Del 18 al 21 de novembre, el Temporada Alta acull la Setmana de Programadors, una iniciativa del Festival que reuneix a Girona professionals de les arts escèniques, nacionals i internacionals. Parlem sobre el que hi ha preparat per a aquests dies amb Narcís Puig, director artístic adjunt de Temporada Alta.
Quina és la perspectiva davant la Setmana de Programadors de la 30a edició del Festival Temporada Alta? Hi haurà més programadors? S’hi ha posat una cura especial en la selecció d’espectacles?
L’objectiu aquest any és anar tornant a la normalitat. La Setmana de Programadors té la mateixa voluntat que la resta del Festival. Hem fet una programació centrada en la contemporaneïtat. HI ha algun espectacle que ve de fora com el Bros de Romeo Castellucci, que s’acaba d’estrenar i ara arriba a Girona, o el Terebrante, d’Angelica Liddell, que s’ha estrenat a Orleans i ara també a Girona. La funció de divendres al teatre Municipal serà estrena en tot l’Estat Espanyol. D’altres espectacles són de companyies del país que nosaltres pensem que, o bé perquè ja tenen experiència, o perquè pensem que tenen prou sentit com per a internacionalitzar-se. La nostra idea és que molts programadors vegin molts espectacles, com més millors, i que després si a algú els interessa cap, en facin el seguiment o el contractin. No fem exactament una Fira Professional, però sí que posem en contacte programadors de tot arreu amb artistes del país i de fora. Volem especialment que artistes del país puguin anar viatjant pel món.
N’hi ha cap dels espectacles o de les companyies que li feu ullets?
Pel que fa a l’interès que puguin despertar en la gent, tots els espectacles són de qualitat. Evidentment, tenir unes coproduccions amb l’Angelica Liddel o el Castellucci ens permeten oferir uns espectacles excepcionals pel públic d’aquí, però no. No. No diré que hi ha preferències Tots estan seleccionats amb el mateix objectiu. N’hi ha de mides diferents: de mida molt petita, per a un tipus de programador, d’espai o de Festival, n’hi ha de format més gran com el Sonoma de La Veronal. D’aquest en som productors, s’havia d’exhibir l’any passat a la Setmana de Programadors i no va poder ser perquè es va haver de cancel·lar. La companyia ja ha passat pel Festival d’Avinyó amb aquesta peça. És a dir que el recorregut exterior ja l’han començat i el que fem és ajudar-los a seguir el camí. Se m’acudeix també el Crisálida d’Antes Collado, una proposta molt més petiteta, que es pot moure més fàcilment, pensant en el transport i en el nombre de persones que viatgen. Trobem que hi ha espais pels quals pot ser interessant. Però no hi ha un espectacle que pensem que sigui una única perleta. També estem a l’expectativa del que pugui passar. De tots els muntatges pensem: “Esperem que aquest volti molt pel món”. Però cada programador té la seva estètica, el seu espai, el seu joc de programa, i els interessos poden ser molt variats.
La Setmana de Programadors és, podríem dir-ho, una destil·lació de tot el que presenta el Festival?
La Setmana de Programadors va néixer perquè el Festival té moltes propostes internacionals i moltes altres que podrien viatjar pel món, i com que és tan llarg, totes aquestes propostes estaven repartides al llarg de la programació. I això ho fa difícil pels programadors. Això ho sabem per la nostra pròpia experiència, Si no tens molt clar què t’interessa, és molt difícil desplaçar-te a una ciutat d’Europa per veure un sol espectacle. Si tens un lloc on en tens uns quants, vas a veure d’entrada el que t’interessa més, però també pots veure altres coses que potser fins i tot les acabes programant. O descobreixes una companyia amb la qual acabes establint una relació que significarà que allò es pugui veure a Girona. No és tant una destil·lació com una concentració d’un cert tipus d’espectacles.
La projecció posterior dels espectacles funciona.
Com que no som una fira, no ens posem a comptar quantes funcions han sortit, i no per res, sinó perquè en aquest tipus de programació els resultats no acostumen a ser immediats. De vegades tu veus un espectacle, coneixes una companyia, i penses ‘això és interessant’ Potser no ho programes en el següent festival, però la vas seguint, te’n vas informant, la segueixes, te’n vas a veure-la a un altre lloc…I potser dos o tres anys més tard acabes programant-los un espectacle. Jo recordo alguns casos, com El Conde de Torrefiel. El director d’aquell moment del Kunstenfestival de Bruseles els havia vist a Girona, els va seguir, va convidar el Pablo Gisbert a fer una estància allà durant el Festival, i finalment, dos anys més tard, va programar l’espectacle que havia vist a Girona. Aquest tipus de relacions acaben sent més fructíferes i interessants com perquè els artistes daquí estiguin impilcats en l’estructura teatral europea. El Kunstenfestival els va coproduir alguns dels espectacles posteriors.
Al principi de l’entrevista parlaves de fer una Setmana amb la normalitat recuperada gairebé del tot. Hi haurà 75 programadors. Com està funcionant el Festival? Es viu amb sensació de normalitat?
La comparativa més fàcil que podem fer és amb l’any passat i estem molt contents. Ara portem màscares i encara hi ha coses, però si pensem com era el festival fa dos anys i ara, encara que hi ha algunes diferències, no són tantes. Pel que fa al nombre de públic, se n’ha recuperat molt, els espectacles internacionals també. Ara segurament en trobem a faltar algun de Sud-americà perquè la situació allà era més complicada en el moment en què programàvem.. Però podem parlar de quasi normalitat. Tot és quasi normal, però no ben bé. Esperem que l’any 2022 ja podrem dir que el Festival Temporada Alta és normal. Com a programadors que som, nosaltres, també estem vivint el moment de començar a recuperar la normalitat. Hem estat a Avinyó però ens hem hagut de saltar algun festival al qual hi anem normalment, d’altres no, però a nivell artístic, la Setmana de Programadors està molt bé. Amb un equilibri entre companyies conegudes i d’altres que el programador de fora encara no coneix, i algun gran nom internacional.