Heu decidit aquest estiu passar uns dies a Londres i, és clar, toca veure un musical. No sabeu ben bé quin ni quan ni a quin preu, però veure un espectacle al West End és un ritual tan britànic com arrasar al Primark d’Oxford Street, comprar-se una polsera a Portobello Road o menjar un sandwich fred de gust indefinit al Pret À Manger.
I és clar, us han dit que si voleu entrades barates en podeu trobar al quiosc de Leicester Square abans de començar els espectacles o a les mateixes taquilles del teatre a primera hora del matí. Aquí us en parlo d’alguns mites i altres realitats sobre on i a quin preu comprar entrades per al West End.
A continuació em centro només en recomanar-vos 10 musicals imprescindibles que podeu veure al West End aquest estiu del 2016.
1- SHOW BOAT
Ja has vist alguns musicals al West End, per tant, ja tens a la teva llista de coses que fer abans de morir clàssics com Les Misérables o The Phantom of the Opera. Ara tens una ocasió gairebé única per veure Show Boat, considerat el primer musical de la història. En vaig parlar en aquest article a propòsit de la producció de l’Òpera de San Francisco.
Ideal per…
qui vulgui gaudir d’una gran vetllada de genuí teatre musical americà.
Per què veure’l?
És un d’aquells títols que no sovintegen la cartellera professional i, en ocasions com aquesta, tampoc s’hi queden per gaire temps.
On la fan?
Al New London Theatre, on Cats va aguantar 21 anys en cartell.
2- FUNNY GIRL
Acabareu a l’entreacte drets fent un reprise improvisat de Don’t Rain On My Parade. Ja ho té, descobrir la vida i figura de l’actriu Fanny Brice a través de les encomanadisses melodies de Jule Styne que inclouen temes com el mític People…. people who need people…
Ideal per…
als amants de les comèdies musicals a l’antiga usança.
Per què veure’l?
Perquè fa 40 anys que aquest títol no es veu al West End, segurament perquè la imatge de la Streisand com a única protagonista ha pesat i de quina manera. A més, aquest estiu podeu veure’l protagonitzat per Sheridan Smith, un dels grans noms de l’actual escena musical britànica qui tot jut acaba de reincorporar-se a Funny Girl recuperada després d’una baixa forçosa.
On la fan?
Al Savoy Theatre, un teatre dins del mateix edifici de l’Hotel Savoy, amb un vestíbul que és tot un monument a l’art decó i per on podeu passejar discretament si us coleu tot fent temps abans de la funció.
img1
3- MATILDA
En això de fer musicals amb nens cantant, saltant i ballant per l’escenari els anglesos han demostrar no tenir rival. En els darrers anys ja en portem uns quants, de títols on els nens són els absoluts protagonistes, des de Billy Eliot fins a Charlie and the chocolat factory passant per Bugsy Malone. L’adaptació del clàssic infantil de Roald Dahl és un must see de l’actual cartellera.
Ideal per…
gaudir com a adults d’un espectacle que, en el fons, ens intrueix sense que es noti.
Per què veure’l?
Perquè amb Matilda la Royal Shakespeare Company ha creat un clàssic del teatre musical britànic. A més, en sortir de la funció sereu millors persones.
On la fan?
Al Cambridge Theatre, al mig de Seven Dials, carrerons plens de curioses botiges i parades a prop de Covent Garden.
4- INTO THE WOODS
Et vas perdre la producció catalana de Dagoll Dagom? Vas veure la notable adaptació cinematogràfica i encara no saps si t’agrada o no el particular univers musical de Sondheim? Aquest estiu tens una nova oportunitat per veure una adaptació en format més reduït d’aquest musical que és una bona opció per si vols anar més enllà del Sweeney Todd que fa anys vas veure amb la Vicky Peña i el Constantino Romero.
Ideal per…
descobrir un dels espais més “in” del circuit teatral més allunyat del West End. No només pots veure un musical de primer nivell al soterrani d’una antiga fàbrica de xocolata, sinó que pots sopar i fins i tot prendre alguna copa abans o després al restaurant de la planta principal. Millor prèvia reserva.
Per què veure’l?
Perquè és un musical de Stephen Sondheim. No cal res més.
On el fan?
A la Menier Chocolat Factory, uns experts en reviure musicals de Sondheim en petit format i fins i tot en acollir l’estrena absoluta a Londres del darrer musical del compositor: Show Road.
5- JESUS CHRIST SUPERSTAR
Com que a Barcelona durant l’agost els teatres tanquen, potser no entenem el concepte summer stock. Això és, espectacles que es plantegen només per fer temporada a l’estiu. Des de la seva irrupció al panorama del teatre musical britànic, l’òpera rock d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice ha anat “ressucitant” a la cartellera, fins i tot no fa gaire en forma d’actualitzada versió concert. Ara torna una proposta escenificada a l’aire lliure al mig del Regent’s Park que només s’hi estarà a l’agost.
Ideal per…
a nostàlgics que van créixer amb la versió de Camilo Sesto i Angela Carrasco i que volen fer una momentània regressió al Londres dels setanta.
Per què veure’l?
Jesus Christ Superstar és un musical d’aquells que, reescoltant-lo, guanya amb el temps. A més, és una excel·lent manera d’acabar una tarda de picnic al Regent’s Park.
On el fan?
