El Circ Cric és a punt de celebrar ’40 anys de somnis’ i continuen programant al Montseny. La nova edició del festival Circ Cric es farà del 24 d’abril al 4 de juliol. Parlem amb Montse Trias, fundadora de la companyia.
Els quaranta anys de Circ Cric arriben el proper 23 d’abril. Com creus que el viureu, aquest dia?
El 23 d’abril de 1981 va ser el dia que vam inaugurar oficialment el parc central de Mataró. Com ens ho prenem? Doncs pensem: ‘ostres, quanta feina feta, quanta gent que hi ha passat… És gairebé impossible recordar tots els tècnics, tots els artistes, les empreses… Ho vivim una mica emocionats i una mica això, celebrant tota la feina que s’ha fet. De broma de broma hem anat aconseguint moltes coses, arribar a molta gent, que és el que pretenem.
I aquell 23 d’abril de 1981 us ho imaginàveu, tot el que vindria després?
No, que va, perquè a més vam estar uns anys que ho vam deixar estar, va haver-hi com un lapsus d’activitat. Érem joves i vam començar amb molta empenta, però no teníem nocions de comptabilitat. No ens en sortíem econòmicament. Teníem vint-i-pocs anys i en el moment de començar l’empresa érem una mica ingenus. Sort d’aquesta ingenuïtat, que va provocar que ho engeguéssim!
Si us haguessin demanat un pla d’empresa, no hauríeu tirat endavant, potser…
No, no, vam començar que la Generalitat tot just s’estava configurant i en Xavier Fàbregas ens va donar una empenteta. Confiava en nosaltres. Vam demanar un crèdit per comprar la lona, tot just per això. Però hi havia una energia que ens feia tirar endavant.
I aquesta energia s’ha mantingut fins avui.
L’energia no es mou de la mateixa manera amb els anys, però ara hi ha més experiència. I estem envoltats de gent que creu en el circ i en les propostes innovadores i de recerca. Continuem arribant a la gent i fent evident que necessitem el riure per viure.
Com serà l’edició 2021 del Festival Circ Cric, quaranta anys després de la creació de la companyia? Les condicions en què es celebra la fan especialíssima.
Les condicions són molt especials, però nosaltres no abandonem. A finals de març hem celebrat els Universos Ambulants i ha estat tot un èxit. Millor no podia anar. Les entrades s’han exhaurit. El públic content i els artistes també, perquè els artistes també han estat mancats, han estat enclaustrats a casa seva, al seu taller. I necessitem trobar-nos, necessitem comunicar-nos, necessitem compartir. Si no, aquesta vida és molt trista. Som conscients que hi ha la Covid, però som conscients també que si no tenim energia positiva, aquest entrebanc ens afectarà molt més. Hem de saber ser resilients. Hi ha moltes coses en què nosaltres mateixos ens posem les limitacions. El Circ Cric estem al peu del canó per fer coses. La cultura és segura.
Com serà el Festival Circ Cric enguany? El dels quaranta anys de la companyia?
Comencem el 24 d’abril amb l’espectacle Que bèstia, l’últim de la companyia Tortell Poltrona, i els diumenges amb l’espectacle Catacric.40, una matinal per celebrar els quaranta anys que és un espectacle completíssim, amb artistes que fan tècniques acrobàtiques: Asvin López, Toni Gutiérrez, Marina Benites, Fernando Melki i Fifi Rossenblat i amb set pallassos músics que presenten. Hi ha artistes que últimament han format part de la companyia Circ Cric i també n’hi ha de noves, hem incorporat per exemple la companyia danesa Brunette The Bros. És una nova creació on hi haurà referències a aquests quaranta anys.
Hi haurà propostes també pels més joves.
