Del 5 al 21 de març, se celebrarà a deu municipis catalans (Barcelona, Badalona, Cornellà, Esplugues, El Prat, L’Hospitalet, Sant Cugat, Santa Coloma, Terrassa i Viladecans) la quarta edició de Dansa. Quinzena Metropolitana. Tot i que la de l’any passat no es va poder fer en el moment previst, al llarg de 2020, i gràcies sobretot a esdeveniments com el Festival Grec i la Mercè, finalment es van fer 149 de les 200 activitats previstes i 57 funcions de les més de vuitanta programades. Ara, parlem amb Giulia Poltronieri, membre de l’equip artístic de la Dansa Quinzena Metropolitana sobre la nova edició.
Què és el que es podrà veure a la quarta edició de Dansa. Quinzena Metropolitana? La programació la integren 90 espectacles i més de 240 activitats.
Com sempre, hem treballat de forma col·lectiva aquesta programació. Cadascun dels programadors dels teatres que participen en la Quinzena han fet les seves propostes a partir de tres línies principals conjuntes: coproduccions, propostes internacionals i el talent d’aquí. Hem hagut de reprendre, això sí, dues funcions dins la programació d’aquest any: Euforia, de Sacude, aquella coproducció que teníem l’any passat i que girava per tots els municipis. És un espectacle que es fa a l’exterior, és dansa vertical. i una altra és la que farem al Teatre Alegria de Terrassa, amb Junyi Sun que porta per títol I am Bruce Lee. Va poder fer residència durant l’estiu a Terrassa, i ara ho presenta per la Quinzena.
Comencem per les coproduccions:
Parlem de Siberia-Paloma Muñoz i el seu projecte LEVE- A Live and Easy Vanishing Event, o de Teresa, d’Andrés Corchero. Per variar d’àmbit i abordar un espectacle més performatiu, parlem de Soren Evinson i la seva proposta Just desire. Pel que fa a la programació familiar, també hem coproduït amb el Sismògraf d’Olot Cinc maneres de matar el temps, un espectacle que ofereix cinc duets amb ballarines i ballarins joves de l’escena catalana ideat per Thomas Noone. Aquests són només alguns, hem intentat cobrir totes les característiques de la producció de la dansa, i donar suport a la creació a partir d’aquí. També hem donat suport en la producció a dos espectacles que són pel·lícules. Lali Ayguadé i Diego Schillinger, de la companyia Immotus, han buscat aquest nou format. En anys anteriors s’havien fet projeccions de pel·lícules, i el que hem fet aquest any és, en compaginació amb el Choreoscope Festival, i es podran veure a través de Filmin. S’estrenen en el context de la Quinzena Metropolitana.
Què hi ha de les propostes internacionals:
Hem reduït els espectacles respecte a anys anteriors, lògicament, però encara hem pogut portar coses al Mercat de les Flors. Com que aquest any s’ha incorporat a la programació el Centre Cultural de Terrassa, destaco un parell d’espectacles proposats per a aquest espai: primer, el d’una ballarina italiana, Silvia Gribaudi, que presenta Graces, Aquest és un dels espectacles que no es van poder fer l’edició passada i estic molt contenta perquè l’hem pogut tornar a programar enguany. Parlem d’una ballarina molt poc convencional, que barreja dansa i humor en els seus treballs. En aquest espectacle, se centra en la idea de les tres Gràcies i de la bellesa més o menys convencional. Ella té un cos que no entra dins els paràmetres típics d’un cos de ballarina, i el seu treball és molt interessant.
Hi ha també un programa de tres coreografies de Merce Cunnigham a càrrec del Ballet Lorraine que trobo que serà molt impactant. Potser és un punt més tradicional però també destacable. Són coreografies clàssiques que val molt la pena recuperar. Wim Vandekeybus i la companyia Última Vez, presenten l’espectacle Traces. Feia molt de temps que no venien a Barcelona.
Una altra proposta molt interessant que vindrà a Cornellà és Cowboys, un muntatge de la Sebastian Weber Dance Company que fa una revisió del claquè, fusionant-lo amb el moviment físic. Té un punt popular, però un nivell molt alt.
I què me’n dius del talent local?
Hem portat tot el que ha cabut entre el talent d’aquí. Comencem per La set i la revolució d’Ossoclub, que es podrà veure a Santa Coloma. En aquest espectacle, quatre homes madurs –Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases– ens mostren el nen, el vell i el boig que porten dintre.
Recuperarem una cosa de l’any passat, un treball que fan Frederic Amat, La Veronal i Cabo San Roque i que es titula RRR.
Hem intentat cobrir, sobre tot amb el talent d’aquí, diversos moments generacionals i disciplines dins de la dansa. Per donar una visió global. És molt bonic, perquè ho hem aconseguit entre tots els municipis. Cadascú ha aportat la seva proposta i hem treballat fent xarxa.