Al Open Air Theatre. Un entorn idíl·lic a l’aire lliure, més petit i molt més acollidor que l’Amfiteatre Grec. Teniu fins i tot l’opció de fer un picnic a la gespa dins del recinte abans de començar la funció. Tingueu en compte, tanmateix, que fer teatre a l’aire lliure a Londres, encara que sigui a l’agost, té els seus riscos climàtics. Si la pluja obliga a suspendre la funció, sempre podreu bescanviar l’entrada per a un altre dia, però no recuperareu l’import.
6- ALADDIN
Ja has vit El Rey León a Madrid i fins i tot vas fer tota una excursió fins al Palau d’Esports per veure La Bella y la Bestia. Ara la Disney torna a la càrrega amb una nova adaptació del film de dibuixos animats amb la mateixa estratègia de seguir la pel·lícula fil per randa escena per escena, no fos cas que algú es perdés. Aquesta importació de Broadway ofereix el que promet: un parell d’hores d’espectacularitat i entreteniment amb una producció de qualitat impecable.
Per què veure’l?
Perquè si una cosa domina la factoria Disney són les vetllades teatrals d’entreteniment de qualitat en família. La banda sonora, a més, inclou alguns temes que Alan Menken va descartar per a la pel·lícula.
Ideal per…
anar en família sense patir gaire si el nostre anglès no va gaire més enllà del “relaxing cup of cafe con leche”.
On el fan?
Al bell mig del West End, al Prince Edward Theatre, el teatre que l’any 1999 va viure per primer cop l’èxit del musical Mamma Mia!.
7- THE BOOK OF MORMON
Ara sí que sí. Fa un parell d’anys era impossible aconseguir entrades per veure el fenomen del moment. “Al West End ha arribat el mal gust”, deia la crítica britànica a propòsit d’aquest musical dels creadors de South Park i que arribava a la cartellera avalat com a blockbuster de la dècada a Broadway. Ara la febre ha baixat i resulta més fàcil aconseguir entrar a veure aquesta irreverent comèdia musical al voltant de dos mormons de missions a Uganda.
Per què veure’l?
Perquè és un d’aquests espectacles-fenomen que només s’entén un cop s’ha vist en directe. No espereu a veure’l quan arribi a Barcelona, és un d’aquells musicals que només s’entenen en l’àmbit anglosaxó.
Ideal per…
anar amb colla d’amics disposats a riure una bona estona. No apte per als qui pensen que l’humor té límits. Aquí sí, cal tenir un nivell d’anglès que vagi més enllà del “Mind the gap”.
On el fan?
Al Prince of Wales, entre Piccadilly Circus i Leicester Square, dos punts neuràlgics de la nit londinenca. A principis dels noranta Andrew Lloyd Webber va triomfar amb Aspects of Love.
8- KINKY BOOTS
Amb l’esperit de The Full Monty, fa un anys el mateix equip del film va estrenar Kinky Boots, també basat en un cas real d’un poble obrer d’Anglaterra. Una sabateria familiar decideix per sobreviure renovar la seva oferta i, enlloc de fabricar elegants sabates de senyors, esdevenen pioners en fer botes per a les drag queens que cada nit actuen als cabarets del Soho de Londres. La versió musical a escena inclou aquests mateixos ingredients de drama social, integració, espectacle i reivindicació.
Per què veure’l?
Perquè un espectacle que és premi Tony i premi Olivier a millor musical mereix ser vist. A més, Cindy Lauper demostra estar en plena forma a l’hora de composar la banda sonora.
Ideal per…
a aquells que ja tinguin previst anar a veure Priscilla, Reina del Desierto aquesta tardor al Tívoli de Barcelona.
On el fan?
A l’Adelphi, al mig de l’Strand, on la darrera producció del musical Chicago s’hi va estar nou temporades.
9- IN THE HEIGHTS
La música salsa barrejada amb el hip hop va enganxar per sorpresa al públic de Broadway l’any 2007. Aquest musical concebut pel qui aleshores era un nouvingut al món de l’espectacle, Lin-Manuel Miranda, recrea el dia a dia de la vida a un barri porto-riqueny de l’actual Nova York. Aquests personatges plens de somnis americans i amb marcat accent spanglish són una de les propostes més interessants de la cartellera al West End, formeu part o no de la comunitat llatina.
Per què veure’l?
Perquè al darrere del material original hi ha l’equip de Hamilton, el musical que ara mateix ha revolucionat Broadway.
Ideal per…
als qui pensen que les músiques del teatre musical sonen sempre igual.
On el fan?
Al King’s Cross Theatre, sí, a dins de l’estació de trens. De fet, l’escenari conserva la forma de l’andana. Els nous productors s’han de buscar la vida per trobar nous espais a la ciutat on estrenar els seus espectacles evitant els elevats costos dels lloguers dels teatres tradicionals!
10- BEAUTIFUL
Will you still love me? o On Broadway són només dos dels temes que, malgrat que heu sentit mil cops amb veus ben diferents, tenen una cosa en comú: Carole King. Aquesta compositora i posteriorment cantautora ha aconseguit fer-se un lloc a Broadway amb un notable espectacle que no només inclou els seus treballs sinó també la seva vida d’èxits professionals i fracassos matrimonials.
Per què veure’l?
Perquè és la prova de que els musicals jukebox poden ser d’una qualitat inapel·lable.
Ideal per…
als qui vulgueu descobrir una interessant biografia explicada a mig camí entre el teatre i el format concert, talment com Jersey Boys.
On el fan?
A l’Adwych Theatre, al Covent Garden, on la Royal Shakespeare Company va ser companyia resident durant gairebé 20 anys.