El Centre de les Arts Lliures La Brossa proposa un abril molt complet. 5 espectacles a més d’activitats molt atractives. Preneu nota a l’agenda, que comença:
Songs for the bitch-witch women
Mariona Naudin
Del 4 al 21 d’abril
Projecte guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín 2023-24.
Per què el fet de ser dones fa que el que diem sigui posat en dubte? El cas d’Ana Orantes és el punt de partida d’aquesta peça de nova creació de Mariona Naudin; que investiga com funciona el mecanisme que divideix l’esfera pública de la privada; i com aquesta escissió regula allò que es pot i allò que no es pot dir.
La peça sorgeix arran del cas d’Ana Orantes (1997); que va impulsar la primera llei integral contra la violència de gènere de l’Estat espanyol; aprovada el 2004 durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Orantes va aparèixer al programa De tarde en tarde de Canal Sur per relatar els maltractaments constants que havia patit: durant quaranta anys en mans del seu exmarit i, una setmana després: va ser assassinada per aquest al pati de la casa que compartien per ordre d’un jutge. Segons Naudin, aquesta peça és, d’alguna manera; “un homenatge a Ana Orantes, que va parlar tot i que sabia que probablement rebria greus conseqüències per a fer-ho”. Perquè, per a la directora i intèrpret, “parlar i que ens escoltin, que ens creguin, ens atorga inevitablement dignitat”.
Songs for the bitch-witch women és una peça irreverent i evocadora, allunyada de lliçons didàctiques o morals; que ofereix imatges perquè l’espectadora generi les seves pròpies conclusions.
Idea i direcció: Mariona Naudin Lorda
Creació: María García Vera i Mariona Naudin.
Interpretació: María García Vera, Mariona Naudin i Núria Andorrà.
Espai Sonor: Sara Fontán i Edi Pou.
Producció: Imma Bové
Dramatúrgia: Marc Villanueva Mir
Espai i vestuari: Pau Masaló
Espai lumínic: Ana Rovira
Mentoria: Sofía Asencio
Ull extern: Alberto Cortés
25 anys de l’assassinat d’Ana Orantes
“La mujer que puso rostro a la violencia”. Amb aquestes paraules definia a Ana Orantes Eldiario.es en un article publicat el 24 de novembre del 2022 quan es complien vinti-cinc anys del seu assassinat. En aquesta peça el diari digital entrevistava a una demles filles d’Orantes, Raquel, que explica que la seva mare era un “símbol de valentia i rebel·lia”. “El testimoniatge de la meva mare li va posar veu i imatge a alguna cosa que no ho tenia, va fer caure molts vels”, explicava Raquel Orantes, que havia renegat del cognom patern.
El cas d’Ana Orantes: un referent
L’impacte que va tenir la intervenció televisiva d’Ana Orantes va ser extraordinari. En aquest article publicat el 17 de desembre del 2022, la periodista Marisa Kohan explica: els tres factors fonamentals que van convertir el cas d’Orantes en un referent de la lluita contra la violència masclista.
Aquest projecte està coproduït pel Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa; el Festival TNT; l’Espai Nyam Nyam i l’OSIC (Generalitat de Catalunya). Amb la col·laboració de: Teatre de Palamós, El Graner-Mercat de les Flors; L’Animal a l’Esquena i “Si no vols pols no vinguis a l’era” Espai Nyam Nyam.
HORARIS DE FUNCIÓ:
DATES: Del 4 al 21 d’abril del 2024
De dimecres a dissabte a les 20 h
Diumenge a les 18 h
IDIOMA: Català i castellà
GÈNERE: Teatre | Performance |Música en directe
DURADA: 60 min
I per a la resta del mes:
EL RUGIDO DE LAS LIBÉLULAS
17 d’abril a les 18 h
Amb l’associació AADAS
Presentació de la guia que vol trencar amb els prejudicis i silencis associats a les violències sexuals.
ASSASSINES EN DEFENSA PRÒPIA
19 d’abril a les 18 h
Amb Elena Fraj i Marta Venceslao
Conversa sobre les narratives periodístiques en casos de violència sexual.
CÀPSULA INDISCIPLINADA: MARIONA NAUDIN
20 d’abril de 10 a 14 h
Què succeeix quan traspassem la línia d’allò que podem dir o fer? Com ens afecta la mirada dels altres? Activitat formativa adreçada a docents i artistes que girarà al voltant del poder de la paraula com a eina de transformació de la realitat.
Marina Herlop i Cabosanroque al festival de música Inaudit
26 i 27 d’abril
Festival de música a cura de Lluís Nacenta
A l’Inaudit ens preguntem quines són les influències de Carles Santos sobre els músics d’avui de la mà de les pianistes Lluïsa Espigolé i Núria Roura, el poeta Oriol Sauleda, el grup Cabosanroque i la pianista, cantant i compositora Marina Herlop.
Més informació
————————————————————————————————————————————————————-
