L’espectacle MISS TUPPER SEX by Amantis ha fet la funció especial 5è aniversari (l’obra es va estrenar el 2014 en el R.A. Studios & Theatres Times Square de Nova York) a la sala Ars de Barcelona aquest darrer trimestre de 2019. Creat per l’actriu Pilar Ordóñez a partir del seu llibre homònim, amb música de Hans Pirretas i vestuari d’Agatha Ruiz de la Prada, MISS TUPPER SEX (del qual se n’està preparant una sèrie per a Netflix) es pot veure fins al gener.
5 anys de Miss Tupper Sex, i els has celebrat a Barcelona. 5 anys … ¿I quantes funcions?
No, impossible, saber el nombre de funcions és impossible perquè, tot i que han estat regulars en aquests cinc anys, de sobte feia bitlles a més de la temporada a Madrid. I també he fet gira per l’estranger. Però sí que és veritat que quan estava escrivint el llibre -això és un producte transmèdia-, que és la mare de tot el que ha vingut després, i després de molt temps d’investigació parlant amb terapeutes sexuals, amb ginecòlogues, amb uròlegs, amb testimonis reals, investigant amb joguines sexuals, i cremant-me les pestanyes, perquè he escrit 360 pàgines, m’ho va publicar l’editorial Santillana. Estem ja a la segona edició, que és una versió corregida, augmentada i amb tres capítols més respecte de la primera. Al principi ho vaig fer només enfocat per a les dones, i després vaig afegir als homes perquè em vaig adonar que havia de ser inclusiva.
Jo havia estat anys treballant en el tema, l’únic que pretenia era que li interessés a algú … I d’aquí a fer cinc anys que represento les funcions de Miss Tupper Sex, mai ho hauria pensat. Encara avui dia em passa que penso en això quan estic sobre de l’escenari. Qui m’hagués dit que anava a arribar fins aquí?
Al voltant del sexe hi ha tant de tabú que veure parlar-ne a una actriu amb naturalitat haestat un descobriment. Ha contribuït això a l’èxit de l’espectacle?
No hi ha ningú que surti de la funció que digui: “jo m’ho sabia tot”. El director de la sala Ars m’ha demanat que escrigui una segona part de l’espectacle, el Tupper Sex 2.0. Per això m’estic inspirant en els tallers de sexualitat que s’imparteixen cada diumenge a les botigues Amantis. Vinc a tots els que puc, perquè visc a cavall entre Madrid i Barcelona, i després els explico en un programa de Ràdio 3, on faig una secció sobre sexualitat. I amb aquest anecdotari faré un altre monòleg, tan divulgatiu com el primer. Fa tants anys investigant, per simple curiositat, que a la fi he obtingut un munt de material. I com jo li dono una volta i ho explico des de la comicitat, arribo a molta gent. El més complicat és trobar els acudits que tenen a veure amb això, perquè en realitat és divulgació. Estic donant una master class però amb acudits pel mig, perquè la gent, entre rialles, s’adoni del que està descobrint i que no sabia.
Com ha contribuït Miss Tupper Sex a posar en el focus la sexualitat femenina? Creus que ha tingut un paper important?
Jo crec que sí. Sincerament: crec que faig una tasca social. Per això el lema de l’espectacle és “El riure és el millor lubricant”. Des de petita he pensat que la didàctica és molt millor amb humor A mi les classes em semblaven un rotllo, m’avorria molt. Sempre pensava: ‘Per què no ho fan d’una altra manera? Per què els profes, en comptes d’explicar-t’ho tot amb aquest to tan monòton, no utilitzen una pel·lícula? Quan jo veia una pel·lícula històrica, entenia i aprenia. Per això jo intento cobrir aquesta part que crec que no existeix i que a mi sempre m’hagués agradat tenir. Jo sempre he estat molt curiosa i mai parlava de sexualitat amb ningú i també em semblava un rotllo com ens ho explicaven o què ens explicaven al respecte.
Vaig començar a investigar, primer per a mi i després, quan vaig descobrir tot el que vaig descobrir, vaig pensar que aquell material ho havia de conèixer molta més gent. Em vaig adonar que les dones estàvem totes igual: en menys zero. I la que més sabia de sexe era la que més sabia fer gaudir als oncles. Jo vaig voler donar-li la volta.
Fent l’espectacle m’he trobat amb què vénen moltes parelles en les quals ells tampoc saben res de les dones. Per això vaig incloure tota la part masculina, perquè els homes aprenen un munt. L’altre dia em va encantar perquè em va venir un grup de xavals d’entre 25 i 30 anys que s’ho van passar d’allò més bé.
És molt interessant que els nois vegin aquest espectacle disposats a aprendre.
Si per alguna cosa m’he associat amb Amantis (per això en aquesta nova temporada l’espectacle de flama Miss Tupper Sex by Amantis) és perquè és feminista, i perquè no només véns a comprar per divertir-te, per jugar, sinó per aprendre.
Intueixo també que en el teu espectacle es reivindica el plaer sexual en solitari.
El primer que dic quan aparec en escena és que intentaré fer servir un llenguatge inclusiu. El sexe ha d’estar obert absolutament a tothom. El sexe és LGTBIQ, per descomptat, i és en parella, en soledat, en grup. Mentre sigui consentit i desitjat, absolutament tot en el sexe està ben fet. La gent es relaxa perquè sent que, faci el que faci, mai està malament. Ningú et jutjarà ni et dirà: ‘Això no ho pots fer ‘. A la sortida de la funció, quan em quedo fent-me fotos o signant llibres, la gent comença a parlar de sexe entre ells. Són espectadors que no es coneixen, però s’ha creat un espai previ de naturalitat en el que diguis el que diguis, està bé. No et jutja ni la que està a l’escenari ni el que està darrere de tu. Tothom marxa tan content. Jo crec que venc felicitat.
