Us reproduïm la nota que ens ha enviat La Perla 29 amb motiu de les festes.
Aquest Nadal et porta [al] teatre!
Per aquest Nadal tenim vals regal de 4, 6 o 8 entrades per venir al Teatre La Biblioteca a veure Filumena Marturano, Travy, Artemi el cambrer abstemi i/o El zoo de vidre, bescanviant un màxim de 2 entrades per espectacle, com més gros és el val, més descompte tenen les entrades!
Val 4 entrades: cada localitat surt a 21€
Val 6 entrades: cada localitat surt a 19,50€
Val 8 entrades: cada localitat surt a 18€
Regala teatre a qui més estimes!
—————————————————–
Hores vinguin
Hi ha molts més mons dels que ens havien explicat, són tantes les combinacions que no ens en cansarem mai. Sempre entrem a una història i llavors a una altra, deixem que els personatges ens calin i ens emocionin. Llavors segurament els deixarem viure dins nostre per sempre més. Quina va ser la primera història que ens van explicar? O la primera cançó que ens va fer imaginar? Com el pintor del conte xinès de l’espectacle 28 i mig, Noxka, que va pintar un quadre i llavors hi va entrar. Què va portar quan va tornar, si és que mai va tornar?
Les fronteres de la realitat no són intocables. Com un colador, el món que voldria ser tan tancat i inamovible, alberga infinites ficcions que passen alhora; els núvols clars del setè cel s’escolen fins i tot en els moments més crus i incomprensibles. I és així que som més humans. Les ficcions ens consolen, ens exalten, ens fan anar més enllà. Segurament no hem abandonat mai la primera història que ens van explicar de petits, i des de llavors encara mirem el món a través de metàfores i l’esculpim acompanyats pels personatges que hem imaginat.
Volem més ficció perquè volem guanyar més món. Quedem al Teatre La Biblioteca, com qui queda en una estació de tren. El viatge és diferent cada nit, per això, com diuen tan ben dit al Baix Camp, hores vinguin, que el trajecte és el més important.
I SOBRETOT, RECORDEU::
La Filumena passa aquestes festes al Teatre La Biblioteca!
“‘Els fills són fills!’ Em vaig quedar glaçada. De pedra. Així, quieta. Potser si m’hagués girat hauria vist o endevinat d’on venia la veu: d’una casa amb el balcó obert, del carreró del costat, d’una finestra… d’una discussió qualsevol… Però vaig pensar:’I per què en aquest precís moment? Per què justament ara. Què en sap la gent del que em passa a mi?'”
FILUMENA MARTURANO
D’Eduardo De Filippo
Direcció d’Oriol Broggi
Amb Clara Segura, Enrico Ianniello, Jordi Coromina, Marissa Josa, Jordi Llovet, Lluís Oliver, Xavier Ruano, Josep Sobrevals, Montse Vellvehí i Carla Vilaró