El Teatre Texas impulsa una nova producció d’El principi d’Arquimedes, un dels textos d’autoria catalana contemporània de més èxit internacional; escrit per Josep Maria Miró.

El principi d’Arquimedes és la història d’un monitor de piscina (Marc Tarrida) que, el dia en què: el grup infantil de natació comença a nedar sense bombolla, tranquil·litza un nen fent-li un petó. Aquest fet desencadena una ràpida resposta de la directora de la piscina (Sandra Monclús); el seu company de feina (Eric Balbàs) i algun pare (Jordi Coll). L’obra esdevé una radiografia de la por, gairebé un thriller sobre la confiança i els prejudicis. I ha esdevingut un clàssic del teatre català contemporani, que planteja un dilema sobre la llibertat i la seguretat.

L’estrena original, dirigida per Miró, va tenir lloc a la Sala Beckett el 2012. Des de llavors s’han produït 43 muntatges arreu del món, s’han realitzat 20 traduccions, se n’han fet 16 lectures dramatitzades; i s’ha editat en 13 ocasions. A Catalunya, però, ha tingut un recorregut molt curt: la van veure poc més de 7.000 espectadors en dues exhibicions curtes i va girar per tan sols 4 poblacions. Amb aquesta aposta, el Texas reafirma un dels seus objectius fundacionals: recuperar i revisar el ric patrimoni escènic català contemporani; que, degut a les dinàmiques del mercat teatral local: surten de circulació molt abans que les hagi pogut gaudir el públic.

UN TEXT MÉS ACTUAL QUE MAI

Autoria: Josep Maria Miró
Direcció: Leonardo V. Granados
Repartiment: Eric Balbàs, Jordi Coll Serra, Sandra Monclús Manchón i Marc Tarrida Aribau

En un context marcat per les xarxes socials, les fake news i la hiperconnectivitat: l’obra reflexiona sobre com els judicis precipitats poden deformar la realitat i condicionar les relacions humanes. La història ressona amb debats globals sobre la privacitat, els límits professionals en entorns entorns on la confiança és essencial;i la construcció de la veritat en una societat polaritzada on les percepcions sovint prenen més pes que els fets; la qual cosa provoca situacions de cancel·lació pública, assenyalaments i divisions ideològiques.

El text de Miró va ser reconegut amb el XXXVI Premi Born de Teatre. Per Esteve Miralles, representant del jurat: «És remarcable la fluïdesa i la precisió en la construcció de les escenes i l’originalitat de l’estructura formal del text».