La programació familiar torna al teatre Tantarantana de la mà de la companyia Obskené, després d’uns mesos aturada per la pandèmia. La consolidada formació presenta un espectacle familiar que aborda la sexualitat a través de la vida reproductiva dels animals. Parlem amb Judit Pujol, dramaturga i directora del muntatge.
L’espectacle Els ocells ho fan, i les balenes i les puces també s’inspira en el llibre La vida amorosa dels animals de la pedagoga Katharina von der Gathen i la il·lustradora Anke Kuhl. Què us va empènyer a passar les històries que recull aquest llibre a escena? És el primer espectacle familiar de la companyia Obskené.
Sí, és familiar, tot i que això de les edats és difícil d’establir. S’adreça a criatures a partir dels 8 anys, que estan en la preadolescència, en amunt. Jo coneixia altres llibres de l’autora, que és sexòloga, i m’agradaven molt. Pensant en una altra manera de parlar de sexualitat i poder fer un trànsit pel món sexual, vam pensar a parlar-ho a través del món natural. No es esrictament una traslació dle llibre a l’escena, però parteix dels continguts que la Katharina hi exposa. El llibre és de l’editorial Takatuka, que té tots els llibres que ha publicat aquesta autora.
I com ha estat la posada en escena? Quins elements del llibre hi apareixen?
El llibre fa tot el procés, des del moment de la seducció, a l’aparellament, a la reproducció, a la criança…Fa un recorregut per les diferents espècies i per la diversitat. Nosaltres hem agafat referents d’alguns d’aquests blocs. Volem trencar aquest mite en el món animal que la gestació té a veure amb una cosa binària entre mascle i femella. Hem intentat explorar espècies que tenen una forma de reproducció o de sexualitat molt diferents. Hi apareixen rèptils, animals aquàtics, insectes…Hem escollit exemples que ens permeten veure que la sexualitat és múltiple i variada.
Prenent els animals com a exemple, és fàcil entendre que la sexualitat no s’expressa d’una única manera?Parlem dels animals, d’una banda, i de l’experiència de les actrius, que són dones, i la seva relació amb la sexualitat. Però no diem ‘nosaltres som animals’, això no ho fem. Parlem dels animals, i com que els animals obren maneres diferents d’entendre la sexualitat, les mostrem. Per exemple, parlem d’unes sargantanes que són femelles i es reprodueixen sense necessitat de mascles, el cavallet de mar, una espècie en la que és el mascle qui pareix, hi ha trios, o animals que practiquen la seducció en grup. I contrastem aquestes diferents realitats amb les realitats dels personatges éssers humans que actuen a l’espectacle. Parlem de les experiències d’elles. Parlem de la violència en el món animal, perquè existeix, i immediatament després parlem d’una relació d’un dels personatges i del diàleg com a espai entre humans. Nosaltres tenim la paraula com a arma per gestionar les relacions.
Contrasteu els comportaments animals amb els dels éssers humans.
Per exemple, parlem sobre la seducció del món animal i després fem una escena del personatge en una relació i de com s’activen els sentiments. Sense entrar en judicis de valors amb el món animal.
En el cas de les relacions humanes el desig i el consentiment són la primera cosa a tenir en compte.
Sí, sobretot el consentiment. Hem estat parlant molt de com és la seducció. Hi ha tot un procés, en aquest apartat, en el que no ens eduquem. No se’n parla gens de sistemes de seducció, i nosaltres durant el procés de creació ho hem analitzat molt: quins són els mecanismes de seducció. Moltes vegades els referents són de la ficció o comercials, i no s’entra massa en com es pot seduir de manera respectuosa i tenint en compte això, el consentiment i el desig.
De quina manera us ha afectat la pandèmia?
Uf! Hem anat tota l’estona de la maneta del Covid. Hem parat, hem tornat a reprendre, hem tornat a parar, hem fet un munt de fases, hi ha hagut gent que ha contret el Covid…Bé, hem passat el que ha passat a les companyies, hem anat molt en paral·lel amb aquesta realitat. A és, aquest és un espectacle per a públic familiar, ens està passant allò de que les escoles no estan anant al teatre, i la gestió de públic està sent complicada. Ara hem de fer per tancar el cicle i mirar que la gent més jove pugui venir al teatre. I que totes, en realitat, ens poguem trobar al teatre.
Ha tingut conseqüències en el procès creatiu, aquest estira-i-arronsa?
A nivell creatiu ha anat bé, perquè hem anat fent fases, hem tingut moltes assessories i ha estat molt agradable: n’hi ha hagut en educació sexual i feminista i LGTBI. També n’hem tingut en acessibilitat, perquè hi ha una intèrpret de llengua de signes en escena (funcions accessibles per a persones amb diversitat sensorial: 24 i 25 d’abril). Hem pogut fer cicles de concepte i creació molt bonics: primer vam fer una residència a la Unió Social de Flix…Hi ha música en directe, coreografies, creacions audiovisuals… Ara, a nivell econòmic, sostenir tants moments de treball és difícil. La realitat era sovint molt canviant, ara podem ,ara no. De vegades la incertesa fa que costi molt de vegades entendre quan acabaràs el procés, i això dificulta la cosa pràctica.