Enguany s’estrena un projecte molt interessant: Filatures
L’hem plantejat de moment per a aquest any, no sabem si tindrà continuïtat. Potser es manté la idea que hi hagi unes línies temàtiques i no són aquesta… Ja es veurà. Filatures treballa a voltant de dos eixos: el concepte del fil com a element d’unió entre els municipis i el tradicional passat tèxtil català, que també uneix moltes de les ciutats que formem part de la Quinzena. Hem fet una selecció a través d’una convocatòria pública a la qual es van presentar unes 300 propostes aproximadament, de les que vam seleccionar 9. La idea era presentar 9 formats d’espectacle per oferir-los en nou espais no convencionals. N’hem buscat a cada municipi. Per exemple, ballarem al MNACTEC de Terrassa, que també és una antiga fàbrica tèxtil. Farem coses també a l’espai MUHBA Oliva Artèst, a Barcelona, que era una fàbrica on s’arreglaven les màquines dels tallers tèxtils, a Can Trinxet, a L’Hospitalet…Ho hem fet amb la voluntat d’acostar la dansa, el moviment, a aquests espais, perquè el públic que té ganes de veure coses fora de les quatre parets d’un teatre.
Precisament dins aquest projecte Filatures s’inclou l’espectacle inaugural de la quarta edició de la Dansa Quinzena Metropolitana
Serà el 5 de març, a les 19 h, al MNACTEC, L’espectacle es construeix al voltant de dues peces curtes que parlen de la dona i de la mecanització en relació amb el món de les fàbriques tèxtils. També la clausura de la Dansa Quinzena Metropolitana inclou tres peces de les nou que formen part del projecte Filatures. Es faran a Barcelona, a l’esmentat espai MUHBA Oliva Artés.
Parlaves de la possible continuïtat d’aquest projecte. Què ha de passar perquè Filatures es mantingui?
El que vull dir és que s’ha de veure si es fa de la mateixa manera, o busquem un altre concepte que uneixi totes les ciutats i hi treballem al voltant. Sempre ens ha agradat molt definir una idea de base i posar les coses al voltant durant una edició, que és el que ha passat amb Filatures. Les anteriors edicions s’inspiraven més en una programació transversal, sense una clau que ens vinculès. Potser allò del metro ho era, una mica, aquella línia de metro i de transports públics que unia les diferents ciutats. Ara hem buscat un concepte que ens fes anar junts més enllà de la unió física, i crec que és molt interessant el que ha sortit a partir d’aquí. L’objectiu és trobar un concepte que ens porti a uns altres espais per presentar la dansa.
Com han afectat les mesures de prevenció de contagi de la Covid-19? Feu més espectacles a l’aire lliure?
Curiosament, a causa de les mesures Covid, molts municipis no tenen massa marge per fer espectacles a l’exterior, i dins la programació n’hi ha un número reduït. És curiós, però és així, la idea és que el virus es propaga molt menys en espais oberts, però finalment els que millor es poden controlar pel que fa a aforament són els tancats. Pel que fa a les mesures de seguretat, mantenim les propostes que encara indicades pel PROCICAT (aforament, distància, hidrogel), i ens mantenim molt atents a qualsevol canvi que pugui haver-hi. Això sí, la necessitat de tornar a plantejar un programa i no tornar-nos enrere la teníem molt clara totes les programadores. Encara que la situació no sigui òptima, havíem d’intentar per tots els mitjans possibles fer arribar la dansa al major nombre possible de persones.
El fet que una part de les activitats de la programació de Dansa Metropolitana sigui gratuïta contribueix a aquesta difusió.
Els espectacles en espais singulars, les conferències ballades… Cal reservar, pel control d’aforament, Les activitats paral·leles que hem muntat aquest any són també totes gratuïtes, perquè creiem que aquest any és per aquest camí que ens hem d’apropar al públic. Les programacions dels teatres continuen endavant, en alguns moments contra viento y marea, Aquest any va arribar un moment en què vam seure tots i vam dir-nos: què fem? Perquè veníem d’un 2020 en què ho havies muntat tot, estava tot preparat i a punt de començar i no es va poder fer res. La decisió de fer l’edició d’enguany la vam prendre a finals de l’any passat. Vam dir: ‘És molt important fer-ho i arriscar-se. L’important és donar el missatge que hi som, que la cultura hi és, i que el món municipal, el de l’administració pública, s’ha d’atrevir. Si no ens atrevim nosaltres…qui s’ha d’arriscar? Tant de bo ho puguem fer tot, tota la programació, seria molt bonic. Encreuem tots els dits que puguem! Mans, peus… tots. Ho necessitem nosaltres com a programadors i també crec que ho necessita el públic, el sector… Fins i tot ho necessiten els que no venen, perquè vegin que el món continua en moviment, continua viu. La cultura és una oportunitat per trencar amb la rutina que ha marcat la Covid-19. I nosaltres tenim molta sort, perquè hi ha força països d’Europa que estan tancats en l’àmbit cultural. Que van obrir una estona però des de l’octubre no ho han tornat a fer. Jo hi ha un punt en què estic agraint molt aquesta part en què ens deixin tenir obert, que ens deixin fer funcions i que el públic pugui venir.