El proper 1 de febrer arribarà a La Villarroel l’obra  basada en la novel·la  d’Ingvar Ambjørnsen; , adaptada per Simon Bent i dirigida per Pau Carrió. L’espectacle està protagonitzat per David Verdaguer, Albert Prat, Albert Ribalta, Òscar Muñoz i Queralt Casasayas. Aquest dijous s’ha presentat als mitjans amb l’assistència de Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, i la companyia.

Després del passi de gràfics, a través del qual els presents a la presentació del muntatge han pogut gaudir: d’una petit tast del què espera al públic de la sala que vingui a veure l’espectacle, Tania Brenlle ha volgut agrair la presencia dels mitjans en la presentació d’aquest espectacle tan especial. Segons la directora artística de La Villarroel, es tracta d’una història tendra que es fonamenta, principalment:  en l’amistat dels seus protagonistes:

Sinopsi
Elling és un conte, una faula plena d’animals humans, tendra, divertida i vibrant que ens explica una història de superació personal gràcies a una amistat original i imprevisible. L’Elling i el Kjell es coneixen compartint habitació en un centre psiquiàtric. Malgrat tot sembla indicar que la seva associació no funcionarà, passat un temps l’estat els dona l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo i a partir d’aquí començaran un camí ple de reptes, sorpreses, creixement, coneixences i revelacions personals que capgiraran totes les expectatives i els pronòstics de fracàs. Una història de perdedors que aprenen a guanyar sense el permís de ningú.

«Elling és una historia d’amistat lluminosa, escrita amb el cor, segons paraules del propi autor, i d’amistats impossibles. És una peça  peculiar, plena de situacions complicades, però amb  personatges que, malgrat tot, se’n surten; una comèdia entranyable, bonica i amb molta ànima. Aquesta obra portava temps sobre la meva taula i hi ha anat tornant de manera recurrent. Aleshores, quan en David va representar Començar, aquí mateix, el 2021, Elling va tornar a sortir a la conversa i li vaig comentar. Estic molt feliç de que, finalment, l’haguem pogut produir i representar.»
«Elling és una comèdia tendra i optimista fins a l’absurd,
sobre una amistat que insisteix en existir i avançar contra tota adversitat.»

Pau Carrió

Basada en l’exitosa novel·la Behind the great indoors d’Ingvar Ambjørnsen, i amb dramatúrgia del britànic Simon Bent, l’obra ens aproxima a la tendra història de l’Elling i d’en Kjell; dues persones afectades per malalties psiquiàtriques que comparteixen pis a Oslo i que lluiten per trobar el seu lloc dins la societat malgrat les adversitats.

Es tracta d’un espectacle que tracta el tema de la salut mental i que exposa el tabú persistent al voltant de les malalties mentals i l’aïllament dels qui les pateixen mentre construeix una preciosa història d’amistat.

Pau Carrió, director de l’espectacle, ha seguit exposant els orígens del projecte.

En efecte, el director ha expressat com un text capaç de captivar des del primer moment és una veritable troballa que cal saber apreciar quan passa:
«No és tan fàcil trobar històries boniques – continua Carrió – i, aquesta tenia a veure amb una relació d’amistat, una amistat a través de la qual uns personatges aconsegueixen relacionarse amb el món. I aquesta relació, que per la majoria de nosaltres pot resultar fàcil o evident, per algunes persones pot convertir-se en tot un repte.»

I és que, tal i com explica el director escènic, els personatges principals de l’obra, amb caràcters oposats, amb aficions i gustos diferents, emprenen junts aquest viatge, aquesta recerca d’un lloc al món, una recerca que influencia directament la vida de qui tenen al voltant, provocant que, gràcies a ells, tots acabin troban un cert sentit de pertanyença.

«Un dels secrets d’aquest muntatge – confessa – és, sens dubte, la sort de poder treballar amb dos actors  que comparteixen una gran complicitat escènica i vital. M’he alimentat de l’amistat real que els uneix. Quan confessen que són amics dalt de l’escenari, saps que és un sentiment que va més enllà del paper, que ho diuen de debò. I, això, és fantàstic.»

«Elling surt de la bona relació amb La Villarroel i la Tania, una complicitat que buscàvem repetir. I, quan vaig rebre el text, em va entusiasmar des del primer moment.» 

David Verdaguer ha confirmat els forts lligams d’afecte que uneixen la companyia i ha compartit que un dels aspectes més destacables de l’espectacle és l’empatia que genera en l’espectador: «No es tracta tant d’una identificació directa amb els personatges, tot i que també la genera, sinó que desperta un sentiment tendre en el públic, un desig de que tot els vaig bé al personatges, que tot acabi amb un final feliç. No hi ha tantes obres que parlin d’això d’aquesta manera i crec que genera alguna cosa molt bonica.»

Verdaguer també s’ha volgut fer ressò de la importància de la salut mental i de seguir un tractament quan es necessita: «L’amistat és molt important i la salut mental encara ho és més. No m’importa compartir que vaig a teràpia. Molta gent ho fa i és bo i necessari que ho fem».

Albert Prat, que, en la ficció, interpreta a Kjell, el millor i únic amic d’Elling, ha abordat el tema de la «normalitat» i com aquest concepte només és un constructe, una convenció social i que, en el fons, ningú sap què és normal i què no: «A en Kjell li pesa mes que a l’Elling, això. Sempre els han dit que no són normals, és un estigma que els han posat a sobre. Després, en canvi, acaben entenent que ningú és normal, realment.»

La resta de personatges, des del treballador social interpretat per Òscar Muñóz, que intenta ajudar-los a integrar-se; però que es veu inevitablement seduït per la llibertat excèntrica dels dos amics, l’expoeta encarnat per Albert Ribalta;  un antic escriptor tancat en el seu món i en els records;  a qui la influència d’Elling ajudarà a sortir de la closca i a reintegrar-se en una societat que havia abandonat;  fins la veïna de dalt en la pell de Queralt Casasayas, que descobreix un afecte, tendresa i salut afectiva; que mai havia conegut fins al moment i que la salvarà de la seva pròpia soledat;  són bones mostres de la resta del món que viu, suposadament, dins del grau acceptable de normalitat, una normalitat il·lusòria, ficticia i que, tal i com ens demostrarà aquest imperdible espectacle, està molt sobrevalorada.

L’estrena tindrà lloc a La Villarroel
Dijous 01 de febrer de 2024 a les 20 h