El 4 d’agost s’estrena al Teatre Gaudí Barcelona L’últim Ball, una història d’amor complicada entre dues persones grans en la Barcelona del 92, escrita pel dramaturg Gal Soler i dirigida per Txell Roda i Fàbregas, un drama que denuncia les relacions tòxiques i les injustes repressions que es vivien aleshores i ara. Del 4 al 27 d’agost a la Sala Gran del Teatre Gaudí.
Gal Soler, Montse Miralles i el Daniel Cuello-Esparrell són els tres intèrprets que donaran vida a la Roser, l’Arnau i l’Àngel. L’Últim Ball se situa en la Barcelona del 92, en un moment de canvi d’una ciutat il·lusionada, on s’enderroquen espais emblemàtics per construir-ne de nous, amb l’esperança de deixar enrere una ciutat grisa i aixecar-ne una de nova.
En aquest context, un home i una dona, ja grans, vells, (la Roser i l’Arnau), arriben al camerino del Maragda: una atrotinada sala de ball que està a punt de ser enderrocada. El Teatre Gaudí es convertirà en aquesta pista on, a ritme de bolero, pasodoble, tango i vals; es posa en evidència un model de convivència en el que podrem reconèixer a una gran part de la societat. El record del fill (Àngel), tindrà un paper clau en el desenvolupament d’aquesta relació.
El ball esdevé una via d’escapatòria com a façana d’un amor que fa mal, que llavors i ara; malgrat les il·lusions dels nous temps, continua vigent. A la vegada, l’últim ball és una denuncia de les relacions tòxiques, de l’homofòbia i de les injustes repressions: que toquen viure “avui més que mai”.
L’enderrocament del Maragda és una metàfora de la voluntat d’enderrocament aquests comportaments discriminatoris. “El ball és alliberador però també una manifestació del poder del mascle damunt la femella; mostre la parella com un trofeu conquerit”, apunta Txell Roda, la directora.
Parlem de la violència masclista que han patit les parelles grans, que sol passar desapercebuda; o inclús és tolerada dins els entorns familiars. “És aquell amor que fa molt mal, basat en les humiliacions”, explica Roda. Fa menció d’aquelles frases que recordem de les nostres àvies: “Ja sabem com és l’avi, té aquest caràcter…”
L’espectacle és un homenatge a les mares i àvies: que només sortien a ballar els diumenges a la tarda a La Paloma. Eren lliures!
Teatre Gaudí: Creativitat, llibertat, proximitat
Nascut el 2008 entre l’Eixample i Gràcia, el Teatre Gaudí de Barcelona és un equipament cultural referent pel que fa a: la llibertat creativa, l’esperit lúdic i de formació ètica i estètica de l’espectador. Des de les dues sales del teatre de proximitat, es fomenta la interacció entre les persones,; que aporta creixement cultural en diferents aspectes: reflexió, ambició de superació personal, socialització, debat, confrontació i experiència creativa.