Nota de La Perla 29;
Us compartim una mirada al cel
En aquestes nits estrellades, brillen entre el fosc negre del cel, tres boles de foc lluents i blanques que fan camí des de finals de novembre. Avancen totes tres juntes, una al costat de l’altra, formant una petita línia recta coneguda com el Cinturó d’Orió. Els antics hi veien el gran caçador que sabia caminar per sobre les aigües i que va presumir davant d’Artemisa de poder matar tots els animals del món. Guiats per aquesta història, els mariners viatjaven de nit i coneixien que ja venien les temperatures més baixes.
Nosaltres ens les mirem amb altres ulls, les hem catalogat com a part del cúmul obert Collinder 70 i formant el subgrup OB1b. Hem descobert que són més de 5.000 vegades més grans que el Sol. I segurament ens orienten d’altres maneres… Però així i tot, no fa gaire, una àvia afectuosa li descobria aquestes mateixes tres estrelles al seu net.
Li explicava que eren tres savis que venien d’un màgic orient i que portaven, entre l’or, l’encens i la mirra, una mirada oberta, sorpresa i especial. I el net obria uns ulls com unes taronges perquè per uns moments el món era màgic, viu i inexplicable. I cada nit mirava com s’acostaven. En aquells moments no podia ni sospitar que el veritable regal que els tres reis portaven era la seva pròpia mirada, o potser la mirada que ell descobria en l’àvia.
I cada any, pels volts de novembre, les tres estrelles del Cinturó d’Orió treuen el nas per sobre l’horitzó nocturn, a punt per escoltar de lluny les històries que s’expliquen sobre elles, des de fa tant temps, en aquell planeta llunyà i estrany que és la Terra. Històries no massa diferents de les que s’expliquen a dins d’un teatre per un públic amb mirada oberta i expectant. A tots vosaltres, que tingueu bons reis.
Últims dies pel Val Regal de La Perla 29