Els dies 16, 17 i 18 de setembre arriba la XVII edició de Per Amor a l’Hart, Festival d’arts de carrer de l’Hospitalet de Llobregat. Una data imprescindible a l’agenda cultural de la Ciutat i de les arts escèniques de carrer a Catalunya, referent en el món del circ d’avui i de la dansa urbana contemporània. El Parc de la Remunta serà l’espai on es faran les activitats, repartides en tres escenaris. Com que la crisi sanitària mana, enguany els espectacles tenen l’aforament limitat. tot i que no caldrà reservar lloc prèviament. Parlem d’alguns espectacles destacats amb José Antonio Hernández Navarro, Joselito, director artístic del Festival,
Aquesta ha estat una de les edicions més difícils de muntar del Festival?
La darrera edició va estar marcada per la Covid-19, i les circumstàncies ara són semblants. Estem una mica a l’expectativa de les mesures que hàgim de prendre segons quina sigui la situació quan el festival es desenvolupi, a mitjans de setembre. Muntar esdeveniments en aquestes circumstàncies té una dificultat afegida, està clar. L’any passat vam tenir una finestra d’oportunitat i vam saber estar, complint amb totes les mesures contra la propagació de la Covid perquè el festival sigui segur. I aquest any farem el mateix: adaptant-nos a les mesures anticovid que estiguin vigents en les dates del Festival.
Creus que us afavoreix el fet que els espectacles siguin a l’aire lliure? Contribuïu a acostar la cultura a més espectadors?
Per amor a l’Hart és un festival d’arts de carrer que es farà del 16 al 18 de setembre al Parc de la Remunta. Totes les activitats, les actuacions i les peces de dansa es fan a l’espai públic, a l’aire lliure. Es pot mantenir la distància de seguretat. La majoria d’espectacles estan pensats pel carrer, i sí, això ens afavoreix. El parc de la Remunta és un espai molt acollidor i a més està perimetrat, de manera que les entrades i les sortides es poden fer d’una manera endreçada. La cultura de carrer (espectacles de circ, de titelles) està perfectament instal·lada en les festes majors tant de barri, com de ciutat, com de poble. El que s’està introduint més al carrer és la dansa, és una conjugació de diferents arts escèniques de carrer. Tenim el nostre mercat, tenim els nostres festivals, tenim les nostres fires (Tàrrega, Trapezi, La Bisbal, Viladecans, nosaltres…). Fa cinc anys que existeix una plataforma, Arts de Carrer per divulgar les nostres activitats. Som un art democràtic perquè estem a peu de carrer i la majoria d’espectacles són gratuïts. Així que som el primer pas per després portar públic a les sales o a consumir cultura pagant.
Què podrem veure en aquesta dissetena edició?
Aquest any és especial. Molts espectacles no han tingut recorregut per la pandèmia. No s’han pogut exhibir encara, però crec que marcaran els pròxims anys d’estar en cartellera. Començo destacant la nova feina de Los Galindos, M.D.R. (Mort de riure). Una companyia superreconeguda, Premi Nacional de Circ de Catalunya. M.D.R. val molt la pena: és un espectacle per a adults, on col·loquen el públic en una tessitura complicada. Marcel Escolano i Bet Garell et fan encongir la panxa amb un espectacle molt viu, molt boig, i que val molt la pena. Hem habilitat un escenari especial per a ells, perquè l’espectacle passa en una obra, en mig de galledes, bastides, ciment, formigonere, lavabos polyclin…. Galindos arrosseguen al públic cap a aquest espai. Una moguda!
Què no ens podem perdre tampoc aquests dies de setembre al Parc de la Remunta?
Un duet de dansa: Elelei Company i la seva peça A ciegas amb Rafa Sagat i Sabrina Gargano que ens presenten aquesta coreografia original i plena de frescor, que epata en només quinze minuts. En aquesta peça, els ballarins investiguen com quan et tapen els ulls per darrere et poden privar de veure el que hi ha fora, però pot ser, et regalen l’oportunitat de veure el que hi ha dins. És de les primeres vegades que actuen a Catalunya.Tant Los Galindos com els Elelei actuaran dos dies, ja que els portem, que s’hi puguin lluïr. La dansa es podrà veure dijous i divendres (16 i 17), els clowns divendres i dissabte (18 i 19). I destaquem també la nova creació de l’Always Drinking Marching Band, Satisfacshow. Els Always són una fanfàrria de Barcelona ja del segle passat, com aquell que diu, del 1999 i arriben a l’Hospitalet amb 5 músics multiinstrumentistes i amb la mirada externa de Jordi Purtí. Han creat un espectacle nou, fresc, ple d’humor, amb molta tendresa i et quedes flipant quan comproves com toquen! És deliciós veure’ls!
Pots destacar-nos algun espectacle de circ?
La companyia Du’k’to arriba amb Lume, un espectacle de mig format amb diferents disciplines escèniques: hi ha aeris, malabars, porters acrobàtics, dansa… Creen el seu clima especial, el seu univers. Al principi t’envolten i a través de les tècniques de circ fas un viatge. Hi ha quatre artistes sobre l’escenari variant de tècniques, tot plegat és molt evolvent, oníric. Un espectacle on es representa la metàfora de mirar-se al mirall. Els personatges opten per un acte de llibertat i de coratge d’afrontar els contraris. Un llenguatge escènic que parteix del circ i el teatre.
Parlem de l’oferta musical.
Enguany volem tancar també les nits de divendres i dissabte amb un concert. Amb el públic assegut, per les circumstàncies que tots coneixem. Mantenir-se a la cadira potser no és fàcil perquè ve un artista veneçolà, Lenin Güiro Loco, acompanyat de The Salsa Punk Orchestra. Posen ritme salsero a cançons de The Clash, La Polla Records o Kortatu i versionen artistes del gènere com Tito Puente o Ray Barreto.
També hi haurà una instal·lació artística, que arriba des de l’univers de l’artista de Cornellà Jordi Rocosa. La instal·lació s’anomena Cachi Baches.
El Roco té una exposició permanent a Cornellà, en el seu espai d’art. Agafarem dues o tres de les seves instal·lacions, de les seves escultures vivents. Ell és un artista total que va començar en el món de l’expressió corporal i que es va anar transformant cap a l’arquitectura d’andròmines. Cap a la construcció d’objectes que potser no serveixen per a res, però els veus i són molt xulos. Escollirem dues o tres d’aquestes creacions i les portarem en camió fins al parc de la Remunta. Em sorprèn, no sé d’on treu les idees, com aconsegueix el material, com ho acumula tot… Les tres o quatre peces que transportarem a l’Hospitalet estaran instal·lades els dies de Festival com un flipe més de tot el que es veurà al Per amor a l’Hart.