Del 10 al 27 de març, un centenar d’espectacles a 12 ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. És Dansa Metropolitana, el festival que apropa la dansa a tots els públics. En parlem amb Mireia Llunell, membre de la comissió artística per Sabadell.
Aquesta serà la cinquena edició del festival, amb dos anys d’aturada pel mig. Teniu la sensació que el projecte neix de nou?
Tots tenim aquest buit dels dos darrers anys, malgrat que no s’ha deixat de fer, hi ha la sensació que ara es torna a reprendre Dansa Metropolitana. Que ja no és Quinzena, perquè s’ha estès en el temps, sinó Dansa Metropolitana, amb l’objectiu de divulgar la dansa arreu i entre tots els públics. Segur que hi ha peces en la programació que exigeixen haver vist dansa, conèixer el llenguatge, però hi ha moltíssimes que no. Per exemple, Migrare, que porta la Cia Maduixa, i que itinera per totes les ciutats. És un espectacle de carrer, per a tots els públics, tothom pot acostar-s’hi, entendre’l i gaudir-lo.
Dansa Metropolitana torna a ser el que havia estat, doncs.
Això. He de dir que per a nosaltres, la ciutat de Sabadell, és una experiència nova perquè ens estrenem. Per a nosaltres, és la primeríssima Dansa Metropolitana. Qualsevol iniciativa que acosti qualsevol art al públic sempre és bona. Recomano al públic que més enllà dels espectacles de sala vagi a veure els de carrer, que aprofiti aquestes Confluències que inclouen més de cent propostes gratuïtes.
Les bones sensacions dels altres anys us van fer decidir a ser ara una de les 12 ciutats de l’àrea metropolitana que presenta programació?
Bé, d’animats ja ho estàvem, però no sempre es donen les condicions. En el cas de Sabadell, com en el de Granollers, que també s’incorpora aquest any, tenim dos centres de suport de creació a la dansa. En el cas de L’Estruch, a Sabadell, ara ja és un centre multidisciplinari. I semblava estrany que no hi fóssim, perquè el Festival aposta molt per la creació. L’any passat ja va entrar Terrassa, l’àrea metropolitana va creixent cap a la segona corona, i ens semblava que havíem de ser de totes totes. Recordem que aquesta és una iniciativa que va néixer a tres ciutats i en cinc anys ja en som 12.
Com es pot resumir la programació d’enguany en números?
En aquesta edició, hi ha els espectacles de tretze companyies que han rebut el suport a la creació, hi ha una programació educativa amb 36 activitats que faran 11 companyies. A les sales, s’hi faran 70 representacions de 40 espectacles de tots els estils a 25 sales de les 12 ciutats. En aquest circuit de sales hi participen 24 companyies catalanes, 9 de l’Estat i 7 d’internacionals.
Què trobes atractiu de Dansa Metropolitana?
És un instrument per divulgar la dansa que es caracteritza per la seva horitzontalitat. La programació es determina de forma molt mancomunada. Hi ha una comissió, i cada ciutat aporta el seu punt fort. Sabadell, el de la creació. Terrassa, per exemple, la seva potent programació de dansa clàssica. Nosaltres per exemple hem aportat el nostre programa educatiu, que fa molts anys que és columna principal de L’Estruch.
A través de Dansa Metropolitana es donen a conèixer els punts forts de cada ciutat a les altres?
Hi ha peces que es programen a diferents municipis. En el cas de Sabadell, la companyia quebequesa Cas Public representarà 9 al Teatre Principal el dia 26, i abans s’haurà pogut veure al SAT! Sant Andreu Teatre. Pel que fa a L’Estruch, com que són dies peces en procès de creació, no es repetiran. Es mostrarà el procés creatiu de les peces de dansa. Són Wonderground i Ecoica. Les ciutats que formem part de Dansa Metropolitana estem molt connectades amb transport públic i això permet anar d’una a altra banda.
Creus que el Festival és una bona iniciativa per divulgar la dansa, per donar-la a conèixer?
Sense dubte, pot ser una molt bona introducció. Ets al carrer, veus el Migrare del que et parlava abans i a partir d’aquí pots dir: ‘m’ha agradat, aniré a veure un altre espectacle de dansa’. I de mica en mica pots anar arriscant fins a conver-tir-te en públic assidu de dansa. A la programació trobem dansa de caràcter, hi ha el Ballet Contemporani de Catalunya, hi ha clàssic, coses més performatives, barreja d’arts digitals i dansa, coses amb més sentit de l’humor, d’altres de més profundes…
A Dansa Metropolitana també es pot gaudir de la dansa a través de l’audiovisual.
Sí, ja des del dia 7 hi ha programades diferents pel·lícules, documentals i espectacles a Filmin, i també se’n podrà gaudir a sales de cine de diferents ciutats: a L’Hospitalet, El llac dels cignes, Romeu i Julieta es farà a Terrassa, La Ventafocs es projecta a Barcelona… Són 28 pel·lícules a la plataforma i set projeccions a ciutats. El confinament i les restriccions dels dos anys anteriors van obligar a mantenir el Festival a través de l’audiovisual i aquesta fórmula s’ha mantingut.