goiricelaya. L’espectacle s’aproxima, des de la ficció i sense prendre-hi partit, als fets ocorreguts al poble navarrès el 2016; i que va enfrontar a veïnat i Guàrdia Civil. Forma part del projecte Cicatrizar: dramaturgias para nunca más, que aborda des de la reconciliació conflictes civils que cal afrontar; per emprendre un futur sense rancors.

Altsasu és la proposta de María Goiricelaya -dramaturga i directora de la peça;- per abordar el mediàtic cas que va tenir lloc a aquest poble navarrès el 15 d’octubre de 2016. La dramaturga ho fa des de la ficció i sense prendre-hi partit, però d’una manera rigorosa i honesta.

Els fets van ocórrer de matinada al Bar Koxka, al poble d’Altsasu. La discussió va enfrontar diversos veïns del poble amb dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles. El resultat: dos detinguts i el turmell del tinent trencat. En menys de 24 hores, Altsasu es va convertir en el centre mediàtic i el cas, en un assumpte d’Estat.

L’espectacle neix dins el projecte Cicatrizar: dramaturgias para nunca más, del Nuevo Teatro Fronterizo de José Sanchís Sinisterra i Carlos José Reyes; que reclama un paper per a l’escena en la superació de conflictes i la reflexió sobre el passat recent. Seguint aquesta línia, que reivindica el dret a la memòria i l’ús de la història en els projectes escènics: María Goiricelaya i la companyia La Dramática Errante han triat el cas Altsasu, tant per tal de preguntar-se per: l’abús de l’ús del terme terrorisme com per buscar una cicatrització col·lectiva i no traumàtica del dolor generat per aquest cas. La Dramática Errante és una companyia creada per Ane Pikaza i María Goiricelaya, actuals directores del Festival de Teatre d’Olite; per desenvolupar projectes escènics que fomentin la reflexió i la millora social.

La Dramática Errante
La Dramática Errante és el nom que adopten Ane Pikaza i María Goiricelaya per designar el seu segell artístic. Membres estables de KABIA TEATRO, on treballen des del 2007 com a actrius i investigadores, fa tres anys fan el salt a la creació dels seus propis espectacles. Per tal de consolidar la seva pròpia manera d’explicar històries, aquestes dues creadores basques aposten per la creació integral de les seves peces, sempre bolcades en aspectes de caràcter social. Els seus objectius es basen en el tractament de temàtiques de transcendència que fomentin el teatre com un art capaç de generar reflexió i millora social; la creació de textos propis que contribueixin a la generació de noves dramatúrgies al teatre basc; i recercar en la creació de peces i noves poètiques
que aprofundeixen en l’art teatral com mitjà d’expressió.

Així, en aquests anys han creat les peces De amor y luz de Maitasunez eta argiz (Festival BAS Bilbao 2017), Lyceum Club (Gau Zuria Bilbao 2017), Uccelli (Festival Musika Música 2018), 7 Minutos (Gau Zuria 2019). També signen la direcció i disseny artístic d’espectacles com Ocaña (produïda pel Teatre Arriaga i Pavelló 6 el 2018) i la recentment estrenada Harri Orri Ar/ El Patio de mi casa (produïda pel Teatre Principal de Gasteiz, el Teatre Arriaga, el Victoria Eugenia i la companyia Pez Limbo després de la selecció del text dins del programa Antzerkigintza Berriak). També signen les peces breus Ponme tu historia aquí (2018) i Que siempre estemos todos y un cocodrilo en el techo (2019).

Durant aquest breu però intens període, han estat diversos els reconeixements: Premi NAZARIO al Millor Espectacle al Festival Cultura amb Orgull per Ocaña (2019), dues candidatures als Premis MAX 2019 a Millor Espectacle Revelació i Millor Autoria Revelació per Lyceum Club, una nominació als Premis ERCILLA a la Millor Producció Basca per Ocaña i el Premi del públic a les Jornades de Teatre Breu 2018 per Ponme tu historia aquí