Ens fa molta il·lusió! Els divendres del 14 de maig al 2 de juliol hi haurà el sopar-espectacle Brins de safrà, amb una parella d’artistes joves. Perquè considerem que els adolescents i els joves, tot i que no se n’ha parlat gaire, han estat molt afectats per aquest confinament. La petita de la casa, Luara Mateu i Trias, i Joan Grivé Grau presenten un accidentat viatge a tota vela cap als orígens de la cuina. És un espectacle adreçat a tothom però tenint en compte sobretot els joves i els adolescents.
I després… anirem comunicant novetats. Com que ara estem acostumats al fet que a partir de les xarxes ens anem assabentant de tot… Doncs anirem dient coses. I farem festasses! N’estem preparant una amb l’Albert Pla, que és un amic, ha participat en totes les edicions, és un circcric més. És un any especial, en el que esperem que hi hagi moltes sorpreses, espero que positives.
Us condiciona el context de pandèmia?
El Festival és com una nau, nosaltres som els capitans, però portem la mà al timó per redreçar-la, per anar a l’est, cap a l’est, sempre a punt. Allà on les circumstàncies ens portin. I en els temps que corren, més que mai. Hem d’estar disposats a fer i desfer, refer, ajornar, tornar a convocar, i així ho anirem fent. A més, tenim un component que creiem que és important: estem en mig de la natura, a l’aire lliure. Convido a la gent a què vingui a passar un dia de circ i natura, que estic segura que serà una injecció de moral i vitamines.
Amb motiu dels quaranta anys d’història del Circ Cric, es crearà una Fundació.
Hi ha gent jove a darrere disposada a prendre’ns el relleu. Nosaltres hem treballat moltíssim, ja som avis, No pensem plegar, però sí que necessitem pensar en el futur. Perquè tot això que hem construït en aquests quaranta anys, amb el que ha costat tenir aquestes instal·lacions al Parc Natural del Montseny, això no es pot deixar perdre. Pensem que una fundació pot ser el marc que pugui aglutinar la feina i mantenir-nos en el futur. El Circ Cric és una icona que no és el nostre patrimoni, sinó que és patrimoni de tothom que hi ha passat: artistes, públic…Almenys tres generacions han passat pel circ. Això és patrimoni de la nostra cultura i li volem dibuixar un futur una mica sòlid.
Ho heu assolit perquè heu fet servir el llenguatge universal del circ, i sobretot el del clown.
En Tortell Poltrona té tanta gent que se l’estima, tants amics…I ha estat qui ha abanderat tot això. Hi ha un equip al darrere, però ell ha estat al capdavant. Nosaltres som pallassos enamorats del circ i de l’espai que genera. Perquè ara el circ pot englobar tantes i tantes coses. Dins la lona pots fer de tot i ara encara més, el món de les arts escèniques està globalitzat. i com més completes, més se’n gaudeix.
Com ha continuat la feina de Pallassos sense fronteres, aquest any de Covid-19?
Com que no es podia marxar fora, els pressupostos que teníem per als projectes al Liban i altres llocs on tenim feina continuada. S’han dirigit a escoles catalanes d’alta complexitat. Tenim a casa nostra també situacions molt complicades i criatures molt necessitades d’aquestes manifestacions artístiques. Estem cansats de pantalles, i les seves perspectives anímiques són baixes. Pallassos sense Fronteres, amb els pocs mitjans dels quals disposem i amb la bona voluntat dels artistes, estem fent escoles d’aquí per no parar l’activitat. Tot i que pensem que això no és feina de Pallassos sense Fronteres, que arriba allà on veritablement no hi ha ningú més que pugui fer la tasca de dur alegria. Però ja que no podem fer-ho a fora, ho fem aquí. També volem denunciar que no hi ha hagut prou ajuts per a espectacles suspesos. Els espectacles infantils i per a escolars no han rebut res. Hauríem de mirar pels nostres joves, que són el futur. I cuidar-los una mica. Perquè tant els infants que s’adapten a tot i no es queixen, com els adolescents, que ho estan passant fatal, no tenen cap mena de suport ni sembla que ningú estigui pensant en aquests col·lectius.