Preneu nota que Las Niñas de Cádiz venen a Barcelona, al Teatre Condal, a presentar-nos Las bingueras d’Eurípides; una història irreal i divertida de Ana López Segovia, dirigida per José Troncoso i protagonitzada per: Alejandra López, Teresa Quintero / Mercedes Lozano, Rocío Segovia, Ana López Segovia, José Troncoso / José Carlos Fernández i Fernando Cueto .La mala notícia es que només s’hi poden estar tres dies: 14, 15 i 16 de juny.
Una imaginativa història que ens explica que Dionís baixa a la Terra en forma de dona per a enfrontar-se ɑ: El Suasenaguer, un policia que està obstinat a tancar un bingo il·legal de barri, on es reuneix cada tarda un grup de dones no només per a jugar; sinó també per a compartir les seves intimitats, les seves penes, les seves alegries, i alguna copeta d’anís. Servando, company de treball de El Suasenaguer, intentarà dissuadir-ho de les seves intencions, mostrant-li que en la vida a vegades: cal ser més flexible i permissiu. Però el jove i fanàtic policia, obsessionat amb el compliment de la llei, desestimarà els seus consells, arrossegant a tots: a un final tràgic i esgarrifós. Una versió libèrrima de Les Bacants en la qual s’aborda, sempre des de l’humor, l’eterna lluita entre l’apol·lini i el dionisíac, entre la rigidesa autoritària representada per El Suasenaguer i el món hedonista de Dionísia i les seves acòlites.
PRESENTACIÓ
Aquest matí s’ha presentat als mitjans. Daniel Anglès ha volgut agrair la presència de tots els assistents i parlar de la formació de Las niñas de Cádiz, una companyia que ja va sorprendre moltíssim amb el seu darrer espectacle El viento es salvaje i que, ara, torna al Teatre Condal amb aquest muntatge que, a més, li ha valgut a la seva dramaturga, Ana López Segovia, la Nominació a la Millor adaptació o versió d’una obra teatral als Premios Max 2024.
“Després de rebre-les amb un espectacle que ens va encantar –ha dit Anglès-, tenia moltíssimes ganes d’aquest segon muntatge. S’ha creat un veritable fandom amb Las niñas de Cádiz. L’any passat va ser meravellós tancar la temporada del Condal amb un espectacle com el seu i volem que aquesta companyia segueixi venint.”
L’autora de l’espectacle, Ana López Segovia ha explicat els orígens de la companyia, una formació gaditana nascuda de la unió de quatre amigues que van començar a fer teatre a la universitat, que cantaven les seves lletres als carnavals de Cádiz i que, finalment, el 2017, formen el seu grup teatral amb un nom que ret homenatge tant a les Puellae Gaditanae, ballarines i cantants celebradíssimes a l’Imperi Romà; dones artistes, populars, irreverents, provocadores i lliures, com a elles mateixes quan se les coneixia com La chirigota de las niñas. Tot plegat per fer bandera del seu bon humor que ja s’ha convertit, en els quatre espectacles que conformen la seva trajectòria, en marca indiscutible la companyia.
En referència a Las bingueras de Eurípides, la dramaturga n’exposa així el tema principal: “Tornem amb una funció on allò que ens fascina és la amoralitat, presentant personalitats que estan per sobre del bé i del mal. Dionísia baixa a la Terra per posar-hi ordre, i recluta a un grup de dones per muntar un bingo il·legal (una cosa molt típica, almenys a Cadis). Apareix una parella de policies que volen tancar-los el local, un de dolent i un de bo, una mena de Tirèsies que intenta mediar entre las bingueras i el policia dolent, com si fos la veu del propi Eurípides. Tot això passat per Cadis, i el públic es fa un fart de riure. Hi ha un esperit lúdic molt present, amb cançons que fan referència a la chirigota i al carnaval de Cadis. Ens agrada molt treballar amb la nostra cultura; el públic ho agraeix molt i és un dels nostres segells i especialitats.”
López Segovia ha explicat també que l’humor en els espectacles de Las niñas de Cádiz no és tan sols un recurs energètic, sinó tota una declaració d’intencions i de la seva manera de ser. “Sempre creo l’humor com a referència. És herència nostra, fins i tot explicant coses doloroses, saber arrancar una rialla.”
Alejandra López, intèrpret de la companyia, ha compartit què significa per a ella aquesta obra:
“En el fons, són personatges reals, anècdotes i històries reals de casa nostra, de les nostres famílies. Jo ho veig com un alliberament de les mares, d’aquests éssers invisibles de la societat que són les dones de la casa, a qui, de cop, posem noms, carn, dolor i humor; per nosaltres es tracta d’això, de l’humor del supervivent, d’aquelles persones que es veuen poques vegades dalt de l’escenari però que omplen els teatres. Això ho hem vist molt anant de gira. Les coses més surrealistes passen de debò. I, com a actriu, ho visc com un alliberament. Diem coses fortes i doloroses però crec que tots voldríem veure a la nostra mare en un moment així de la vida.”
L’actriu també ha volgut dedicar unes paraules a la seva experiència de la temporada passada sobre l’escenari del Condal i amb el públic de la ciutat.
“Fins l’any passat jo mai havia vingut a Barcelona, i vaig quedar molt sorpresa tant del seu públic com de la seva cultura teatral. I el Condal és un teatre meravellós, enorme però, alhora, molt càlid. Recordo sortir-ne molt contenta, en sintonia amb el públic. Ho guardo com una experiència preciosa.»
José Troncoso, director de l’espectacle, i que coneix des de fa molts anys a la companyia ha parlat així de les seves sensacions i pensaments quan va rebre l’encàrrec de dirigir Las bingueras de Eurípides: “Des del principi vam tenir clar que, tractant-se de Les bacants, havíem de fer una festa, donant, en molts moments, enveja a les espectadores i espectadors, que surten del teatre amb ganes d’anar a prendre alguna cosa. Aquest era el nostre objectiu, i estem orgulloses i orgullosos d’haver-lo aconseguit i de veure’ns superats per la resposta del públic, un públic que es reconeix en l’espectacle o que reconeix a gent de la seva família i del seu entorn, i que se n’adona que, en temps com els que vivim, és important gaudir només per què sí. A Madrid vam tenir un èxit aclaparador, exhaurint les entrades als dos dies. Crec que el públic de Barcelona es trobarà amb una petita joia, inclassificable i bastant rara, però que li encantarà.”