Fas aquest espectacle en escoles i instituts?
També ho dic durant la funció: aquest espectacle hauria de ser de revisió obligada per a instituts i universitats. Entre els espectadors, he coincidit amb moltíssims professionals de la sanitat i l’educació. Els de l’educació sempre em diuen que hauria d’ensenyar als instituts, jo els demano que em contractin però ningú s’atreveix a signar aquest paper. Perquè a la fi, si un pare es queixa, la culpa és de qui ha signat, fent-se responsable. Ningú s’arrisca a res que sigui una miqueta més transgressor. I el que jo faig és educació sexual, una classe de sexe. No obstant això, els professionals de la salut ja m’han contractat diverses vegades per fer l’espectacle en centres de salut, però no només per als pacients i usuaris, sinó per als metges. Perquè no tothom té per què saber-ho tot. La meva manera de fer, que és divertida, relaxa.
Després del llibre i dels cinc anys de funcions, arriba la sèrie. Com serà?
Una productora de Madrid va llegir el meu llibre i li va agradar molt el meu univers. I com ara es potencien les sèries de dones, m’han demanat que escrigui un guió. El contingut que jo introduiré, perquè no vull que la sèrie només en uns quants capítols d’humor, és el de l’apoderament de les dones. Els personatges són dones de la meva edat, de cinquanta i tants, alguns dels personatges estan apoderats, però n’hi ha una que no. I a aquest personatge que és neòfit en com relacionar-se, perquè s’acaba de separar, l’ajudaran les altres. En la història apareixerà una psicòloga perquè jo sempre recorro a professionals que saben. Aquest personatge, el de la psicòloga, és el que donarà en cada capítol 1 typ de quins són els cicles de l’apoderament de la dona. Així, qualsevol dona que ho estigui veient a casa, encara que no vagi a fer cap consulta professional, haurà vist despertar en ella una inquietud per aquest assumpte. Hi ha aspectes, com el de la independència econòmica (dones que depenen de la seva parella o marit n’hi ha, que guanyen el seu sou però li ho administra el marit, també), que un no es planteja, o no es qüestiona, perquè la societat ha dit que això està bé. I aquí és quan els caps de les dones comencen a funcionar.
Els caps de les dones funcionen, però el sistema patriarcal no ens permet passar. Ens fa enrere.
Sigui com sigui, això nostre és imparable. El moviment està arrasant. I per desgràcia, l’assumpte de la Manada ha provocat que s’aixequin les dones joves. El feminisme potser es veia com un moviment de dones passades, però aquella sentència, la de la Manada, ha marcat una fita en la Història per començar a veure-ho d’una altra manera. A vegades han de passar coses terribles perquè el món evolucioni. Passa això de ‘l’hermenèutica de la sospita’.
Com?
L’hermenèutica de la sospita en el tema del gènere, que és l’aspecte en què jo treballo, fa que les dones que es qüestionen les coses comencin a dir: “¿i per què això ho ha de portar el meu marit?”. Quan comencen a sortir a la llum altres veus, que assenyalen que tot està circumscrit a l’home blanc heterosexual, entre 30 i 60 anys, població activa, etc., i tot conflueix per perpetuar el seu privilegi, aquestes veus confronten amb el privilegi. Per molt feminista o progressista que sigui un home, mai existirà una igualtat real de condicions, perquè ell sempre entendrà, perquè està interioritzat, que els privilegis són seus. I tu entendràs que és així. Quan entres en l’hermenèutica de la sospita, comences a entendre que les teves sospites estaven fundades i comences a plantar cara a l’heteropatriarcat. I a partir d’aquest moment ja no et val el que tenies fins ara. I llavors, la meitat de les dones ens divorciem. I potser a la fi el preu del feminisme és la soledat.
El mite de l’amor romàntic caldria desmantellar-lo, però costa.
Perquè als governs els interessa tenir a la gent controlada. Als Estats Units, per exemple, els tenen controlats per congregacions religioses. A Europa, on la religió no té tanta força, estem controlats per les famílies. I si tu ets dona i no t’has casat amb trenta anys, se’t pregunta si és que et quedaràs soltera. O si t’has casat o tens una parella estable, però no tens fills, et pregunten que quan en tindreu, de canalla. Has de seguir unes pautes, el govern la fomenta amb la imposició de la hipoteca, els nens al col·legi que cada vegada és més car … I quan vols sortir d’aquí separar costa tant de temps, energia i diners que aguantes. Això està començant a disgregar-se. S’alça la revolució de les esclaves. Nosaltres, amb la nostra intel·ligència, fem que les coses passin de forma soterrada, i això és imparable.
Mis Tupper Sex contribuirà soterradament a aquesta revolució durant quant temps a Barcelona, Pilar?
La veritat: jo penso quedar-me aquí a viure. He estat nou mesos encantada de la vida amb el Tupper al Club Capitol, també h estat a l’Eixample Teatre. Ara estic a la sala Ars, al carrer Jonqueres, on estic els dissabtes del mes de desembre, encara que a partir de gener actuaré també els divendres. Així queda el meu horari: els dissabtes la funció és a les 18: 30h i els divendres a les 19:00. I hi ha una funció extra el dilluns 30 de desembre que començarà a les 20:30h.